La base del Sedis, a dalt de tot

Si he de parlar de bàsquet, primer això és obligatori. El meu condol al bàsquet badaloní i a la família per la mort en accident de cotxe d'una de les nenes del mini de la Penya.
Ahir va ser un frenètic dia de bàsquet de base. Vaig arribar a veure quatre partits i mig! Es jugaven les semifinals i les finals del Trofeu Federació de Lleida, és a dir, es decidia quins equips eren els millors de Lleida. És una consideració menor si tenim en compte que el veritable nivell del bàsquet català no està precisament a Lleida però és el moment on es decideix quins equips lleidatans tindran l'oportunitat de veure's les cares amb grans. Ja comencem a tenir per costum veure el nom del Sedis a les finals d'aquest torneig però enguany ha estat emocionant per la rivalitat que existia. A les semifinals arribaven tres equips dels quatre possibles del Sedis: Sedis Esquitx, infantil femení, Sedis Mavisa, infantil masculí, i Sedis Alfa Consult, cadet masculí. Quedava fora d'aquestes semifinals l'infantil femení B que van caure a quarts de final. En un principi es concentraven tots els partits entre Ponts, Artesa i Agramunt però, per art de màgia o mà lleidetana, es van canviar les destinacions de les finals i els nois els van enviar a Ponts i després a Tàrrega. Tinguem en compte que a Tàrrega jugaven les semifinals entre dos equips de Lleida els cadets i també dos de Lleida els infantils. D'aquesta manera, els equips de la capital ja no havien de fer més desplaçaments, només uns pocs quilòmetres al matí per una plàcida autovia. Digueu-me mal pensada i tindreu raó. Als de la Seu ja no els ve de 90 quilòmetres més!
Comença la festa a Ponts a les 10 del matí. Els nanos del cadet ja no van de sobrats, s'intueix als comentaris que fan al Facebook. Ja no diuen allò de apallissarem!!!  o Próxim objectiu: deixar a 0 els d'Alta Ribagorça!! sinó coses com Aquest cap de setmana un error pot valdre molt. Hem de demostrar que realment som els millors de Lleida. Màxima concentració i solidaritat per l'equip!! =) AL MÀXIM!! Dema... dema comensem a demostrar kin ekip som, a demostrar kin ekip a treballat mes i millor.Que les estadistiques diguin el k vulguiin nosaltres em de jugar am calma am cap al nostre joc. Em de demostrar la ilusio k tenim per jugar a basket k semble k akets dies de entreno no em demostrat.. Toca jugar contra Andorra, un Andorra que des de minis ha estat un rival complicat i que no s'ha guanyat. Els nois surten molt concentrats i amb molt bon joc d'equip i acaben el partit tancant marcador als andorrans (98-48).

 Ara ja estan a la final, toca dinar, veure la semi dels infantils i cap a Tàrrega. Els infantils juguen contra Maristes de Lleida i també els guanyen, de 30. Aquest partit no el vaig veure perquè a la mateixa hora jugaven les esquitxes la seva semifinal a Artesa. Així que agafo el cotxe, tiro cap a Artesa a veure el partit de les noietes del David. No fan un bon partit però guanyen sense problemes a les de Cervera d'uns 20 punts. Tampoc era el moment de fer grans proeses perquè els faltava la final contra el CB LLeida, la seva bèstia negra, a la tarda i s'havia d'estar ben fresques. 
Dinem tots els pares a Artesa i cap a Tàrrega falta gent! Les nenes també baixen a animar els nois perquè quedar-se a Artesa fins a les 7 de la tarda tampoc era bo per a les seves ments. I a quarts de cinc comença el partit del cadet contra el Sícoris. Traiem el cap a la pista i pensem: "aquests nois deuen ser júniors de segon any no?" Quines bèsties. Però aquests nois que alguns ja han jugat contra Barces i Penyes, han estat a seleccions o campus de paios grossos, no els espanta res. Surten a guanyar. Bé, no surten a guanyar, fan el que poden i a la mitja part la cosa no pinta bé. Un Sícoris encertat, un Sedis que no defensa i uns pares d'allò més maleducats i ens plantem amb una diferència en contra d'onze punts. La cosa pintava molt malament. Comença la segona part i les distàncies s'escurcen. L'actitud dels urgellencs és una altra i, en contra del que ens esperàvem, surten a guanyar. Què coi els ha dit el Jordi, l'entrenador, al vestidor? Alguna cosa rotllo Guardiola? Renoi, sigui el que sigui, els ha fet efecte! Molta estona a tres - cinc punts per sota, no hi ha manera de passar al davant. Els pares del Sedis animen, els del Sícoris bramen. La Ma Àngels em deia que només havíem anat per davant els primers cinc minuts i jo li vaig dir que tocava anar-hi també els últims cinc. I el miracle es produeix. Falten cinc minuts i mig i el partit s'empata. Triples del Marc, tirs lliures del Víctor i molt, molt bona defensa de tots. 

 

Aquest empat desinfla el Sícoris i fa callar els seus pares. El Sedis s'allunya de 6 punts i el Sícoris ja no és capaç d'empatar. Perd pilotes, fallar tirs, ja no tira... Ara només se sent Sedis, Sedis! des de la grada, amb un públic afegit: els nois del cadet del Tremp que, tot i perdre estrepitosament els quarts de finals amb els de la Seu, el bon rotllo entre ells no entén de resultats. Han fet quilòmetres per carreteres sinuoses fins a Tàrrega per animar els seus amics. Un deu d'admiració per aquests nanos!! I acaba el partit amb una victòria de 10 punts (75-65). Un visca per aquests nois que han lluitat contra els músculs i la força de la plana. 

Ells mateixos reconeixien que feia temps que no s'ho havien passat tan bé jugant a bàsquet. Es nota a les seves cares, no?

 

Els infantils juguen contra Lleida bàsquet i no tenen tanta sort. Perden de 10 punts però amb la tranquil·litat de saber que també jugaran al màxim nivell català la segona ronda. 
I de Tàrrega a Artesa altre cop a veure la final de l'infantil femení. Les esquitxes contra el CB Lleida. La veritat és que jo estava desinflada després dels nervis del partit del cadet. El partit comença amb un petit avantatge de les de Lleida que augura un partit emocionant i molt igualat, però les de la Seu agafen embranzida i s'allunyen de vint punts.



No és un gran partit però la defensa és clau perquè les de Lleida no escurcin les distàncies. Al final, guanyen la final còmodament i es converteixen, juntament amb els cadets, en el millor equip de Lleida de la seva categoria.




Què en traiem de tot això?
Que hi ha equips que juguen la lliga de Lleida que la federació s'hauria de plantejar fer-los jugar en un nivell més alt, amb els equips de la resta de Catalunya perquè aquí perden el temps durant tres mesos, no juguen al ritme que haurien de jugar i desmotiven els rivals. No pot ser que tant l'infantil femení, el masculí i el cadet  masculí de la Seu, sense tenir en compte les minis que els passa el mateix, guanyin tots els partits i quasi sempre de més de 50.
Que al setembre es van jugar les fases cadets per jugar a preferent. De Lleida les van fer el Sedis i el Sícoris i es van quedar fora per molt poc (casualitat que fossin els mateixos de la final? Evidentment, no) Aquests dos equips no haurien de jugar aquesta lliga però..."esto es lo que hay!".
Que la feina que es fa des de la base a la Seu és molt important. Es veu quan els mateixos nois i noies que et passaven la mà per la cara quan eres mini ara queden desbordats per un festival de bàsquet. 
Que ara toca jugar a bàsquet de veritat, els i les infantils a la màxima categoria del bàsquet català i els nois a interterritorials, la lliga B, per mirar de guanyar i pujar a preferent l'any vinent sense haver de passar per les fases.
I, com a mínim, desitjo que els mitjans de comunicació locals se'n facin ressò d'això perquè aquest és un aspecte a criticar a la Seu i el Pirineu en general.
D'aquí uns dies toca torneig de minis a la Seu. Aquest torneig ja el van guanyar les esquitxes i una barreja dels jugadors del cadet i l'infantil actuals. Això tampoc va ser casualitat...


Trobareu més fotos al bloc del Guillermo.

Comentaris

Moisès (política colonial) ha dit…
Al primer partit de les Equitx, no vaig prestar massa atenció perquè em vaig dedicar a "taladrar" el cervell d'una senyora que seia al meu costat.
Però a la final vaig estar atent, i escara estic esmaperdut.
Pel correu del feisbuc,un dia d'aquests t'ho comentaré, no us vull fer envermellir de lloances.
Núria ha dit…
Bé, sí, he dit que vaig anar a Artesa a veure les semifinals de l'Esquitx però no n'he parlat massa perquè el paio que tenia al costat no em va deixar!!! Saps la de vegades que vaig a veure algun partit només per xerrar amb el primer que trobo? El bàsquet també és un esdeveniment social!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...