Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2010

Ja la tenim aquí!

Imatge
Li ha costat, semblava que sí, amb aquest fred i els núvols però no acabava d'arrencar. Aquesta nit s'hi ha posat i encara no ha parat. Diria que va per llarg. Fa una estona ha baixat la màquina de Calvinyà però la neu està tan agafada que no ha tret massa cosa. El transport escolar avui no puja a buscar els nens, així que els hem hagut de baixar amb el cotxe. Ara neva fort i la temperatura ronda els -1ºC. Com que aquests dies ha fet motl fred, la primera volva ja ha quedat ben enganxada a terra. Evidentment, a la ràdio no en diuen quasi res, com que no neva a la costa... Han dit alguna nevada feble al Pirineu que anirà pujant de cota fins els 1200 m. Molt ha de pujar la temperatura perquè això passi en poca estona.


Quina nit!

Em sembla recordar que mai havia patit tant durant un escrutini d'unes eleccions d'aquests tipus. Ahir estava expectant, tenia molt clar que CiU faria molt bon paper però no tenia clar què passaria amb la resta. Els primers pre-resultats, els de les enquestes de TV3, em van fer saltar del sofà. Sí, sí, SI!! La primera cosa que vaig veure va ser els 3/4 escons de SI. Bé, perquè havia apostat per ells. Penso que si hi ha un altra partit independentista al parlament (per què dic un altre, si en aquests moments considero que és l'únic?), els que s'autoanomenen els originals, hauran d'estar a l'alçada si no volen que els passin al davant. Evidentment, em quedava molt tranquil·la al veure els bons resultats de CiU i com s'enfonsava PSC. ERC anava molt avall però és el preu que hem de pagar tots, un temps al racó de pensar potser els tornarà al bon camí. IC-V, m'hauria agradat que anessin més avall perquè, de bon tros, són els que ho han fet pitjor des del Gov…

El meu dia després

Avui em preguntaven si ja tenia clar què faria el dia 28. Crec que tinc clar què faré després de descartar tot el que corre per aquests mons de Déu. Aniré a votar però amb un rerefons. No voto convençuda, no m'agrada tot ni tothom que forma part d'aquest partit. Votaré per veure què passa i perquè són els únics que defensen el que estic esperant des de fa temps i pel que estic lluitant des de la meva humil posició des de fa molt anys. A dia d'avui, és el que tinc decidit, no vol dir que no canviï de parer tres cops abans de diumenge. Però, vaja, cada cop ho veig com la decisió més ferma. Jo diumenge votaré SI perquè són els únics que parlen obertament de la declaració unilateral de la independència de Catalunya. Voto SI perquè no podré dir que no es fa res per aconseguir-ho si no els dono l'oportunitat als qui m'ho ofereixen. Això sí, si no estan a l'alçada de les circumstàncies, fora i uns altres, que jo no em caso amb ningú.  Però no tot acaba amb qui votaré el…

Les valls de Valira, terra de xoriços

Quan llegeixes l'edició digital del diari Avui - El Punt pots optar per entrar a l'edició local, on surten les notícies del teu municipi. És perquè puguis saber de més a prop què passa a casa teva. Les valls de Valira és el meu, un del municipis més grans i a la vegada més despoblat de Catalunya. És l'últim que trobem abans d'arribar a Andorra. Si hem de fer cas a les notícies que surten del municipi en aquest diari diríeu que és terra de xoriços. Jo me l'imaginaria com poblets aïllats amb bandolers i contrabandistes amagant-se pels boscos, carreteres plenes de controls de guàrdies civils amb tricorni i metralleta, gent de la terra amagant els perseguits a casa seva perquè no els trobin els guripes, senyores malfiades mirant entre les cortines per si hi ha incidents a fora. No hi aniria mai de vacances i menys hi portaria les criatures a pasturar. I si algú ve algun dia a sopar a casa, vigileu que no us fotem la cartera!! Vaja, una terra on el dia a dia és un joc r…

La tardor al mar

Imatge
Aquest cap de setmana he canviat la muntanya per la platja. Ha estat una escapada de dos dies amb dues amigues. Curt però intens. Necessitàvem dos dies així, de xerrera i xerrera sense nens, nenes, noiets, noietes ni homes que ens interrompessin a cada frase. No hem fet gran cosa més. Xerrar, passejar, menjar i contemplar el paisatge. Aquí van algunes de les imatges més magnífiques d'un mes de novembre a Calafell que hem pogut contemplar. La resta ens ho reservem per a nosaltres. I per molts anys més!!!!













Com a bons catalans, la batalla perduda

Imatge
Al final, aquest ha estat el resultat. 1 a 0 a favor dels hostes vingueren que de casa ens tragueren. Bé, aquests no crec ni que siguin hostes, han entrat a casa nostra a la força per la porta gran del consumisme cutre, cutre (xaró en català però cutre sona més contundent).


La carbassa no la vaig comprar però n'hi van donar una a la classe. Què hem de fer? Jo ja he formalitzat la meva queixa pertinent. Com a mínim també es va vestir de castanyera i va menjar panellets. Ara vindrà Nadal i diran que no volen fer el pessebre per a no ferir susceptibilitats. A mi ja m'han ben fotut. Com van dir l'altre dia a la ràdio en un anunci del Corte Inglés: al supermercat hi podeu comprar castanyes per celebrar la nit de Halloween. Au, toca't els nassos. Ara a veure si la convenço de fer una bona crema de carbassa però es veu que els han dit que es conserva molt bé així i que pot durar ben bé un any i mig!!! Doncs ens esperarem amb aquesta "obra d'art" decorativa a cas…