Igualtat o uniformitat?

Ja he comentat altres cops que amb la consellera d'educació patiríem. Primer fulmina la Setmana Blanca perquè a ella no li convenç. Ara torna a treure el tema de la bata i, molt més enllà, de l'uniforme a les escoles! Està preocupada per l'obsessió dels alumnes per la roba i la moda. Aquesta dona sembla treta d'una peli de terror. I no entraré en la burla fàcil de preocupar-me jo de la imatge de la consellera... Jo duia bata, els meus germans fins a mitja escolarització. El Quim i la Laia nomes per pintar i embrutar-se. La Laia a la Seu només a P5 que aquí dalt anem una mica més enrere en idees! No he vist mai nens de l'escola pública amb uniforme! Sempre ha estat un símbol d'escola privada i/o religiosa. Ara poques escoles queden d'aquestes. Hem de rascar a l'Opus o a algun internat amb externs d'Andorra. La consigna de la consellera mare superiora és d'allò més còmica quan dóna arguments. Supera les maragallades en escreix!! Argumenta que si els nens i nenes portessin uniforme s'evitarien l'estres cada matí per triar què s'han de posar. Va, deixeu de riure i segui llegint... Per què no me l'aplica també a mi aquesta norma? Així no hauria de pensar què em poso cada matí. Podríem anar tots amb una bata grisa, com els xinesos de Mao! Estaria bé, així m'evitaria la pija de torn dient-me que té uns texans com els meus però els seus són Adolfo Domínguez. I aquí va el segon argument de la consellera, apostar per la igualtat entre els alumnes. Però diria que confon els termes. Igualtat seria que tothom tingués les mateixes oportunitats, tothom tingués dret a anar a les mateixes escoles, tothom tingués el dret a tenir la millor mestra, tothom tingués un bon espai per estudiar a casa, tothom tingués un bon suport escolar a casa, i molts més tothoms que faria que tots els escolars tinguessin les mateixes oportunitats. Però la consellera no vol la igualtat, vol la uniformitat. I la uniformitat són els vestits de la Xina Popular, les botigues de l'antiga URSS, és la antipersonalitat. Les etapes a les que es refereix, els nens i nenes estan començant a perfilar la seva personalitat, els seus gustos, la seva autonomia, el seu jo. I el vestit és un factor clau en aquest desenvolupament. I ja no diguem quan s'arriba a l'adolescència. En alguna de les escoles on he treballat s'obligava a nois de 12 a 16 anys a comprar l'agenda escolar del país i no estava permès personalitzar-la, això estava penat. Tots els nens havien de dur l'agenda sense cap distintiu més que no fos el seu nom. Evidentment, una antisistema com jo els va dir als alumnes que fessin el que volguessin però sense passar-se perquè si els descobrien les represàlies serien per a tots. Per molt que vaig intentar abolir aquesta norma, com em passava molt sovint, em vaig quedar sola. Doncs si l'agenda és un tret distintiu de la personalitat d'un infant o jove imagineu-vos la roba. Potser el problema rau en que és la societat la que valora aquestes coses no pas els nens. Però no és una consellera la que ha de parlar d'obsessions de la canalla.
Què serà la propera, senyora Rigau, uniformem també al professorat? Les aules? Els patis? Tornem a utilitzar el regle de fusta per picar els dits? Imposem doctrines?
Molts més problemes i seriosos hi ha a l'educació que la roba dels alumnes. No intentem dissimular amb aspectes superflus. En tot cas, aquesta preocupació de la consellera no li toca. Els debats que hagi d'obrir l'escola potser que els obri l'escola perquè els considera interessants no perquè una consellera tingui insomni. I un consell, sra Rigau, si no pot dormir perquè l'obsessiona la idea que els nens s'estressen cada matí a l'hora de vestir-se, prenguis un vàlium abans d'anar a dormir. Potser així veurà la vida amb tots els colors de l'arc, tots per igual però sense uniformitat.

Comentaris

Salvador ha dit…
Pensava que el problema era el fracàs escolar. Però és clar, això és molt difícil de resoldre, millor distreure el personal amb collonades.

Això sí, de imaginació no els en falta, nens estressats perquè no saben què posar-se, quin fart de riure.

Però ben mirat, no et sembla que quedaven molt monos aquells uniformes tots iguals amb les inicials brodades a la butxaca?
Núria ha dit…
Sí, Salvador, i amb barret rodó amb visereta!
Montserrat ha dit…
Ah! i el Duran Lleida proposa recuperar la tarima per al mestre. Això sí que és anar al fons de la qüestió. Com es nota que se'ls hi enrefot l'ensenyament públic.
Jordi ha dit…
El que passa és que és curta i no veu més enllà de l'escola privada. No tenen ni punyetera idea del que vol dir igualtat (apart de que els seus amics puguin omplir-se les butxaques per igual).

Jo he anat a escola amb uniforme i l'escola se'n portava una part dels diners que pagaves. Aquí està. Van dir durant la campanya que no tocarien ni sanitat ni educació però és el primer que estan fent. Es clar, les privades són dels seus amiguets.
Núria ha dit…
Montse, veus? En això de la tarima no hi estic tan en contra. Un tap com jo tindria cert avantatge de visió!! Bromes a part, algun cop que he fet classe des d'una tarima m'he sentit molt incòmode, enlloc de la cara tinc la impressió que em miren els peus. I jo els veig allà baix con si fos el Tot Poderós. Suposo que en Duran pensa que així augmenta l'autoritat i el respecte pel professor però s'equivoca. Si el profe fa la classe assegut en una cadira i darrere la taula és igual que hi hagi o no una tarima. Jo sempre faig les classes de peu, gesticulant, interaccionant, movent-me o amb el cul recolzat a la punta de la taula (això segur que la consellera ho troba de molt mala educació)
Jordi, aquesta és l'altra. Segur que el Corte Inglés s'està fregant les mans, i les escoles també! I suposo que l'uniforme en el que pensen és l'estàndard, pantaló per als nens i faldilleta plisada per a les nenes. Això augmentarà la igualtat en el joc del pati!

Aquest matí he tingut temps de sentir molt la ràdio i el que es deia no m'agradava. Molta gent a favor de l'uniforme, molts per la comoditat dels pares a l'hora de vestir-se els nens al matí. Potser el problema és dels pares, no? Jo no el tinc aquest problema! I l'altra, que no es pot anar a l'escola ensenyant el cul. D'acord, però es fixen certes normes en el vestir i llestos, no cal homogeneïtzar la classe. Tenia un company que quan un nen ensenyava els calçotets per sobre els pantalons se li acostava i molt fluixet li deia: tens una taqueta marró als claçotets. I no sabeu que ràpid pujaven aquells pantalons!
I més, quan jo tenia 15 o 16 anys tothom volia portar un Privata,penjar-se una motxil·la Salomon només d'una espatlla i calçar unes nàutiques de la Pielsa. Això de les modes no és una cosa dels adolescents d'ara...
Anònim ha dit…
Trobem a faltar una antisistema com tu. Ara tot és més avorrit!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...