Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2011

El meu avi republicà (IV)

Sembla que l'acte de El Escorial no va anar massa bé pels feixistes. Poca gent però, no per això, deixaven de fer por.

El meu avi republicà (III)

I continuem. Com que encara no hi havia Valle de Los Caídos, el feu dels feixistes era El Escorial. Resulta que els més ultradreta de tots van fer una concentració per fer-se notar. Una mica com ara... Al meu avi, molta gràcia no li va fer i s'olorava temps dolents...
"22 d’abril 1934 Per omissió ja que no per obra d’aquest absurd Govern Lerroux que li ha tocat en dissort a la República, avui formaran davant la massa enorme del monestir de El Escorial -podrimener de despulles imperials i monument a la consciència fanatitzada de la vella Espanya- les legions feixistes de Gil Robles. Serà la provocació i el desafiament de les zones més obscures dels inquisidors espanyols –que es digueren Torquemada i podien dir-se Martínez Anido- a l’aire renovador i liberal de la Revolució d’abril. Al vent del Guadarrama onejaran banderes amb creus i tremolaran folles paraules d’ira. L’ombra de Felip II s’estremirà de goig, avui, en la sepultura del podrimener monumental. Gil Robles, l’ex-redact…

El meu avi republicà (II)

Continuem amb els Sentiments Materials del meu avi republicà. He de dir que al llegir-ho per primera vegada em costava entendre el que explicava per pur analfabetisme històric. Sí que em sonaven molts noms i més o menys de quin peu calçaven però la referència a certs fets ocorreguts a principi dels anys 30 em feien perdre. Després de buscar un per un tots aquests  trams de la història, el que explica el meu avi és molt més entenedor, com la llei de contractes de conreu, els herois de Jaca o la llei de la radiodifusió catalana. Per això he fet un enllaç a cadascun dels personatges o fets que poden fer comprendre millor el moment que estaven passant.  Amb aquest escrit comença el quadern on el meu avi explicava la panoràmica política del moment. Situem-nos: abril del 1934, 2a república espanyola amb govern de dretes i anticatalà d'Alejandro Lerroux, un perfil semblant a Camps, Zaplana i companyia. El tarannà de les dretes era, si fa o no fa, el mateix.
"18/04/19434 El senyor Álvar…

El meu avi republicà

Fa un temps vaig trobar un quadern on el meu avi, Jaume Tomàs i Alsinet, escrivia un diari que anomenava Sentiments Materials. Aquest any en faria 100. Parla de política, tant catalana com espanyola, durant l'any 1934. Ara entenc una mica aquestes ganes meves d'expressar per escrit sobre temes d'aquesta índole. De ben segur que, d'haver tingut els mitjans, escriuria en un bloc semblant al meu. I les idees polítiques tampoc es diferencien tant de les meves, després de quasi 80 anys. Puc entendre molt bé els seus "sentiments materials" d'aquell moment, aquella percepció que hem de declarar-nos independents però les forces espanyoles i botiflers catalans no ens ajuden gens ni mica. Potser si ara fos viu ens podria aconsellar de quins passos seguir  i quins no per no fracassar com els va passar a ells.  He decidit transcriure totes aquestes memòries. Són poquetes, com a mínim les que hem trobat, però crec que suficients per fer-nos una idea que som al mateix l…

Les minis del Sedis de torneig

Imatge
Avui i demà, les minis del Sedis, les Viseu, estan de torneig a Cornellà. La llàstima és que la Laia s'ha llevat amb una febrada i no ha pogut jugar... Després de competir tota la lliga a Lleida, guanyany molts partits de més de 50 punts, perdent només un partit contra el CB Lleida i a l'espera de jugar la final a quatre, ara toca mesurar-se amb les grans de Catalunya. Ja ho van fer al torneig de Nadal i el resultat va ser sorprenent, guanyant a tot un senyor Mataró que arribava molt confiat a la final. Aquell dia tots estàvem convençuts que aquella victòria havia estat un regal d'algun ésser diví. Avui, el Sedis Viseu podia tornar a competir contra les millors, les que juguen la lliga dura de Barcelona. Elles, al grup 1 es trobaven a primera hora amb unes conegudes del torneig de Nadal de la Seu, l'Argentona, aquelles a qui van guanyar mentre l'entrenador dels càntirs ja somniava amb la final. Resultat d'avui: Sedis Viseu guanya d'1 a l'Argentona. El s…

Xup, xup hormonal

Amb aquesta caloreta i la fi sobtada d'aquest hivern l'ambient fa ferum d'hormones. A casa en tenim moltes de masculines revolucionades, hormones que van deixant rastre per on passa l'homenet. Això que la primavera la sang altera és ben bé veritat. Jo ja tinc un altre tarannà, em sento més activa, més eufòrica i es que qui digui que els canvis d'estacions no afecten, menteix. El cos necessita serotonina i la llum solar ens la proporciona. Això ens fa sentir més contents i optimistes. Sempre podem administrar la serotonina via fàrmac però no és el mateix.  Les hormones són les responsables de l'emparellament de molts animals: les feromones. Els humans, diuen que hem perdut la qualitat de percebre les feromones de cadascú, que els perfums i els sabons ho han neutralitzat però en realitat no és així. No us heu preguntat mai perquè us sentiu atret per una persona en concret si no té res d'especial? O no us ha encisat algú que s'us ha acostat un moment i, de …

Qui ho havia de dir...

Imatge
Qui ho havia de dir... Les coses passen molt ràpid i a aquest ritme el desenllaç no pot tardar. Fa cosa d'un any i mig, en un poblet de la serralada litoral, quatre il·luminats i un alcalde van decidir que volien preguntar als pocs habitants del poble si volien que Catalunya fos independent. Una pura anècdota i la cosa no havia de passar d'aquí, ho deia tothom. Però allò va agradar a altres poblacions i alguns més es van engrescar, fins i tot nosaltres. Recordo una reunió al bar del Nice dels membres de la Junta d'Òmnium Cultural de l'Alt Urgell on vam decidir que nosaltres també havíem d'intentar tirar endavant una cosa així a la nostra comarca. I vam decidir parlar amb l'alcalde per veure què en pensava. En aquells moments tot això feia una mica de por, hi havia aquella ombra de l'il·legalitat que frenava moltes decisions i feia que les coses anessin molt a poc a poc. Envoltats d'una clandestinitat una mica angoixant vam tirar endavant la possible co…