Com a bons catalans, la batalla perduda

Al final, aquest ha estat el resultat. 1 a 0 a favor dels hostes vingueren que de casa ens tragueren. Bé, aquests no crec ni que siguin hostes, han entrat a casa nostra a la força per la porta gran del consumisme cutre, cutre (xaró en català però cutre sona més contundent).


La carbassa no la vaig comprar però n'hi van donar una a la classe. Què hem de fer? Jo ja he formalitzat la meva queixa pertinent. Com a mínim també es va vestir de castanyera i va menjar panellets. Ara vindrà Nadal i diran que no volen fer el pessebre per a no ferir susceptibilitats. A mi ja m'han ben fotut. Com van dir l'altre dia a la ràdio en un anunci del Corte Inglés: al supermercat hi podeu comprar castanyes per celebrar la nit de Halloween. Au, toca't els nassos. Ara a veure si la convenço de fer una bona crema de carbassa però es veu que els han dit que es conserva molt bé així i que pot durar ben bé un any i mig!!! Doncs ens esperarem amb aquesta "obra d'art" decorativa a casa fins la tardor vinent.

Comentaris

Joana ha dit…
Al Corte Inglés havia un espai dedicat a Halloween, quan ho vaig veure em van agafar tots els mals. Que has de fer? una feina que ha fet la teva filla! El meu nebot de 3 anys, li va diral meu germà, que era Halloween i el meu germà li va dir que no, que era la castanyada i el nen, li va contestar, això, quan és Halloween arriba la castanyada. Pobres criatures, porten un cacau mental! Al davant de casa hi ha una escola pública i com que els divendres a la tarda no treballo, mentre dinava, vaig poder gaudir de la castanyada que va celebrar l'escola, la festa institucional amb castanyes, castanyera i panellets, acompanyat d'aquella música nyigui-nyigui, amb una veu de falset que et taladra el cervell, i després, l'AMPA, a partir de les 5 va celebrar halloween, amb guanirment al més pur estil ianqui, carabasses en plan fanalets i aranyes i els nens disfressats. Volia fer un post d'això i fins i tot vaig fer fotos, però....
Moisès (política colonial) ha dit…
La Castanyada més enllà del gremi de forners no dóna joc.
El Halloween implica negoci amb temes de disfresses, roba i altres utensilis, tot plegat una ruqueria.
La meva cunyada (i cunyat) van anar a celebrar la castanyada a una casa particular que els seus propietaris la van decorar tipus Halloween, i no van badar boca, hi ha molta gent que viu això de forma aliena, jo els hauria posat a caldo, els hauria dit vaja una merda de decoració, només les callo en aquestes imbecil.litats, per això el meu cercle social cada vegada s'estreny més, ves que hi farem.
Mònica ha dit…
A mi pero em queda el consol de que no som els unics que patim aquesta invasió, a la resta d'europa aquesta es molt més ferotge no tenen res amb el que lluitar, a nosaltres encara ens queden la castanyada i els panellets, podrem perdre la batalla, tenim armament!! i els seguidors de les tradicions seguirem menjant castanyes i panallets. Jo si puc, i sovint en tinc la oportunitat, exporto el que tenim. A un carrer de Waterloo a part de tenir la carbassa penjada a la porta, s'en fa sopa i a l'interior s'oloren castanyes torrades i es fan boles amb pasta de patata i atmelles.
Pepe Grillo ha dit…
Esta lucha se perdió el día que dejaste ver televisión a tus hijos. Es el trans culturador por excelencia. Y si la tele lo dice, no tiene discusión. Uno está equivocado.
Pero para no perder la costumbre de meter la cabeza donde seguro me la machacarán, desde mi humilde posición de inmigrado, o nieto retornado, creo que el catalanismo no tiene que perder la perspectiva. El “enemigo”, (dentro de la península ibérica), es el madridismo, el español que habla el madridismo, el nacionalismo que propone el madridismo y la envidia del resto hispanoparlante español que destila envidia por Catalunya y/o el país vasco.
Con el resto del mundo lo que importa es el “seny català”, que no es difícil entender las transculturaciones ya apropiadas por Catalunya, como el futbol, el hockey, el cristianismo, los pantalones tejanos, la psicología argentina, Hollywood, la democracia, el turf, bob esponja, hello kitty, el facebook y ya puestos internet. Puestos a estar puestos, no creo que podamos llamar imbéciles a los usuarios de ipad o iphone , así como tampoco aceptaríamos que nutella venga a cobrarnos el copyright por la nocilla por que las castañas son castañas aunque vengan de Galicia yo las como tostadas o untadas como nocilla. Jajaj me ha salido en verso.
Núria ha dit…
Joana
L'escola molts cops va a contracorrent. Els nens no entenen aquest tot aquest merder de tradicions. Ells s'impregnaran del que visquin i d'aquí surt que menges castanyes per halouin.

Moisès
El que més fot és això: festa consumista promoguda dels grans centres comercials, igual que Sant Valentí o el dia de la mare (espero que no se'ls ocorri ara a l'escola que em facin un regal per aquesta data tan tendre i bonica!) Per aquí dalt, a Puigcerdà, s'ha tornat a celebrar la Nit de les Ànimes que segur té les mateixes arrels però sense passar pel Tall Britànic.

Mònica
Així m'agrada, que ensenyis als teus nebots que hi ha alguna cosa més que la cultura americana!! A Bèlgica també celebren Sant Nicolau com a altres països d'Europa? El genuí Papà Noël abans que el reinventés la Coca-cola!

Guillermo
El problema és que els catalans perdem totes les batalles en les que participem. Sempre penso que algun dia celebrarem el nostre particular 4 de juliol sense haver de copiar els ianquis! M'agrada el paper que fas de difondre el catalanisme i les raons de ser fora d'aquesta terra!!
Des de fa molts anys celebrem la castanyada amb els amics de Barcelona. Ara pràcticament és l'únic dia de l'any que ens veiem. La Castanyada s'ha institucionalitzat com la gran trobada d'amics. Sense aquesta festa ja no sabríem res els uns dels altres. És tot un ritual: a la vora del foc, bona carn, bones castanyes, bons panellets, moscatell i... endevines què més? Uns alfajoles que fa la meva amiga Alejandra que tenen molt més èxit que tots els panellets junts!!! Així que, ja veus, introduïm elements nous sense que ens obligui la tele ni cap centre comercial pel pur plaer d'escurar-me les butxaques. Ah, i va per avançat: NOCILLA abans que NUTELLA!!!!!
Joana ha dit…
Ara no ho sé, però a l'escola de petita em feien fer un regal pel dia de la mare i un altre pel dia del pare. A les escoles de monges es feia, cendrers de fang pels papes i manualitats a punt de creu per la mama i no havia la falera consumista ni el bombardeig dels centres comercials, jo havia fet coses xules pel dia de la mare. I no defenso l'església. Jo també sóc de nocilla i no pas de nutella.
Monica ha dit…
Doncs si, is que el celebren el Sant Nicolau! El genui Papà Noel com li dius tu, i la meva germana, l'autentica embaixadora de les tradicions catalanes a un poble del Benelux, fa que els meus nebots hi participin tant a les tradicions belgues com que que has anomentat tu, com la candelera i algunes d'altres que jo no conec com les catalanes, el tio amb barretina incorporada, el pessebre i els reis, per anomenar les mes properes, pero la coca de llardons per Sant Joan també hi arriba a Belgica!!!!. Be ja veus que hi ha coses que es porten al cor siguis on siguis i visquis on visquis.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...