Apunts abans de Nadal

Massa coses al pap, així que faré un d'aquells apunts meus amb moltes coses:

1. Abús de poder. Quan jo era profe, vaig tenir una jefa que no em tragava, coses que passen. La seva major satisfacció era poder deixar-me en evidència i menysprear-me davant dels demés. La fòbia era tan descarada que molts dels companys se n'enfotien. Podien arribar tard a una reunió que si anaven amb mi no els passaria res, la super em fotria a mi sola la bronca davant de tots. Si algú volia comentar alguna cosa durant un claustre ho feien amb mi que la senyora directora em posaria a mi en evidència dient allò de: "després la Núria ja m'explicarà de que està parlant", amb aquella cara de satisfacció i mofa al deixar-me en evidència davant de tots. Aquella dona no em suportava per pura enveja. Els cometaris ridículs que li sortien de dins com a dona ho certificaven. I la seva única arma era utilitzar la seva posició de poder. Senyor Mas, com m'ha recordat a aquella paia quan es dirigeix al senyor Laporta. Tant els molesta la seva presència? No anem bé, no. El menyspreu i la mofa denoten certa prepotència que no es pot tolerar en un president de la Generalitat. Aquests dos dies, en Mas català ha estat més a prop que mai al Mas polonès. Comencem bé.

2. La llengua a les escoles. L'escola del Parc del Guinardó, com la del Bosc o la del Mar van ser oasis catalans durant la dictadura. Vaig tenir sort de ser-ne alumne. El castellà mai va ser-hi present, mai. Un any, buscant papers històrics a l'Arxiu de l'Ajuntament de Barcelona vam trobar aquest document. Era la carta que es va fer signar a mestres i personal de l'escola després de la guerra conforme estaven assabentats que, a partir d'aquell moment, la llengua vehicular a les escoles era el castellà. Ja us puc dir jo que s'ho van passar pel forro els 30 anys de dictadura. Aquest document ja l'havia mostrat en aquest bloc però avui és més actual que mai.


10 d'octubre del 1940. Espero no haver de veure un document com aquest amb data del 2011.

3. El hobby dels espanyols. I ara l'altra. Va i el Govern de Madrid porta al TC la llei de consultes. Fixeu-vos, això és una emboscada!! Ens les foten per totes bandes. Quan encara no n'hem assimilat una, ens en foten una altra, i cada cop més seguides. Això del TC s'ha convertit en un hobby que cada cop té més adictes: Govern espanyol, Defensores del Pueblo, PP, tres famílies torracollons (aquests al TS però són els mateixos), Ciutadans. Ens ho posen molt fàcil!!! Hòstia, INDEPENDÈNCIA, JA!!!

4. Notícies de la Seu. Aquest cap de setmana el cadet masculí del Sedis bàsquet i l'infantil femení s'han proclamat campions provincials de Lleida de les seves categories. L'infantil masculí, subcampió. He d'agrair a tots els mitjans de comunicació de la Seu el ressò que n'han fet de la notícia. Es veu que això no és notícia. És més important els resultats de cada setmana de l'esport escolar o el festival de Nadal de les escoles (que sempre són el mateix). Gràcies pel vostre suport, en especial a un de municipal que els vaig enviar jo mateixa la crònica i els vaig demanar que ho publiquessin.

5. A qui toca la loteria? Ahir va ser el dia de la Loteria. Us heu fixat que si ens posen un vídeo de fa vint anys colaria igualment? Les mateixes expressions, els mateixos llocs, els mateixos comentaris, les mateixes cares... Ahir em vaig adonar que hi ha un prototipus de gent que els toca la loteria. No penso descriure'ls per no causar susceptibilitats però mireu els reportatges i m'entendreu. Per cert, aquests que diuen no sé què d'una llengua prohibida a Catalunya, els han sentit? De veritat va tocar a Catalunya? Jo tinc algunes hipòtesis: 1. Només compren loteria cert tipus de gent. 2. Aquesta gent, en compren molta i alguna els ha de tocar. 3. Els números surten en funció de qui els compra. 4. Tothom en compra però només certa tipologia surt a la tele perquè per un dia se senten Belen Esteban. La resta, es queden a casa i ho celebren en la intimitat. No em puc creure que mai hagi tocat la loteria a un ric. Qui més qui menys compra loteria, ni que sigui la del cole dels nens o l'equip de bàsquet. Avui llegia que el 90% dels que els toca no els queda res al cap de 5 anys. De ben segur que tots aquests que surten a la tele són dins d'aquest sac.

6. ARA. Portem uns quants dies de diari ARA i cada cop m'agrada més. Com jo dic, és un diari per  a jubilats. És impossible llegir-lo tot en un dia. Hi ha molts articles d'opinió i d'alt nivell. La web també està molt bé, ràpida i dinàmica. Veig molta gent amb l'ARA sota el braç i se'n fa molta referència a les tertúlies de la ràdio. Això funciona!

7. NADAL. Suposo que us he de dir: BONES FESTES, encara que aquest any de festa no tingui res perquè cau tot en cap de setmana. A casa, ja tenim el pessebre i l'arbre fets. El Tió ja fa dies que endrapa (per cert quina ràbia la gent que li diu CAGATIÓ!!). Aquest any hem variat l'arbre i és més psicodèlic. Amb els mateixos barrots d'anys anteriors, li hem donat formes arrodonides. Ah, i demà a fer polvorons. També falta fer la Nadala que aquest any tinc ganes de fer un nen Jesús amb una estelada al darrere i un Tió cagant-se amb tots els Tribunals espanyols. I els reis... aquest any a casa arribaran Jaume I, Guifré el Pilós i Arnau de Tost.

Comentaris

Jordi ha dit…
Punt 1: és assetjament laboral això de la teva cap. L'hauries d'haver denunciat i més amb testimonis.

En quant al TC i altres tribunals polítics mostra com son de demòcrates: "Que no m'agrada el que decideix el vostre parlament, doncs m'ho carrego i ja està i tant se me'n fot la representació que tingui".

Basquet: felicitats.

Loteria: Jo crec que es veuen dues mentalitats associades a dues nacionalitats: les d'aquells que els hi agrada sortir i lluir i aquells que deixen les celebracions a casa. Si m'hagués tocat ni pensar-hi a fer-me públic.
Política colonial ha dit…
Es nota que estàs de vacances, uff quines ganes d'escriure.
Salvador ha dit…
M'has fet tornar a escoltar la intervenció de Laporta. Parla de falta de capacitat, falta d'humilitat, actitud derrotista i exigeix a tothom que es disculpi per haver-ho fet malament. No està malament per un acabat d'arribar.

La resposta d'Artur Mas la trobo bastant equilibrada tenint en compte el xàfec que ha rebut, no hi veig menyspreu.

Penso que algú com Laporta és necessari per treure'ls la son de les orelles. Però serà bo per a ell que no exageri, el Parlament no és una penya del Barça, i que no repeteixi sempre el mateix perquè un cop passada la novetat pot acabar avorrint.

A mi Laporta sempre m'ha caigut bé, espero que no la cagui perquè si ho fa el destrossaran.
D'acord, com sempre, en la immensa majoria d'apunts. Sobre l'ARA no puc opinar perquè encara és hora a dia d'avui que en comprem un per analitzar-lo. Com que al Pla no hi ha quiosc i com que últimament ja no compràvem ni un diari, ja no ens esforcem per pujar a la Seu a comprar-ne cap ni tan sols el diumenge.

I sobre les cròniques del Sedis t'explico la meva experiència quan estava a 'Les Mesures': primera, des del club no passaven notes de premsa del que fa la base amb l'excepció de quan a algun jugador el seleccionen o preseleccionen per jugar amb la selecció de Lleida o amb la catalana. Segona, jo em feia tips de rebuscar a la pàgina web si hi havia cap més informació al marge dels resultats, que hi havia cops que era dimecres i encara no estaven penjats, i per això vaig optar alguns cops per posar els horaris dels partits dels equips que jugaven al Palau aquell cap de setmana. Tercera, els de l'esport escolar, com els de l'handbol, l'hoquei, l'EDFOR i judo, per posar uns exemples, envien fotos i cròniques cada setmana o cada cop que competeixen. Per això n'informava amb tanta regularitat. Ara, que si fent això com dius que has fet aquest últim cop hi hagi hagut algú que no t'ho hagi publicat, potser és que aquesta setmana no tenien espai i ho deixen per una altra, que jo això també ho havia hagut de fer molts cops. Però la clau en aquests casos és aquesta: cal que qui protagonitza la informació n'informi als mitjans.

Bé xiqueta, espero aquesta felicitació que tan promet. Bones festes!!

josefina
Núria ha dit…
Jordi, vaig fotre el camp, no sense abans dir-li quatre coses. Complicada la cosa, jo era una forestera! Jo també m'hagués quedat a casa i mutis!

Moisès, una manera de desconnectar mentre els nens es barallen...

Salvador, has escoltat també el primer dia quan el va renyar en públic perquè no va saludar al president? Això li dius en privat, no davant de tothom i amb aquell somriure mofeta.

Josefina, si haguessis estat a les Mesures t'ho hagués enviat personalment i segur que no ens hauries fallat!! Sí, és veritat, el club no envia aquestes coses i la web és patètica. La comunicació els falla i ho he criticat molts cops. Per això ho vaig enviar jo directament. Ara, aquest cop estava penjat a la web des del mateix diumenge. El mitja de comunicació a qui ho vaig enviar no té perdó perquè no és qüestió d'espai, és radiofònic i amb una web on pengen tot el que arriba. Ni tan sols m'han contestat i això que el correu anava personalitzat i aquí ens coneixem tots. Suposo que avui sortirà un reportatge a la Base del Segre. Que ens hagin de fer la feina des de Lleida té delicte...
Pst, potser et llegeixen, però mira avui dia 24 la webs d'aquest mitjà radiofònic que dius i que ja m'estranyava que no n'haguessin informat, si són el millor mitjà que hi ha a la comarca!

j.
Núria ha dit…
Josefina, m'has llegit el pensament! Mentre arribava el teu comentari jo penjava l'escrit de rectificació. A més, aquest migdia han trucat el David per parlar d'això.
Per no repetir el matiex que diu la Josefina (quin poca personalitat!), Bones festes, Núria i família.

marc

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...