El meu avi republicà (II)

Continuem amb els Sentiments Materials del meu avi republicà. He de dir que al llegir-ho per primera vegada em costava entendre el que explicava per pur analfabetisme històric. Sí que em sonaven molts noms i més o menys de quin peu calçaven però la referència a certs fets ocorreguts a principi dels anys 30 em feien perdre. Després de buscar un per un tots aquests  trams de la història, el que explica el meu avi és molt més entenedor, com la llei de contractes de conreu, els herois de Jaca o la llei de la radiodifusió catalana. Per això he fet un enllaç a cadascun dels personatges o fets que poden fer comprendre millor el moment que estaven passant. 
Amb aquest escrit comença el quadern on el meu avi explicava la panoràmica política del moment. Situem-nos: abril del 1934, 2a república espanyola amb govern de dretes i anticatalà d'Alejandro Lerroux, un perfil semblant a Camps, Zaplana i companyia. El tarannà de les dretes era, si fa o no fa, el mateix.

"18/04/19434
El senyor Álvarez Valdés, ministre de Justícia que era del Govern Lerroux ha abandonat el seu lloc. De fet havia quedat dimitit en el moment en què del banc blau estant va tractar d’ofendre la memòria de Galán i de Garís Hernández. Era el suïcidi polític del senyor Álvarez Valdés. De moment s’ha encarregat de la cartera vacant el ministre d’Instrucció pública, senyor Madariaga.
Aquest fet s’ha produït per la feblesa de sentiments republicans del partit governant i els seus co-aligats, feblesa que en certes individualitats arriba a l’absència absoluta d’ençà que el senyor Lerroux va establir el seu...
Hem dit de sentiments republicans i podrem afegir-hi altres menes de sentiments. Al partit radical hi ha entrat tothom que ha volgut i al davant de tots, il·lustres sapastres de la dictadura. Ara, però, tots són “republicanos históricos”. I passa el cas del senyor Álvarez Valdés que és tan republicà que considera els herois de Jaca al nivell de Sanjurjo. El bo del cas és que molts d’aquests “republicanos históricos” s’ho pensen de debò que són republicans. Com si poguéssim admetre que la República hagués d’ésser un règim per a col·locar els amics i fer certes coses que no poden fer-se.
Falta de sentiments republicans i d’altres coses, diem.  Marcel·lí Domingo, ho deia molt assenyadament en el seu discurs de Pardiñas. Tota aquesta gent de dreta que llegeix “El Debate” i “La Veu” combatia les constituents perquè havien establert el divorci, perquè havien disposat que a les escoles -neutrals en confessionalisme- no hi havia d’haver emblemes de cap religió, i perquè havia dissolt els jesuïtes. Tota aquesta gent deia a grans crits que els seus sentiments religiosos havien estat ofesos , que la seva consciència havia estat injuriada. Algú havia arribat a creure que eren persones sinceres, i els planyeu. Pobre gent, i aquesta República també n’ha fet un gra massa."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...