Safari fotogràfic a Ars

Divendres vaig pujar al poble d'Ars. Ars és un poblet aïllat del municipi de Les valls de Valira que s'accedeix des de la carretera que puja a Andorra, just abans d'arribar a la frontera.
 
Destaca l'església amb el seu campanar romànic en perfecte estat. La peculiaritat d'aquest campanar és que és rodó i no quadrat com ho són la majoria dels campanars romànics. N'hi ha alguns més com aquest en pocs quilòmetres, com el de Sant Vicenç d'Enclar o l'església de Santa Coloma a Andorra la vella. També ho era el de Sant Serni de Tavèrnoles d'Anserall, el primer poble que trobem quan agafem la carretera cap a Andorra des de la Seu.

Vaig enfilar el camí que puja des d'Ars, a uns 1.400 m, al Ras de Conques, al voltant dels 1.800 m. Hi ha una pista transitable en cotxe que connecta els dos punts. Al Ras de Conques hi ha un refugi i unes grans extensions de pastures on hi pugen els ramats a l'estiu. El camí que vaig fer va pujant recte, evitant d'aquesta manera les llaçades de la pista i fent que el camí sigui més entretingut, entremig de bosc. Una de les vegades que vaig arribar a un punt d'encreuament entre el camí i la pista vaig veure uns isards grimpant la muntanya des de pista.

 

Em vaig quedar contemplant-los i la sorpresa va ser que, enlloc d'endinsar-se al bosc, van tornar a corrent la pista i es van anar acostant a mi caminant tranquil·lament. Evidentment, la càmera va començar a disparar.


 

 

I millor encara, van començar a córrer cap on era jo.
 

Van tornar a parar-se al marge de la pista i un d'ells va començar a baixar pel camí per on havia pujat jo. Eren a pocs metres de distància d'on em trobava.

No feia massa vent però la poca brisa que bufava ho feia en contra meu i, per tant, si jo no em movia, ells no notaven la meva presència tot i que estava palplantada al mig de la pista, just davant d'ells. Creia que si alguna cosa em delataria serien els batecs del cor! Però el que em va delatar va ser un dels clics de la càmera. L'isard que va començar a baixar es va parar de sobte, em va mirar i va girar cua.
 

Quan va arribar on era l'altre tots dos van marxar corrent i van endinsar-se al bosc.
 

Vaig continuar el camí cap el Ras i poc després vaig fer mitja volta. Just llavors vaig veure que pujaven dos excursionistes per la pista. De ben segur que els isards fugien d'ells i per això me'ls vaig topar de cara. A la baixada vaig poder seguir el rastre que van deixar sobre la neu que venia de ben avall.


Entenc l'emoció i la pujada d'adrenalina dels caçadors quan guaiten una peça. Jo ahir vaig fer el mateix, vaig prémer el gatell i... "clic", ja tinc el meu trofeu per penjar sobre la xemeneia sense vessar ni una gota de sang.

Comentaris

Xavier Massallé ha dit…
Gracies Nùria, per compartir amb tots nosaltres la natura en estat pur.
Per cert, si no recordo malament al poble de Coll, a l'Alta Ribagorça també hi ha un campanar romanic rodó.
Núria ha dit…
És probable, segur que n'hi ha més repartits pel territori però no era el més normal. El de Sant Joan Fumat diria que també ho és. El més curiós és que molts es troben concentrats en pocs quilòmetres.
Joana ha dit…
Buf! Em va passar el mateix a Fontalba, no se qui estava més nerviós si l'isard o jo. A Masella, malgrat pugui semblar increible també hi ha i es veuen, hi ha un roc on sempre s'hi posen i els pots veure pujant en el telecadira. És un "subidon" quan els trobes!
montse p ha dit…
Núria, les fotos son fantàstiques.
Li puc passar a la Montse Ripoll de turisme?

Montse Pagès
Jordi ha dit…
Molt maques les fotos. També me'ls he trobat moltes vegades a la muntanya i és una cosa que sempre espero.

Respecte als campanars semblants propers no és d'estranyar si pensem que a l'edat mitjana no hi havia tants mestres d'obres capaços de fer aquestes construccions. El territori tampoc donava per a més. Probablement estan fets pels mateixos mestres o alumnes d'aquests, o per mestres que es copiaven. Recordeu "Els pilars de la terra"
Aligot ha dit…
Només n'havia vist una, d'aquestes fotos, però la resta també estan molt i molt bé. L'enhorabona un cop més!

Jordi
Unes fotos i una experiència precioses, Núria!

j.
magazine.cat ha dit…
Hola que tal, precioses fotografies, naturalesa en estat pur, fantàstic.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...