Pastís de xocolata blanca

Avui és l'aniversari del Quim, en fa 14. Com si fos ahir. 17 hores amb contraccions i el nen que no volia sortir. Era divendres, passava ja una setmana de la data prevista i s'acostava el cap de setmana. El ginecòleg devia pensar que aquell nen li fotria els dos dies de festa enlaire i va decidir provocar el part.  Jo ho tenia clar: o naixia aquell dia o em posava un tap fin el dia 13 però el meu fill no podia néixer un 12 d'octubre, dia de la Hispanidad!!! Així que, vam decidir empènyer fort amb l'ajut de l'oxitocina i acabar d'una vegada. Aquell dia vaig dir que mai més, que seria l´últim!! Però al cap de quatre anys hi vaig tornar perquè és veritat, els dolors del part s'obliden així que surt el nen.
Avui he fet dinar especial i no podia ser d'altra manera, amb pastís inclòs. Em sap greu pels pastissers però a casa no entra cap pastís que no faci jo. Però al Quim no li agrada la xocolata negra, així que la meva recepta de pastís de xocolata havia de trobar una variant. Sabia que venien unes perles de xocolata blanca per desfer-la i convertir-la en cobertura però no n'he trobat. M'han dit a tots els supermercats que en tenien que no sortia prou i ja no la porten. Podia fer el pastís sense res, la melmelada tampoc els agrada. Pa de pessic sol és molt avorrit, no? He pensat en els encenalls de xocolata, lacasitos..., al final he pensat que unes perles de gominola li donarien un toc de color. I amb què les enganxava? Almívar, goteta de xocolata negra, melmelada... Al final he pensat, ho probo- Si no hi ha xocolata per fondre, doncs fonc una tauleta de xocolata normal, de marca blanca i tot. Per provar que no quedi. I si no es fon o no s'endureix després, o es talla... doncs mala sort. I la sorpresa ha estat que la cobertura de xocolata blanca ha quedat perfecte!!!  Una estoneta el pastís a la nevera i la capa blanca era ben dura. Així que ja ho sabeu, qualsevol tauleta de xoco blanca serveix d'allò millor. Amb la xocolata blanca encara calenta he pogut enganxar les gominoles i clavar les espelmes i a la nevera!! Aquí teniu el resultat.





A dins no hi he posat res però tots m'han demanat que la propera vegada a dins hi volen Nocilla!!!

Comentaris

Joana ha dit…
Quina pinta! Ja em menjaria un tall ara!.
Amb la xocolata blanca no ho sé, però amb la de negra, si quan es fon es posa una mica de mantega ajuda a que no es trenqui en solidificar-se. I amb la negra, qualsevol xocolata va bé per fondre i fer cobertura.
Núria ha dit…
La blanca, com que és mantega pura, sucre i poca cosa més, ha quedat molt bé!
Ooooooh! Trobava a faltar aquestes entrades pastisseres. Tot i que jo sóc fan incondicional de la xocolata ben negra, no li faria cap fàstic, a aquest pastís. I què dius? ¿¿¿14 hores amb contraccions??? No m'ho puc ni vull imaginar!

josefina
Núria ha dit…
Josefina! No he dit 14, he dit 17!! Va ser un calvari, de quarts de nou de la nit a quarts de dues del migdia del dia següent. A les 10 del matí, cap a la clínica. Les contraccions cada 10-12 minuts i no s'escurçava el temps. Ara, també t'he de dir que després va ser molt plàcid. Menjava a les hores, 10 minuts clavats per cada pit, dormia com un rei i a la nit, al cap d'un mes ja ho feia d'una tirada, de 12 a 6 de la matinada. Ah, i el seu pare es va adormir a la sala d'espera mentre jo ja era a la sala de parts!!!
Jordi ha dit…
Moltes felicitats als dos ;)
M'he fet un embolic amb els 14 del nen, ja ho veig. Ara, la recompensa ja veig que s'ho valia, tant patiment. Jo encara estic llevant-me dos o tres cops cada nit, amb la Maria, superats els quatre mesos. Però què hi farem.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...