Divendres folklòric

Aquesta setmana han passat els del programa Divendres per la Seu. Es demostra una vegada més que som un país de pandereta. M'he sentit com si fóssim la padrina de la fabada asturiana. El més destacat de la Seu? L'escudella, els embotits, els formatges i la catedral. Oh, fantàstic. La Seu i la comarca no tenen res més, no. Com diria un anunci cerveser: què tenim? Que què tenim?!
Enguany som ciutat gegantera i es va fer una menció de compromís perquè algun teleespectador es va queixar. Ho van deixar ben clar, au perquè callin.  Ni una menció a la vaca bruna dels Pirineus, amb IGP pròpia. La bruna pastura per tot el Pirineu però es comercialitza a la Seu però se'ls ha vist el llautó. Així que algú ha parlat de la vedella s'han posat a la defensiva no sigui que diguem ara que la vedella és millor que la de Girona. Doncs, que jo sàpiga, la vedella de Girona no és IGP ni cap tipus de marca. De fet els van retirar la denominació de vedella de Girona perquè no oferia cap garantia de qualitat. Som, diria, l'única comarca amb dos parcs naturals i l'única referència ha estat el parc del Segre, un parc totalment artificial que van definir com el pulmó verd de la Seu (quina conya...). Si es vol parlar del turisme rural s'ha de mostrar què ofereix la comarca en aquest sentit i dos parcs naturals amb tota la seva riquesa de flora i fauna no és poca cosa. Esportistes olímpics i campions del món en les seves especialitats n'hi ha uns quants: curses de muntanya, piragüisme, esqui de fons, esquí de muntanya... A la Seu no només s'han celebrat uns JJOO sinó també diferents campionats del món relacionats amb els esports aquàtics. Cada any és més la gent que participa en l'Escanyabocs, unes jornades esportives de muntanya per pirats que cada cop té més nom. I no parlem de l'esquí de fons, la comarca amb més estacions d'esquí d'aquest tipus que ni tan sols s'ha mencionat, amb esportistes de talla mundial que no compten mai amb el suport mediàtic però que hauria estat una oportunitat. I moltes més coses...
Però no, tinc la impressió que la imatge que volen donar del Pirineu és aquesta, gent rural ancorada a l'edat mitjana, fent embotits, formatges i escudelles perquè els de ciutat els puguin gaudir. I anant a missa. Diuen que a Puigcerdà, si fa no fa, va ser el mateix. No podem ser un referent de modernitat ni de gent amb empenta, hem de ser un aparador folklòric perquè els de ciutat puguin pujar a gaudir del cap de setmana i fer fotos al pastor amb les cabres i la padrina fent l'escudella amb el mocador al cap. S'ha de demostrar que el país avança des de les ciutats i les muntanyes han de servir per poder fer una mirada enrere i poder contemplar les velles tradicions i les llegendes que ens transmetien les padrines a la vora del foc.
Aquest Espartac no ha sigut mai sant de la meva devoció però gràcies a ell, els equips de bàsquet que han de pujar a jugar a la Seu continuaran preguntant-nos si tenim aigua calenta a les dutxes del poliesportiu o es sorprendran al veure que aquí dalt també tenim cobertura de mòbil.

Comentaris

Moisès ha dit…
Divendres és la mediocritat en estat pur,es deuen pensar que a aquella hora davant la tv només jubilats amb la camamilla a la tauleta.
Per cert i el meu ídol ? No ha sortit el meu ídol ?
ARTUR MAS dimissió.
Núria ha dit…
Van dedicar tot un programa a la catedral i Sant Ermengol però el teu ídol... no recordo ni que el mencionessin, tampoc!
Núria ha dit…
I, per cert, pels jubilats no sé si és molt bona cosa els embotits, els formatges i la calderada. Després tindran tots el colesterol pels núvols!
Moisès ha dit…
Doncs, quina decepció.
Joana ha dit…
Però si aquest programa és patètic! En els pobles de costa, donen la sensació que tothom és pescador! En uns dels primers programes que van fer van anar al barri de Sants de Barcelona i no gaire més enllà del que explques de la Seu. Per cert, que ni l'Espartac ni el Coral són de Barcelona.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...