Avui és l'aniversari de...

Avui és el meu aniversari. 43 anys de res... No m'havien felicitat mai tant com des de que tinc Facebook. Clar que és trampa perquè et recorden cada dia els aniversaris dels teus amics, així segur que no quedes malament. Jo sempre he tingut alguns lapsus amb es aniversaris, aquelles amigues que tenen l'aniversari molt seguits i no recordo mai quina és quina, els que cauen en dates que penses en tot menys en aniversaris. També hi ha aquells que recordes encara que faci molt temps que no sàpigues res d'aquella persona. Sense anar més lluny, recordo l'aniversari del Pasqui, 8 de març, que fa més de vint anys que no sé res d'ell menys quan surt per la tele, i no sé per què. Per sms he rebut dues felicitacions i per trucada de telèfon també només dues de la família. Això de felicitar pel Facebook és una mica impersonal. Si amb la persona hi tinc una relació més estreta intento personalitzar una mica la felicitació, després sempre hi ha els que no hi parles quasi mai però et ve de gust dir-li "Per molts anys". També hi ha aquells que passo de dir res, ves que he d'anar a felicitar a algú que no tinc gens de contacte i que li importarà molt poc que jo el feliciti o no. I aquells que et sap greu que els hagi passat la data del teu aniversari, alguns trucaran al cap de dos o tres dies demanant perdó perquè se'l en va anar el sant al cel. Altres ja saps que mai et feliciten però no els tens en compte perquè no ho han fet mai i no va amb ells. He de confessar que jo sóc la primera que oblido les dates dels aniversaris. O millor dit, la data sí la recordo el que no relaciono és la data amb el dia que som! Tornant al Facebook, també m'he adonat que molta gent ha canviat el "Per molts anys" per "Felicitats". Per a mi sempre ha sigut el "Per molts anys" per l'aniversari i "Felicitats" pel Sant. També han canviat les cançons amb les que et feliciten. Venint de la cultura que venim sempre cantàvem allò del "Cumpleaños feliz", després la meva generació va passar a allò de "Feliz, feliz en tu dia..." dels Payasos de la Tele (Gaby, Fofo i companyia). Per sort les coses es van normalitzar i vam passar a cantar "Aniversari feliç "enlloc del "Cumpleaños feliz". Però pels de menys de 20 anys l'himne ha estat l'"Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys..." del Súper 3. Ja us deia jo un dia que havien contribuït i molt a tota una nova cultura catalana.
Últimament, el destí intenta amargar-me el dia del meu aniversari. Fa set anys, l'atemptat del tren de Madrid, avui el terratrèmol del Japó. Coi, si no fos perquè és el meu aniversari demanaria que aquest dia desaparegués del calendari! Els últims anys ja m'he trobat gent que quan et pregunten pel teu aniversari et diuen: 11-M? Ui, quin mal rotllo!! Home, que primer era jo abans d'aquestes desgràcies!! Com si jo en tingués la culpa... Ho sento, però continuaré celebrant-lo quan en tingui ganes!
Aquest matí m'han enviat aquest regalet per correu. 


M'ha agradat perquè no pot explicar millor el que jo mateixa penso. És un article de l'Albert Villaró que parla dels aniveraris. Tal i com explica ell, jo també he rebut un munt de missatges de felicitació al Facebook i no he volgut fer un genèric al cap del dia dient "Moltes gràcies a tots" sinó que he volgut personalitzar un a un els agraïments. Home, encara que només sigui perquè el Facebook ho recorda, hi ha gent que s'ha pres la molèstia de felicitar el teu aniversari. Per tant, el mínim és agrair-los-ho personalment, encara que fins l'any vinent no tornin a escriure'm cap més missatge.

Comentaris

Abans de res, doncs, PER MOLTS ANYS! I mira, una altra coincidència amb tu: per l'aniversari toca dir "per molts anys", i les "felicitats" es reserven pel sant, clar que sí!

Mira, com que no tinc facebook, et felicito pel bloc, si no et fa res.

Una abraçada i per molts anys més, de part de la família de cal Rèflex!!
j.
Felicitats Nuria, d'una seguidora del teu blog que comparteix amb tu la passió per les Flors i la Natura,

Una abraçada
Anna ha dit…
Ostres Núria!!! i jo que et vaig trucar i veure el divendres!!!!!!No tinc perdó!!!
11-M ara si que me'n recordaré.... anys i anys, per molts anys...!!!!
Ptnts!!!
Núria ha dit…
Sembla que hagi escrit això per fer sentir malament els que no han recordat el meu aniversari! Ni molt menys... Gràcies a totes tres!!
Ahir, una amiga meva de parla castellana em va dir que llegint el bloc havia après que els catalans diferenciàvem el "Per molts anys" del "Felicitats". Està bé, això! Espero que els catalans no perdem aquests costums. Aquesta mateixa persona una vegada es va quedar molt estorada quan vaig dir que un pobre home no s'aguantava els pets i s'ho va agafar en el sentit més literal possible!!
Joana ha dit…
Tard, però, PER MOLTS ANYS!!!!
A mi els del feisbuc s'em passen, com que l'obro quan l'obro!
Avui he felicitat l'Albert després de llegir ahir el seu article. Com que no sóc del Facebook, l'any que ve ens ho recordes, eh?

Per molts nays.


m.
Núria ha dit…
Joana, avui t'hem trobat a faltar!!

Marc, l'any vinent, quan arribi el de la Josefina ja us indicaré que en falten pocs pel meu!
Jordi ha dit…
Bé, jo soc dels que sempre se n'obliden de tot. Sempre estic als núvols així que: per molts anys!! tot i que sigui dies més tard.

(També un 11 de març Lituania va aconseguir la seva independència de l'antiga URSS :) )
Núria ha dit…
Gràcies, Jordi! A casa teva també se li va passar a més gent ;)
M'apunto l'ultima data!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)