Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

JO VULL SER REI!!

Imatge
Avui ens ha quedat clar. La casa reial espanyola ha fet públics els seus pressupostos. Veus que fàcil? Ara jo us presento els meus de la mateixa manera. Són molt entenedors!!

Tant per a mi
Tant per al meu fill
Tant per a la resta de la família
Tant per a les senyores de la neteja i la resta del servei
Tant per als meus afers personals (que no n'heu de fer res)

Jo crec que els espanyolets més agosarats, els que han passat la línia de la consti i han demanat els comptes, ja podran dormir tranquils.

El discurs d'aquest pobre home diuen que el van veure un 30% dels espanyols. I aquest paio, davant de tothom es veu que va dir que LA JUSTICIA ES IGUAL PARA TODOS. Per tant, com diuen Els Pets des de fa molt temps, si és cert que som iguals davant la llei, PER QUÈ COLLONS JO MAI PODRÉ SER REI?!




El galliner

Per Nadal, ja se sap, Festival a l'escola de la canalla. Aquest és l'últim, la Laia l'any vinent ja passa a l'ESO. Enguany eren els grans i, la veritat és que es nota. Amb els anys van agafant confiança i se'ls veu segurs, amb ganes, gaudint del que fan i sentint-ho. Els festivals ja no són balls o representacions dirigides sinó que passen a ser seves, pensades per ells, dissenyades per ells, amb vestuari propi... Se'ls nota que allò és la seva petita obra i que volen que ens ho passem molt bé.
Però ahir no m'ho vaig passar del tot bé. Amb els anys he anat constatant que pares, avis, tiets i demés espectadors no respecten gens ni mica la feina dels nanos, ni tan sols la dels seus. La gent xerra, s'explica coses que no tenen res a veure amb el que s'està fent, i tot amb un to de veu considerable. Criden, s'aixequen i fins i tot parlen pel mòbil. I sempre hi ha el pare que ha de fer la filmació càmera enlairada que no deixa veure res als demés. T…

Sol d'hivern

Imatge
Aquesta setmana no es pot dir que hagi sigut dura quant a treball però avui s'ha fet feixuc aterrar després de tants dies de desconnexió. La casa encara està freda després de tants dies fora i un cop dinat venia de gust agafar una manteta elèctrica, ficar-la a la ronyonada i volar una mica lluny amb el so de fons d'aquests del Divendres. Una estona abans de les 5, un reflex als ulls m'ha fet tornar a la terra. Després d'un dia de llum d'hivern, amb un cel que, si no fos per la temperatura, diries que amenaçava neu, el sol ha decidit sortir un momentet per dir adéu entre les muntanyes de l'oest. Entrava ben de biaix pel finestral del menjador a tocar de ple la meva cara. No ho he dubtat, càmera en mà he sortit a dir adéu aquest sol que cada dia té més mandra de sortir i més pressa per marxar.







Les mates independentistes

Ahir vaig trobar la manera de fer pedagogia independentista encara que siguis profe de mates. I us asseguro que en van aprendre!! El tema: LES EQUACIONS.
En una expressió algèbrica s'hi barregen lletres i números. La lletra, que molts cops és una X l'anomenem incògnita. Però ahir els nois van descobrir que, per a molts de nosaltres, ja no ho és d'incògnita sinó que la tenim ben calada. Partim de la següent expressió:
   40X + 14 = 42X - 86
En una equació els termes que porten la X s'anomenen TERMES DEPENDENTS. Ho són 40X i 42X. El 40 i el 42 ja els agradaria ser TERMES INDEPENDENTS però es troben que han d'arrossegar una creu (X), i en aquest cas pesa molt. La creu els xucla i els fa perdre identitat. Per contra el 14 i el 86 són els anomenats TERMES INDEPENDENTS. Aquests són lliures i cert dia ja es van desempallegar de la creu que els asfixiava. La il·lusió del 40 i del 42 és seguir els passos del 14 i el 86: alliberar-se de la creu. Per això s'ha de trobar u…

El Governador torna a la pàtria

Avui llegia al diari que el president Montilla deixarà de ser Molt Honorable ex-president de la Generalitat per passar a ser Senador de l'Estat espanyol. I això em demostra dues coses:
Que aquest senyor que ha estat 4 anys sent el president d'una nació no ho ha considerat un càrrec prou important ni de valor simbòlic i representatiu com per ser de per vida un Honorable. Aquest senyor ha ostentat un càrrec polític d'alt nivell com qui és el president de l'escala, que per alguns seria molt més honorable i valuós que per a ell la responsabilitat de representar a tot un país i a la seva gent. Per a ell ha estat un pur tràmit, sense cap tipus d'emoció, sense sentir-ho de veritat i sense portar la terra i l'honorabilitat al cor. Aquest senyor prefereix ser anomenat senador Montilla a Honorable ex-president Montilla. Un gran menyspreu per a tots els catalans però que, a la vegada, posa tothom al seu lloc i s'agraeix que aquest títol només el portin els que de ver…

Homes que es pensen que pensen i ho expliquen

Fa un temps que escric en un fòrum de bàsquet però l'altre dia vaig arribar al meu límit de la paciència. És d'aquells llocs on tothom sap molt de bàsquet i tots són uns cracs. Però jo m'hi sentia com un pop en una piscina. De moment, no entenc com gent adulta i tan sabuda poden fer tantes faltes d'ortografia i expressar-se tan malament com aquesta gent. La cultura la tenen als peus però de bàsquet en saben molt encara que les pilotes només les han olorat des de la grada. Són homes, primaris i amb la testosterona molt pujada. Jo no era més que una infiltrada, no sabien que era dona sinó segur que el menyspreu hauria sigut brutal!!! Doncs aquests unga unga són molt xulos i molt guais fins que perden algun partit. Ui, llavors com les gasten!!! Els de Badalona són l'hòstia. Quan els trontolla la ciutat del bàsquet perden l'oremus, la compostura i la testosterona els fa pujar la cresta.  Però ahir vaig decidir que ja en tenia prou. Ara toca tirar merda contra la S…

Prou retallades!!!

Imatge
Aquesta entrada va dirigida al Molt Honorable President Artur Mas.
Senyor Mas. Fins aquí hem arribat. Jo li he justificat tot: les retallades a sanitat, la rebaixa dels sous, la no contractació de personal interí, la pujada de preus... TOT, TOT i TOT. Però el que ha succeït aquest cap de setmana no té nom. A vostè li agradaria que li escapcessin un tros de Montserrat? Per què no es retalla un tros del Tibidabo i deixem de pagar sempre els mateixos? Realment, tots són igual. Els senyors d'Iniciativa ens volien fotre l'aigua i ara vostès amb les retallades dels co... ens foten un tros de la nostra terra. Jo no sé com el senyor Batalla ha pogut consentir tot això. Ell que és el primer en cantar les excel·lències de la terra. Com és que no ho ha evitat??!!! El que ha passat és un insult a la gent del Pirineu i, més concretament, a la de l'Alt Urgell.
Molt Honorable Artur Mas, retalli'm el sou si vol però, li prego de genolls, torni'ns el tros de muntanya que ens han r…

El ressorgir de l'au Fènix

Sembla que a Espanya hi ha eleccions d'aquí uns dies i volen que votem i tot. Llençarem el vot però els farem rabiar una miqueta. A mi m'és del tot indiferent qui mani per aquelles terres, ens collaran i robaran tots igual, tant com puguin. Diuen que el vot en blanc beneficia als partits grans. Tant me fa! En un país amb bipartidisme és un o l'altre. La resta, si desapareixen, no és per culpa de la gent que vota en blanc, és d'ells mateixos que tampoc saben fer les coses bé. Així, com deien aquells, tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. Si la Isabel aquella hagués tingut en Peces Barba d'assessor potser hagués mirat cap a l'esquerra enlloc de la dreta i s'hagués casa amb algun Mourinho de torn i serien molt més feliços, vivint tots plegats en una vida engominada i patriòtica. Això sí, pensant al cap dels anys que si s'hagués quedat Catalunya enlloc de Portugal haguessin seguit molt més rics.
Però jo aniré a votar i no tindrà cap mena de conse…

El líder negatiu es fa gran

Els adolescents volen viure ràpid, molt ràpid i dominar el món. No pots quedar-te enrere sinó caus del grup i no veus la manera de tornar-hi a enganxar. I és difícil fer entendre això quan tots tiren cap a una banda i tu tires cap a l'altra. Tens uns ideals, uns valors, unes creences que molt cops xoquem amb les dels altres. O no, potser pensen com tu però es deixen arrossegar per qui és el més avançat, per qui és el líder, per qui es creu el millor. No combregues amb els seus posats però els acceptes, t'hi afegeixes perquè no pots quedar enrere. I fot, fot molt. És el líder negatiu.
Quan ets gran veus el gran error de seguir al líder negatiu. Però aquell serà pare i voldrà continuar sent el líder, el millor, el que et menysprearà, t'insultarà i en farà burla de tot. Aquell pare que no acceptarà les normes, els ideals, els valors que tu intentes, per sobre de tot, transmetre als teus fills. I resulta que no només has de gestionar el millor que sàpigues les emocions d'…

Impotència

Imatge
Sí, impotència és el que se sent davant del foc que avança. Ahir es veia una fumerada des de la Seu. Semblava cap a darrere Anserall. Tot està molt sec i pot cremar en qualsevol moment. Som al mes d'octubre, freguem els 30 graus, fa vent i més de dos mesos que no plou. Però no em podia imaginar que el foc cremaria a 2000 m. No és un fet normal i quan succeeix acostuma a ser per un llamp de tempesta i s'apaga amb facilitat. Quan vaig sentir que cremava a Llagunes ja vaig imaginar-me el panorama. Matollar d'escobes (bàlec), argelagues, ginebre, boix i gavarneres, amb algun pi roig o negre pel mig. Tot això sec podia ser un polvorí i si a més feia vent podia avançar molt ràpidament. I resant perquè no arribi als boscos de pi roig i avets dels voltants de Rubió, els avets més grans de Catalunya.  Les terres roies de Rubió, el poble habitat més alt de Catalunya, me les conec molt, hi he passat moltes hores, sola i en companyia de nanos. Els últims anys, els nois i noies del Pa…

El gran 12 d'octubre

Imatge
Això és el que molts commemoren avui. Feliç dia de l'espanyolet colonitzador!