Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2011

CaixaBank

Imatge
Avui parlaré de bancs i caixes. El més segur és que digui moltes bajanades perquè es pot dir que sóc una analfabeta en aquest tema. I això que vinc d'una família de banquers (dit de la persona que treballa en un banc). Ens despertem amb la notícia que la Caixa vol convertir-se, en part, en un banc. No n'entenc, no opino. Però ens diuen el nom i tot de la seva part bancària: CaixaBank. Ara bé, aquest banc ja existia a Andorra! I aquí va la meva reflexió: La Caixa funda a Andorra una entitat bancària anomenada CaixaBank. Fa cinc o sis anys decideix vendre tota la seva part, ja que la compartia amb altres entitats, al Crèdit Andorrà i CaixaBank desapareix com a tal. Es pot posar el mateix nom d'aquell banc desaparegut quan ja no és teu perquè te'l vas vendre? O potser la Caixa tenia la patent o els drets sobre el nom de CaixaBank? Quina rucada, no? Per què vols mantenir la propietat del nom d'una cosa que t'acabes de treure de sobre? Però la gent que fa negocis, no…

Tres de les d'abans

Imatge
Per a tots els que he despertat records i pels que no saben ni tan sols de qui parlo. Dubble Buble, N'gai N'gai i per a la Josefina, Alaska y Dinarama!

Si no els podeu veure:

http://www.youtube.com/watch?v=P150VB7eKVk

http://www.youtube.com/watch?v=2lWdyx3gJ2w

http://www.youtube.com/watch?v=TPWHaDUwpz4






Records a ritme de música

I continuant amb la música i els records, a casa vaig créixer amb la Trinca. Els meus pares tenien tots els seus discos i jo em sabia totes les cançons. Algunes no entenia què volien dir però les cantava igualment. Sé que alguna vegada havia posat els meus pares en un compromís perquè cantava allò de recullo nassos que fins ben grandeta no vaig entendre que anava tot junt! Com a nens a casa escoltàvem els discos d'Aravadebò i de'n Xesco Boix. També sonava algun disc del Llach, del Serrat o de la Motta.  Però la meva època adolescents estava buida de cançó catalana. A la resta del món sonava Rock i Pop i a casa nostra hi havia un buit de música per a joves. M'havia de conformar amb Loquillo, Alaska , Radio Futura,  Tequila o Olé Olé, tots sortits de la movida madrileña. Però a mitjans dels anys 80 va sortir un dels primers grups de música pop en català, els Dubble Bubble. Ostres, aquell Clava't es va convertir en l'escletxa cap el després anomenat Rock Català. Van so…

L'evolució de la pirateria musical

Diuen que Internet i la pirateria estant matant la música. Es deixa matar qui vol. Jo comprava poca música perquè no hi havia calaix per comprar tota la que jo volia. Recordo les meves primeres gravacions pirates. Mare meva, si em veiessin ara els meus fills... Posava la ràdio, Los 40 Principales, perquè en aquella època poques emissores de musica moderna hi havia. Llavors agafava el meu casset, un traste rectangular i pesat, posava una cinta i premia a l'hora les tecles Play i REC, que era vermella. Llavors gravava la música que sonava, el paio que comentava i tot el que passés al meu voltant. I ja tenia les meves cintes de música guai! Increïble. Oh, i eren les més fantàstiques de totes, la meva disco personal. A vegades només gravava les que m'agradaven si el DJ les presentava abans de començar. Ara els nois estudien amb el Facebook al costat, jo ho feia amb el casset i pendent de prémer i desprémer les tecles!!! La cosa va anar evolucionant i em van regalar el meu primer r…

Per un dia que surten del cinturó...

Al fòrum de bàsquet català es fan comentaris sobre els partits que es juguen a Catalunya, des dels més grans fins els més petits. Tothom en sap molt, tothom opina de tot i es piquen els pares dels nens i les nenes que esgarrifa. Tot això sense tenir en compte el seu nivell d'escriptura, la majoria en espanyol, que costa d'entendre per la quantitat de faltes d'ortografia garrafals que s'hi troben: "Hay" enlloc de "Ahí"; "Hallan" enlloc de la forma verbal "Hayan". Aquests dies m'hi he estat passejant per veure amb quins equips ens toca lluitar i la percepció que tenen dels equips de fora de l'àrea metropolitana. Molts no saben ni que existeix la Seu però això també va bé perquè el factor sorpresa serà important. Ara, en una cosa coincideixen tots: en la injustícia que els toqui viatjar tan lluny per jugar un partit de bàsquet i, clarament, un factor en contra. És a dir, si perden serà pel llarg viatge que hauran de fer. Us …

La revolta del tabac

Au, va, jo també hi diré la meva. Últimament sembla que només parlen i escriuen els fumadors emprenyats. Ara tothom es queixa que si no es pot fumar els bars hauran de tancar. Doncs mira, mala sort. Però aquests que ara diuen que no van al bar perquè no s'hi pot fumar tornaran a fer-hi la cerveseta d'aquí uns dies, quan vegin que a casa no s'hi pot estar perquè la dona és una pesada que sempre remuga i els fa pencar, perquè els nens criden i molesten, perquè els pares són uns plastes, perquè els amics són el millor que hi ha, perquè el cafè és més bo que el de la màquina de la feina, perquè la cambrera (o el cambrer) estava molt bona (bo)... I mils d'excuses per deixar la rabieta a casa i tornar al bar encara que sigui amb l'ambient i els pulmons de tots més nets. Us diré una cosa, jo no he sigut mai fumadora activa però durant tota la meva infantesa vaig ser una fumadora passiva extrema. A casa fumaven com carreters, sobretot el meu pare. Quan vaig començar a ser g…

Conseqüències del bilingüisme

Imatge
Barcelona. Avinguda Meridiana. Tiendas El Corte Inglés, just davant del tràgic Hipercor. Un viatge al passat més ranci: la mateixa olor dels perfums, les mateixes prestatgeries, la mateixa distribució, la mateixa decoració... Secció de discos i DVD. Busco peli de Harry Potter. Seccions d'animació, aventures, infantil, drama i...
Està clar que el bilingüisme no és bo, ni per a uns ni per als altres. Tant per tant,  centrem-nos amb la de casa i deixem-nos de punyetes!

L'eclipsi

Imatge
Ens hem llevat d'hora però els núvols no ens han deixat veure el Sol fins a quarts de 10. Llavors, per sobre les muntanyes del Cadí, hem pogut veure i fotografiar l'eclipsi amb un filtre especial que em vaig comprar fa uns 15 anys justament per fer fotos d'eclipsis. No és el màxim però alguna cosa n'hem tret.




.

No anem bé...

Aquests dies estic expectant, a l'espera de veure els aires que es respiren a la Gene. Però ja puc dir ara mateix que hi ha coses que no m'agraden.
1. La consellera de Justícia, contrària a les consultes populars que s'encomana a Déu per fer la seva feina. Bé, el conseller Baltasar també va invocar la Moreneta i li va anar prou bé... Ella mateixa durà la llei de consultes al Tribunal Constitucional?
2. L'Irene Rigau. Aix... Ja la vaig patir com a consellera de Benestar Social quan les escoles d'adults depenien d'aquesta conselleria. De moment ja comença malament amb això de la setmana blanca. És allò de desfer tant sí com no allò que havien fet els altres. Fa ferum de venjança. Tant costa dir que aquest any tot queda com estar i ja en parlarem pel curs vinent? Vostè creu que es pot fer i desfer un curs escolar així com així? Hauria estat molt més raonable i positiu per la seva part reunir tota la comunitat educativa, escoltar-los i decidir llavors el que ells cre…

I ja en van tres!!!!

Imatge
Abans d'acabar l'any hi ha el torneig de minis de bàsquet de la Seu. Aquest any se celebrava l'edició número 10. Hi ha equips de nens i de nenes. El nivell sempre ha sigut força bo, només dos equips de la Seu els havien guanyat. Fa tres anys, els primers van ser el mini que ara són cadets de primer any i infantils, el mateix equip de les proeses amb Barces i Penyes de l'any passat, els que aquest any han quedat campions i subcampions de Lleida. Aquell equip era el primer de la casa amb un nivell prou acceptable per guanyar tot un Maristes de Badalona. Hi jugava el Quim. L'any següent, en fa dos, va ser el torn de les nenes. Les Sedis Esquitx, aquestes que ara mateix acaben de convertir-se en campiones de Lleida com a infantils i que marxen a jugar la primera divisió catalana. Són les nenes que porta el David.  Aquest any la cosa pintava mig mig. De la casa, dos equips masculins i un femení. Sincerament, no donava ni dos duros per cap dels tres equips i menys per le…