El meu dia després

Avui em preguntaven si ja tenia clar què faria el dia 28. Crec que tinc clar què faré després de descartar tot el que corre per aquests mons de Déu. Aniré a votar però amb un rerefons. No voto convençuda, no m'agrada tot ni tothom que forma part d'aquest partit. Votaré per veure què passa i perquè són els únics que defensen el que estic esperant des de fa temps i pel que estic lluitant des de la meva humil posició des de fa molt anys. A dia d'avui, és el que tinc decidit, no vol dir que no canviï de parer tres cops abans de diumenge. Però, vaja, cada cop ho veig com la decisió més ferma.
Jo diumenge votaré SI perquè són els únics que parlen obertament de la declaració unilateral de la independència de Catalunya. Voto SI perquè no podré dir que no es fa res per aconseguir-ho si no els dono l'oportunitat als qui m'ho ofereixen. Això sí, si no estan a l'alçada de les circumstàncies, fora i uns altres, que jo no em caso amb ningú. 
Però no tot acaba amb qui votaré el dia 28. Per a mi, el més important no és el que jo votaré sinó el que espero que passi el dia 29 de novembre. I això per alguns pot resultar una contradicció. No espero que guanyi SI, espero que guanyi CiU. I ho matiso. Què vull que passi el dia 29?

Vull que SI tregui representació parlamentària i, a ser possible, grup propi i tot. No sé la força que poden fer-hi però a Ciutadans no els ha anat tan malament un cop entrats. I, a més, si no els poso a prova a primera línia política tampoc sé si són resolutius i no podré valorar la seva competència. En aquest partit hi ha massa idòlatres de sí mateixos i nenes mones i no sé si serà una bona cosa.

Vull que guanyi CiU amb una majoria prou àmplia per no donar ni una petita opció a que es torni a formar aquest càncer del tripartit. Com que les expectatives són prou àmplies perquè això no torni a succeir, em puc permetre el luxe de fer volar coloms i votar SI. Però no vull una majoria absoluta, vull que hagin de buscar consensos aquí i allà i que demostrin que són més eficaços que els altres. CiU m'ofereix un concert econòmic que és totalment inviable perquè Espanya MAI ens el concedirà. Només hem de veure com ha anat el tema de l'Estatut. I com em diu un que conec, si en algun moment em passa pel cap votar CiU he de pensar en el Duran i Lleida. I, de veritat, funciona!!! S'ha plantejat mai Convergència separar-se d'Unió? Potser els aniria bé! Però en aquests moments, que guanyi CiU és el mal menor. És la solució ràpida i eficaç contra un tercer tripartit.
Vull que ERC torni a ser la nineta dels meus ulls. Vull tornar a confiar en ells. Ara que sortiran d'aquesta secta tripartita potser tornaran a trobar el nord. El somni cap ERC a partir del dia 29 és que ajudin CiU a governar quan els faci falta, que siguin el germà petit que sempre és allà quan el gran demana ajuda. Deixem-nos de si uns em van menysprear o els altres són uns traïdors i mirem pel país d'una vegada, coi! Puc dir que em sento com aquella dona a la que el seu marit la va deixar per anar-se'n amb una altra però que en el fons encara se l'estima i desitja el millor per a ell. I si deixa l'altra, potser es pot replantejar tornar amb ell. No vull cap mal a ERC però van trair la meva confiança dos cops i aquests set anys no s'esborren així com així. Reconec que alguns consellers han fet les coses molt bé però no n'hi ha prou. El rerefons és massa dur per passar full tan aviat. El que faig aquest any amb ERC ja ho vaig fer amb CiU quan van pactar amb l'Aznar a Madrid fa uns anys. Així que no sóc de les de partit fix. Si alguna cosa no m'agrada, canvio i fora.
Doncs votant SI però fent l'ullet amb els dos ulls en direccions diferents, per una banda cap a CiU i per l'altra cap a ERC, a veure si reprenen els seus idearis. Amb tot aquest panorama més que satisfactori pels moments que vivim, què hauria de passar amb els altres?
M'agradaria que el PSC tragués els pitjors resultats de la seva vida per pagar la mala feina feta durant aquests anys i la seva submissió malaltissa amb els socis de Madrid. A veure si s'ofeguen al Llobregat, l'únic riu de Catalunya que coneixen, sobretot el tram més baix! Ep, que s'ofeguin políticament, ara que ningú em titlli de violenta. Això sí, estaria bé que entre CiU, ERC i SI ajudessin a surar algun d'ells i els portessin cap a casa seva. Aquells que volen i dolen però es troben lligats per una disciplina de partit que els oprimeix.
Amb ICV, què voleu que us diga. Tanta demagògia i cinisme em fa vomitar. Estaria contenta si perdessin tota representació parlamentària, anessin a cultivar tomates amb gust de tomates, tanquessin les nuclears, enfonsessin la borsa i els bancs, arreglessin el canvi climàtic i ens fessin tornar a l'era glacial. Ah, i de pas, que aprenguessin una mica de país, com d'on bufa la tramuntana, on és la terra baixa o d'on són les galetes Birba que el senyor Herrera no ho sap. Un cop hagin fet tot això, que durant aquests set anys de govern han estat incapaços de fer, llavors podran tornar i en parlem. Potser així es guanyaran el meu respecte. De moment, no el tenen.
I els de l'altra banda? Doncs Ciutadans i el PP que vagin fent. Aquesta dona que fot els nervis enlaire de qualsevol a qui es dirigeix crec que té els dies comptats. No sé, és una intuïció. I l'Albert Rivera, li falta bagatge polític però si no fos pels seus trets espanyolistes, en moltes altres coses ens podríem arribar a entendre i tot.
Qui em falta? La Nebreda, el Carretero? Fum, seran fum i se'ls endurà el vent. Aquí s'acaba tot.
Aquest és el dia 29 que espero veure després de votar un partit que no em convenç però veient que es mouen moltes més fitxes a part de les meves. Podré dir que he votat un partit independentista sense haver de sentir la meva mare dient-me: veus? per culpa teva tenim un partit espanyolista governant a Catalunya altre cop.
Ah, i tot això redactat, valorat i opinat des d'un nou diari, amb aires de canvi i de país lliure, l'ARA.

Comentaris

Jordi ha dit…
Penso el mateix que tu i em sembla que molta més gent. Fins i tot s'ha proposat el mètode aquell de tenir els dos o tres sobres amb els vots independentistes i escollir un a l'atzar...(no me'n recordo del nom).

El que em fa molta mandra es tornar a tenir a CIU, un partit autonomista diguin el que diguin i, a més, encara recordo una empresa de professors i dues de companys de carrera enfonsades per empreses d'antics dirigent de CIU que dominaven per la seva posició social. També aquells avis del Baix Camp als que els van convèncer per comprar terres que "no valien res" per després posar aerogeneradors i cobrar una "pasta" per cada "molinet" i que ara estan destruint les terres de l'Ebre on la gent de la terra podria viure en part del turisme històric (Batalla de l'Ebre).

El tripartit s'havia d'intentar. El primer si i intentar portar els altres partits a postures de defensa de Catalunya (i pot ser més idependentistes) però, des de Madrid van intervenir fent fora en Maragall i imposant el sector espanyolista. El segon és la gran errada.
Núria ha dit…
Com diria l'Eugenio en un dels seus acudits: "¿hay alguien más?
Joana ha dit…
Buf! Doncs jo no ho tinc gens clar! Potser, triar a l'atzar, entre tres!, sigui la solució, però sabent quina he triat.
Mireia ha dit…
M'ha agradat molt l'artícle Núria, crec que tens uns argument molt ben fonamentats (en cap moment ho dubtava) però a la vegada vull,o m'agradaria, que reflexionis també sobre un tema. SI té molt poques opcions, per no dir nul.les de treure representació a Lleida, què voldrà dir això? Doncs que tots aquells vots independentistes que no sumin suficient per treure diputat, aniran directament a la bústia (o paperera) del PP.
Salut i Visca Catalunya Lliure
Núria ha dit…
Mireia, entenc els teus arguments, potser no traurem res a LLeida però no per això deixaré enrere els meus ideals. Això que em dius ja m'ho ha tirat en cara la meva mare a les dues últimes votacions però canviant els protagonistes. Sempre m'ha dit que per culpa dels que vam canviar el vot de CiU a ERC hem tingut el PSC governant Catalunya. Ara em diu que si voto SI, aconseguiré que el tripartit sumi i tornem a tenir el PSC a la poltrona. Si jo i molta més gent haguéssim fet cas a la meva mare, ERC no hagués estat al govern aquests últims anys. I un altre argument molt més proper i similar al que em planteges. Les últimes espanyoles vaig votar ERC i no vam treure res. On van anar a parar els meus vots? Però jo això no m'ho vaig plantejar, vaig seguir els meus ideals. En aquell moment no em vau demanar que votés un altre partit per no afavorir els "dolents".
No vull cap mal a ERC, ja ho dic a l'article, però hi ha massa coses que passen factura i això que crec que justament els consellers d'ERC ho han fet molt bé però vau propiciar que n'hi haguessin uns altres que quasi desmunten el país. Et diré una cosa que no he explicat a l'article. Si CiU no treu majoria i ha de pactar no crec que sigui per molts escons i, per tant, en tindrà prou amb els d'ERC com els del PP però no les tinc totes de qui triarà. I no dependrà del meu vot sinó dels seus interessos. I si CiU pacta amb el PP enlloc d'ERC voldrà dir que el país els importa molt poc i no entendré que fan certs personatges convergents en aquest partit (ja em costa ara...)
Mireia, ara no t'ho prenguis malament però esteu fent una campanya d'assetjament polític els últims dies que m'incomoden i em produeixen la recció contrària. No aneu bé amb la política de la por. Recordes la campanya del PSC que tothom va criticar, aquell "si tu no vas, ells tornen"? Doncs el mateix esteu fent vosaltres. Ostres, al Facebook són missatges constants amb aquest argument de la por! Llegeix l'article del Jordi Dalmau que explica que també ho viu així. No em fareu sentir culpable de res perquè la culpa que jo canviï el vot es vostra i si el vot independentista es divideix i perd força, gran part de culpa és d'ERC.
No voto convençuda, certs personatges de SI m'han caigut molt baix. Pensa que alguns d'ells els vaig conèixer durant la consulta i no són nets. Però políticament els vull donar una oportunitat igual que li vaig donar a ERC en el seu moment, un moment on ERC havia caigut molt avall després que l'enfonsessin la Rahola i el Colom.
Estic cansada d'aquesta campanya, és molt falsa i no ho dic per vosaltres. Tothom promet coses que ratllen el cinisme, es mofen de nosaltres i es pensen que som idiotes. Tinc ganes que arribi el 29-N i deixem d'especular qui governarà i qui no i, llavors, a treballar tots pel país, des de la posició que sigui.
Jordi ha dit…
A qui van els vots que no arriben a un mínim per a aconseguir representant? Doncs segons el sistema Hont dependrà del nombre de vots dels altres grups però és impossible a priori dir a qui afavorirà.

No és pot pensar d'aquesta manera. Al final cadascú ha d'escollir sense tenir en compte això. Si no votem els nostres perquè pensem que no sortiran segur que no sortiran i segur que afavorirem als altres.
Anna ha dit…
Doncs jo estic d'acord amb la Núria i això que hi ha un personatge en aquest partit que no m'agrada gens. Però aquests almenys són prou clars. Diuen el que volen fer sense embuts i me'ls crec. N'hi ha d'altres que fa temps que ho entrediuen però alhora dels fets res de res.
I amb aquests que amenacen amb això del vot inútil... no em faran tirar enrera en la meva elecció. Pitjor ja no podem anar. "El temps passa depressa, de res a poc i sempre amb el vent de cara"... som molts els que creiem que ja no cal esperar més...
Algú se'n recorda del 10 de juliol?? Jo el tinc ben present i allà el crit era només un. Molts el van oblidar l'endemà mateix.
Apa, prepARA l'escala, Núria, que saltem!!!
Núria ha dit…
Jordi, posats a fer millor votar directament el PP, no? És broma, eh?!

Anna!! Estic fent uns cursets de fusteria per construir una escala mooooolt llarga perquè el mur aquest és molt alt i costarà de saltar. ARA, allà serem. l'11 de setembre del 2014, la nostra data, i abans que ho digués en Carod!!!
Per cert, acabo de descobrir el teu bloc i fa quasi un any. Això no pot ser!!!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...