Quina nit!

Em sembla recordar que mai havia patit tant durant un escrutini d'unes eleccions d'aquests tipus. Ahir estava expectant, tenia molt clar que CiU faria molt bon paper però no tenia clar què passaria amb la resta. Els primers pre-resultats, els de les enquestes de TV3, em van fer saltar del sofà. Sí, sí, SI!! La primera cosa que vaig veure va ser els 3/4 escons de SI. Bé, perquè havia apostat per ells. Penso que si hi ha un altra partit independentista al parlament (per què dic un altre, si en aquests moments considero que és l'únic?), els que s'autoanomenen els originals, hauran d'estar a l'alçada si no volen que els passin al davant. Evidentment, em quedava molt tranquil·la al veure els bons resultats de CiU i com s'enfonsava PSC. ERC anava molt avall però és el preu que hem de pagar tots, un temps al racó de pensar potser els tornarà al bon camí. IC-V, m'hauria agradat que anessin més avall perquè, de bon tros, són els que ho han fet pitjor des del Govern. Ciutadans, allà quedava i PP pujava perquè molts espanyols de Catalunya només tenen present dos partits, siguin quines siguin les eleccions: o PSOE o PP. Per tant, res de fer baixar els independentistes, és que s'han endut els vots espanyolistes del PSC que sempre han existit.
Però després d'aquesta alegria, surten els resultats de l'1% escrutat i la cosa canvia molt. CiU baixa, PSC puja, SI quasi desapareix, i el més preocupant, apareix un PxC que al meu parer hauria d'estar prohibit si ens regim per la mateixa normativa que prohibeix els partits radicals d'Euskadi. O tots, o ningú. Va ser una hora d'angoixa, fins que un dels tertulians de TV3, d'IC-V, va fer la mateixa crida que per la sequera: demanar a la mare de Déu que els fes fora del pastís. Carai, ja ho deien que Jesucrist era comunista, per segona vegada la Verge ha escoltat les seves pregàries. I a partir d'aquí les coses van tornar a la normalitat, en Duran i Lleida, cantava els seus pronòstics i, com sempre, els clavava. CiU molt amunt, PSC molt avall, ERC trompada històrica, IC-V pels pèls, PP millor que mai, SI per davant de Ciutadans, a molt poc del grup propi i aquests últims es mantenien. Els PxC quedaven fora.
Si vau llegir l'últim escrit que vaig fer ja podeu pensar que estic prou contenta. M'agraden aquests resultats i els entomo amb il·lusió. Ara, a veure què passa. Però si miro uns dies enrere, què veig?

He vist un president Montilla, que més que un president semblava un penitent. Traspuava tant pessimisme i poc convenciment que si algú tenia ganes de votar-lo es feia ràpidament enrere. M'ha semblat una campanya per perdre, sí, per arribar al fons i poder començar de nou. Ja no miraven cap aquesta legislatura, ells mateixos desitjaven el canvi.
Un PP, corrosiu, demagog, maleducat, xenòfob, irritant... que ha aconseguit esgarrapar vots dels altres partits espanyolistes. Sembla que hi ha gent que encara es deixa portar per les consignes estridents i vergonyoses (una mica a l'estil Sálvame).
Una IC-V que fa molt millor el paper d'oposició que el de Govern, al haver estat set anys manant a dues conselleries claus, com Interior i Medi Ambient, i no haver aconseguit els seus objectius, ara el seu discurs quedava com paraules molt boniques però res més. Happyflowers però totes les nuclears al seu lloc i les tomates continuen sense tenir gust de tomates.
Una CiU, solemne, tranquil·la, educada, seriosa. Sens dubte, la millor de les campanyes. Sense caure en provocacions, sense crispacions, madura. Tots els seus candidats han fet molt bé aquest joc. l'Artur Mas ha sabut estar a l'alçada, ell ja té molta experiència i era fàcil que ho fes bé. A Lleida, l'Albert Batalla aguantava les baixeses d'un Llena que per aquí, qui més qui menys, sap de quin peu calça. El van intentar provocar però el Batalla és així, calmat i pausat, no és dels que perdin els nervis ni la compostura fàcilment. Educat, seguint la línia del seu partit. I els ha funcionat, senyal que els catalans els agraden les coses ben fetes i amb serenor.
ERC, l'última setmana han vist que venia el llop. Fins ara semblava que eren els únics que no li tenien por. A pocs dies de les eleccions, l'artilleria contra els seus votants que tenien clar que els abandonaven ha estat impressionant. Mai m'havia sentit tan assetjada políticament. Demanaven reflexió als qui els deixàvem, la reflexió de la por. Però no se n'adonaven que aquests votants són gent amb les idees clares i no estan per mandangues. Ni partit original, ni si voto imitacions, ni vots a la paperera del PP... Res de res, ells s'anomenaven "gent valenta". Hi ha hagut un gran nombre de gent molt més valenta que no s'han deixat espantar. Ara són ells els que tenen quatre anys per reflexionar i, ara, sóc jo qui els ho demano.
Ciutadans, té molt mèrit. Després esquinçar-se el partit semblava que tenien els dies comptats però aquest noi té molt mèrit. Llàstima que no compartim el pes gros de la seva ideologia però entenc que la gent el voti. Es fa escoltar i, com que encara és lluny de governar, es pot permetre el luxe de prometre impossibles i dir les coses sense embuts. No és de dretes, és espanyolista, què i farem!
I SI. Quan es van presentar a la Seu, sense el Laporta, els vaig anar a escoltar. I ho vaig fer, quan parlaven en públic però, més atentament, en privat. El seu discurs em va agradar però certs personatges em van fer desconfiar. He dubtat molt, no se'ls ha sentit perquè no els ho han permès aquests blocs electorals antidemocràtics. Conec gent molt propera i, perquè no m'influïssin me n'he volgut mantenir molt al marge. Fins i tot he demanat deixar de rebre els correus com a simpatitzant de SI. Volia reflexionar sola. No ho he tingut massa clar fins ben bé el mateix dia. Deixar que s'estavellés ERC? Bé, jo no els havia votat perquè col·loquesin de president meu l'home més gris de la història de les últimes dècades de Catalunya. Algun dia potser seré capaç de passar full però, mentrestant, SI havia picat a la meva porta. Convençuda? No, però esperançada que siguin valents i coherents i que ERC torni a agafar la bandera de l'independentisme. Són els originals però també hem de tenir en compte que mai ens han donat allò que abanderen: la independència. Potser que deixem que ho provin uns altres. I així ho he fet. ERC també va estar un temps amb 3 escons al parlament i després es va fer forta i es va fer gran. Per què no ho pot fer també SI? Té gent que potser no són molt íntegres com a persones però tenen una vàlua política i una visió de país molt forta. Si no s'esguerren, poden fer molt per casa nostra.
Avui en Montilla ha dit que plega del tot. Covardia? Menyspreu a una cadira al parlament que és poc per a un president? Ha obert els ulls? Fa un mea culpa? No ho sé, d'aquest home me n'espero qualsevol cosa. El que sí és cert és que era l'únic dels caps del tripartit que encara quedava dempeus. Un cop liquidats Carod i Saura només quedava en Montilla. Ara sí que podem dir del cert que el tripartit ha mort.
La meva amiga Carme, que és una bellíssima persona amb un cor més que gran, té un petit defecte, és molt sociata. L'altre dia em deia que no era just que el meu vot valgués més que el seu. Doncs veient els resultats li puc dir: estimada Carme, si no fos pels de comarques tindríem uns Ciutadans pujant com mai i un PxC entrant al parlament. Per una vegada, us ha anat bé això del valor dels vots segons d'on ets. Aquí també hem de fer un pensament i reflexionar entre tots. Ep, compte, ara no han entrat però no ens podem permetre més ensurts d'aquests. 
I per últim. Aquests dies he sentit molts cop que la Catalunya del 10 J està morta. Jo no ho veig pas així.
CiU + ERC + SI = 76 escons. Afegim uns quants d'IC-V i altres més del PSC. Aquesta Catalunya independentista, la irreal segons la Camacha, és més viva que mai i ha de fer ressorgir amb força l'esperit del 10 de juliol. Des d'ahir més d'un i d'una el missatge que em fan arribar és: estàs contenta, oi? Doncs sí.
I fins aquí arribava el meu escrit abans d'anar a sopar. Ara ja he sopat i he escoltat la ràdio. Ahir la nit vam fulminar el tripartit i avui hem fulminat el Madrid, el seu super entrenador i tot el que representen. Altre cop ha guanyat el seny i la bona educació. Estic contenta? Sí, i molt.

Comentaris

Moisès (política colonial) ha dit…
Contenta ? Doncs, vinga, un altre cap de setmana a Calafell amb les amigues, però amb foto, eh.
Núria ha dit…
Serà que tu estàs molt trist!
Joana ha dit…
Em sembla que és l'únic cop que m'he estat davant la tele fins que ha estat acabat el recompte. Em feia pànic que pogués sortir el PxC i em feia no sé què veure com el PP tenia aquells resultats. Malgrat, no tenir estona als telenotícies, si que em pensava que tant SI com Reagrupament farien més. Tenia coll avall que guanyaria CIU, no podia ser d'una altra manera, suposo que hi ha una part que vol la independència, però que és de CIU i l'augment de participació, l'interpreto com gent que no volen la independència i que són més rancis que la Camacho o l'Aguirre, el seu discurs em fa pànic, i van anar a votar aquest cop. No m'allargo més.
Anònim ha dit…
l'unic partit que pot arrosssegar catalunya cap a més autogovern i inclús la independencia és el PSC: és el partit que aglutinant (fins ara) desde dels catalanistes més declarats fins a quasi.espnayolistes podia anar mantenint aquesta transversalitat i anar portant de foram natural tot un gran sector de la població cap al reconeixement de les postures més federalistes-sobiranistes.
trencat això, només queda la societat partida, cadascú al seu bàndol.... i així fins sempre.
Jo era votant socialista i ara em sap greu perquè perdut aquest punt a catlunya penso que ja no lo queda sortida: un etern enfronjtament amb la societat dividida en dues parts: la catalana i l'espnyola, i sense cap mena d'esperança de canvi.
Mercè
Núria ha dit…
Mercè, suposo que entens que no comparteixo gens ni mica el que exposes. De veritat creus que el PSC ens pot dur a la independència? Ostres, ho torbo, si més no, xocant... Aquest argument de la societat dividida el veig com una eina que utilitzen certs partits polítics espanyolistes per fer fora de la societat el pensament independentista. Si de veritat existeix aquest enfrontament (on, diga'm!) ha existit sempre, des de fa segles! Quan dius que "eres" votant socialista, vol dir que ho eres fins ara o que aquest cop ja no els has votat perquè han deixat de banda els teus ideals? Intueixo que ets més maragallista que montillista?
Mercè, ets molt valenta d'escriure aquí i avui un comentari com aquest, t'ho dic amb tot el respecte. És com ficar-te a casa del llop!! Ara, m'agrada que algú em digui que no està d'acord amb mi i amb educació perquè normalment el que no pensa com jo, insulta.
Anònim ha dit…
es evident que sóc més maraguallista que montillista.
el que pretenc dir és qu un psc fort amb sentit federalista com era fins ara (a partir d'ara ja veurem) era el que permetia integrar moltes sensibilitats molt diferents sota uns mateixos ideals i anar apropant a tot aquest sector més reaci a comprendre que a Catalunya la llengua és el català (ho poso com a exemple, no només és això) cap a posicions més centrades i menys "espanyolistes". Es això el que crec que es perd en caure el psc, i en tot cas una societat dividida en dos blogs segur que no ens `porta cap a més autogovern.
segurement estic equivocada però no puc evitar veure-ho així, i no sóc sola, molts votants socialistes, d'abans i d'ara comparetixen aquesta visió.
salutacions
i crec que el respecte ha d'estar sempre per sobre de tot el demés.
mercè
Jordi ha dit…
Bé, jo mai no he votat el PSC però la Mercè té raó. Crec que cal aquest partit per arribar a la independència. Si, ho dic bé, per arribar a la independència. El problema és que s'ha deixat de costat la gent catalanista (encara que ells diguin que això no existeix) i ara és la federació catalana del PSOE. I l'esquerra espanyola si alguna cosa té és que és nacionalista espanyola unificadora per sobre de tot (i ho dic per experiència). Molts dels seus votants això no ho han vist bé.

Molts votants del PSC, nouvinguts els 60's, són gent raonable que poden entendre que aquí hi ha una cultura pròpia i que, encara que vinguin de fora l'han de respectar. Si a més se'ls garanteix, com ha de ser, la seva llibertat a escollir nacionalitat i llibertat lingüística, amb les millores fiscals, no ha d'haver cap problema en que acceptessin i fins i tot afavorissin la independència. Per a molts, i ho saben, ho diuen..., la única raó de ser federalistes és el seu sentiment de ser espanyols. Doncs molt bé, però això no treu que no siguin prou intel·ligents com per veure altres coses.
Núria ha dit…
Jo no havia considera el PSC com un partit espanyolista fins fa quatre anys o una mica més. Ells es declaraven federalistes. El PSC d'ara no és ni federalista, no ho ha proposat mai, és espanyolista igual que ho és el PP i banderes com la Chacón no són precisament favorables a la nostra llengua ni a la convivència a casa nostra. Perquè quan es parla de societat dividida o excloent es fa unidireccionalment. Sempre són els catalanistes els que volen trencar la pau, mai són els espanyolistes, els que no ens deixen ni decidir el que volem. I el PSC ha actuat així durant aquests últims quatre anys. Evidentment, la independència necessita un ventall més ampli de partits però, ara per ara, el PSC que queda està molt lluny d'això. El federalisme és inviable perquè necessitaria l'acord de la resta de l'Estat espanyol. Igualment és totalment inviable el concert econòmic perquè ja se n'encarregaria prou el parlament espanyol d'anul·lar-lo i, sinó, el Constitucional. Exemples en tenim. Què queda? Declaració unilateral de la independència i en aquests moment només hi ha un partit en el parlament que ho recolzi. Si el PSC, un dia té aquest punt en el seu programa seré la primera en votar-los. Per a mi no hi ha, ara per ara, ni dretes ni esquerres perquè tots estan lligats per les mateixes forces: Espanya i Europa. Per a mi és prioritària la fugida d'Espanya perquè és l'única solució possible a la nostra situació actual. Després ja decidiré si sóc d'esquerres o de dretes.
Jo també vull un PSC de veritat, catalanista i d'esquerres. Ara no ho és.
Jordi ha dit…
Sembla que hi ha moviments tant dins del PSOE-c com als seus voltants. Potser hi haurà canvis importants...Si més no serà interessant.

Jo també vull un PSC socialista i català. Avui ni una cosa ni l'altra. La seva defensa del federalisme és l'excusa per mantenir-nos dins aquest estat que només ens vol "de genolls i pagant". Però espero que un dia els que se senten catalans d'aquesta formació (no espanyols que viuen a Catalunya com algú m'ha dit) donin el pas.
Anònim ha dit…
crec que les últimes declaracions de Caastells i companyia deixen clar què és el PSC-PSOE. El fet que una sèrie molt desgraciada de fets hagi portat el partit on és ara (una forta crisi) no li treu el pes què ha tingut i que crec que ha de tenir. Quin és el perill?? la separació de psc i psoe en dos partits: tindrem la separació de les dues comunitats sense posibilitats d'acostament i donat que el seu àmbit serà semblant, enfrontant-se i per tant raqdicalitzxant-se més i més. Ho sigui, que d'un sol estrat compartit amb aproximacions entre les "dues 'animes" passem a un sector de societat catalanista i un altre que ja no serà res més que espanyolista per sempre. Aquesta ha estat la virtut mai prou reconeguda d'aquest partit i la que hauria de continuar essent pel bé de catalunya i també pel bé d'espanya.
caram! quina parrafada...espero que se m'entengui.
mercè
Jordi ha dit…
La societat sempre està dividida en un munt d'aspectes, no només sobiranistes-unionistes. Jo treballo amb merengues, espanyols i d'altres nacionalitats, amb hipoteca i sense, amb més o menys formació, diferents maneres de veure la vida, però que són companys de feina i bé que ens ho passem. No passa res mentre hi hagi respecte. El que passa ara és que si manen els espanyolistes i nosaltres callem i estem submisos/vençuts, aquí no passa res, no es trenca res i es considera la societat cohesionada però, si expressem les nostres idees i lluitem per elles la societat es trenca. Doncs no, són més respectuoses les idees independentistes doncs respecten les opcions personals dels ciutadans (p.e. jo no puc tenir ara la nacionalitat catalana mentre que en el futur ells podran tenir la que vulguin amb els mateixos drets -excepte el vot al Parlament como jo no votaré l'espanyol).

En quant a la divisió del PSOE-c, una persona amb relacions amb gent molt important d'aquest partit em va comentar que el sector espanyolista volia fer un PSOE separat del PSC (a la mateixa línia de l'amic de l'actual lendakari: "ya era hora de que los trabajadores que un dia llegaron aquí tomaran el poder". En aquell moment es valorava col·locar un tal Montilla del sector espanyolista per a evitar aquesta divisió. Aquest era mig imposat (?) i acceptat per la part catalanista. Es deia que els vots del PSC en realitat eren del PSOE. Doncs ara han vist que aquesta va ser una gran errada: el PSC més espanyolista de la història té els pitjors resultats. En aquest marc de referència ja veiem els moviments actuals.

Ups!!! això dona per a molt i he resumit molt. Espero que se m'entengui.
Salut
Núria ha dit…
Mercè,
El PSC ha funcionat bé fins que els espanyolistes han començat a dominar tots els sectors i han anat arraconant o fent fora la gent més influent i amb una llarga trajectòria dins del sector catalanista. I quan aquests han dit que prou, llavors és quan es parla d'escissió del partit. Doncs pensa qui en té la culpa, d'això.
T'entenc però per aquesta raó que dones, amb un sol partit polític n'hi hauria prou. La riquesa de la democràcia està en la diversitat de pensaments i no per això hem d'estar tots barallats. Jo tinc amics des de fregant el comunisme més pur, radical i anarquista fins a militants de Fuerza Nueva. Ateus i catòlics. Catalans de sempre i catalans vinguts de fora. I no passa res. A vegades actuem per la por que ens inculquen els altres. Hi ha gent, sobretot els més espanyolistes, que ja els va bé aquest discurs de la societat dividida. D'aquesta manera ells imposen el seu nacionalisme l'espanyol i no ens deixen ni tan sols decidir si volem fer un debat a la nostra tele o no, evidentment no cal dir un referèndum sobre la independència.

Jordi,
Jo t'he entès perfectament. Mentre els catalanistes i/o independentistes estem callats i submisos no hi ha cap problema, la societat està en pau i harmonia. Ara, quan aquests despertem i demanem els nostres drets, llavors la societat es trenca.
Mentre una dona està submisa i no protesta, el marit no la insulta ni la pega. La responsable del mal rotllo i el mal funcionament d'un matrimoni és de la dona i se l'ha de redreçar per viure en pau u harmonia.
Moooooolt més resumit que tu, Jordi, però les coses van més o menys així, no?
Jordi ha dit…
Núria, suposo que ja m'havies llegit aquests arguments abans així que per a tu em repeteixo :).

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...