I ja en van tres!!!!

 Abans d'acabar l'any hi ha el torneig de minis de bàsquet de la Seu. Aquest any se celebrava l'edició número 10. Hi ha equips de nens i de nenes. El nivell sempre ha sigut força bo, només dos equips de la Seu els havien guanyat. Fa tres anys, els primers van ser el mini que ara són cadets de primer any i infantils, el mateix equip de les proeses amb Barces i Penyes de l'any passat, els que aquest any han quedat campions i subcampions de Lleida. Aquell equip era el primer de la casa amb un nivell prou acceptable per guanyar tot un Maristes de Badalona. Hi jugava el Quim. L'any següent, en fa dos, va ser el torn de les nenes. Les Sedis Esquitx, aquestes que ara mateix acaben de convertir-se en campiones de Lleida com a infantils i que marxen a jugar la primera divisió catalana. Són les nenes que porta el David. 
Aquest any la cosa pintava mig mig. De la casa, dos equips masculins i un femení. Sincerament, no donava ni dos duros per cap dels tres equips i menys per les nenes. Els dos masculins van fer un paper regulín. Els de segon any podien haver quedat molt més ben posicionats i els més petits van fer molt bona impressió però, evidentment, el físic també compta. De les minis, què us he de dir, unes nenes que tècnicament els falta molt, amb algunes de molt petites, de primer any, com la Laia.
 

Però no se'ls pot negar una força i una empenta que cada cop va a més. Abans de començar el torneig, certa persona em va dir que la final seria Mataró (unes bèsties!) - Sedis i li vaig dir si havia begut.  Jo posicionava aquestes nenes al lloc 5 o 6, mai a la final. Crec que poca gent les veia allà. Fins i tot l'entrenador del Mataró va dir-li després d'un partit al de l'Argentona: "ens veurem a la final". Però després d'un partit increïble, les nenes del Sedis Viseu van deixar fora les d'Argentona per tres punts. Quedava Samà de Vilanova que també anaven fortes però les del Sedis anaven molt llançades i les van ventilar a la segona part. 

 

Arribava una final amb un resultat clar a favor del Mataró. Molt superiors tècnica i físicament. Les nenes de Mataró sempre s'han mogut entre els millors equips femenins de Catalunya. Després d'una primera part on el Mataró marxava de 10 i es preveia una pallissa monumental, les del Sedis van sortir molt motivades, van defensar molt bé i els àrbitres van saber parar el joc brut (brutíssim, s'ha vist en tots els partits del torneig!) de les nenes de Mataró. Això i que les mataronines (amb pares i entrenadors inclosos) anaven molt però que molt i molt i molt sobrades i d'una prepotència desmesurada es van trobar que acabaven el segon quart sense fer ni un punt! Vaja, per molt que diguin que els àrbitres no sé què i no sé què més, no acabes un quart sense fer ni un punt. Aquelles nenes es van fondre inexplicablement. Temíem la revenja després de la mitja part, sortirien a matar. Però acaba el tercer quart i les nenes de Mataró només fan... 1 punt. El gegant havia perdut del tot el nord, el sud i tots els punts cardinals. Les minis del Sedis van anar fent punts, robant boles, tallant jugades. Llàstima que els tirs lliures no entraven i es fallava molt sota cistella perquè sinó el resultat hauria sigut molt més contundent. Al començar l'últim quart el Sedis guanyava de vuit punt i aquelles nenes no s'ho creien. Per a elles allò ja era tota una recompensa i van sortir com si ja haguessin guanyat. Això ho van aprofitar les de Mataró i van fer 9 puntets que les van posar a un per davant. Ja veiem que aquell somni de feia deu minuts acabava allà. Però dues faltes de les mataronines donava quatre tirs lliures que se'n van aprofitar dos i les nenes de la Seu passaven al davant per un punt. Acabava el partit 23-24 a favor del Sedis Viseu i s'enduien el torneig de la seva ciutat per tercer cop, un masculí i dos femenins. 
I què coi, no són l'equip de l'Esquitx, no tenen la seva tècnica ni el seu joc però s'han convertit en l'altre equip que guanya el torneig davant de tot un Mataró. Cop de sort? No ho penso pas. Ningú els va regalar arribar a la final i els/les de Mataró espero que hagin après que mai s'ha de menysprear el rival. Ni els de Mataró ni ningú. La supèrbia es paga i de quina manera!!

Ep, els tres equips que han guanyat el torneig han estat amb gent de casa: el Quim, la Laia i el David. Mira, potser l'any vinent demano ser ni que sigui delegada d'equip per poder guanyar jo també aquest títol!!
Ah, i no busqueu, no ho expliquen enlloc... Ni a la pàgina del club.

Comentaris

Núria ha dit…
Per cert, entrada 300!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...