La vaga dels NINIS

El dimecres va passar com un dia normal per aquí dalt. A part d'una engripada de nassos que em va fer pujar la febre no es va notar pas gens que era un dia de vaga, tret de les incidències que ens anaven retransmetent per la ràdio. A la Seu i pel que m'han anat comentant, a la resta de Catalunya, el col·lectiu amb més participació a la vaga va ser la dels estudiants d'ESO. D'aquelles situacions curioses, els profes dels instituts, que pocs van fer vaga, van poder aprofitar per fer les seves coses o petar la xerrada amb alguns "esquirolets" que sí van anar a l'insti.
A casa, ja es va intentar, ja, fer vaga d'estudi i fer el dropo tot el dia però les coses les teníem clares i al saber que com a mínim uns quants professors hi anirien i farien classe, cap al centre s'ha dit! Amb morros i reivindicacions de drets i no sé què més però, com va dir algú cert dia, ara no toca. I no tocava que aquests adolescents de pèls tirats endavant a l'estil Beatle fessin vaga de treballadors. Quan els toqui l'hora ja ho faran, ara la seva  obligació és una altra. Feu una enquesta a aquests mighomes i mitgesdones i pregunteu si saben perquè es feia vaga, clar que m'hi jugo un pèsol a que no ho sabien ni la meitat dels treballadors!!!
Però a l'Insti de la Seu hi havia pocs nois perquè hi ha una norma (que ja em direu a mi quina cosa) que els alumnes de 3r i 4t d'ESO tenen dret a fer vaga però els de 1r i 2n no. Entendria que això fos amb els de Batxillerat i Cicles Formatius que ja estan en edat laboral però els altres no tenen 16 anys, així que... qui és l'Institut per donar-los el dret a fer vaga i menys si no és d'estudiants. Doncs emparats en aquesta estúpida norma, que no ajuda gens a la formació dels nostres fills, la gran majoria dels nois i noies de la comarca van fer vaga i si van fer vaga és perquè els pares els ho van permetre. Jo anava preguntant: i el teu fill, què farà? I el que més m'alarma és que la gran majoria de pares em deia: home, ja són grans, que facin el que vulguin. Astorada i esmaperduda, què vol dir que a un mocós de 13 o 14 anys se li doni la llibertat de fer campana (perquè no crec que anessin a reivindicar res)  quan la majoria de professors anaven a treballar? Després ens queixarem que surten com surten. I llavors me n'adono que vaig a contracorrent, una mica com el que em passa a la Festa Major o a l'hora de sortir els caps de setmana. Com molt bé em va dir una amiga meva que treballa de profe a una escola de Barcelona, on hi havia tota la plantilla i 2 alumnes d'ESO, això ha estat una vaga de NINIS, ni estudies ni treballes. El problema és que si són NINIS és perquè els pares són BOBOS (oi que també hi havia algun col·lectius que se li deia així?). Però BOBOS en el sentit més literal de la paraula.

Comentaris

Moisès ha dit…
Amb el meu cap a la feina tenim molt bona relació (per cert el seu fill també li dóna a la cistella), un dia em va etzibar, cada vegada veig que tinc més problemes de relació amb molts entorns socials, em vaig tancant en banda, ja no accepto ruqueries, banalitats, i superficialitats,i cada vegada més em tanco en banda.
Jo li vaig dir, ¡ Hòstia ¡ a mi em passa lo mateix.
Moltes vegades amb dinars, sopars d'amics familiars i coneguts, segons el nivell que tenen i les banalitats que diuen acabo en un racó de taula tancat en banda, perquè ?
Perquè em posaria a discutir cada 20 segons.
Ho dic per lo de contracorrent, jo moltes vegades em sento un extraterrestre en molts entorns socials, diuen que és la edat, penso que hi té a veure, però no és determinant.
En això estic molt content del meu fill Xavier, fins ara pren les decisions sense tenir en compte als seus amics, aquest cap de setmana n'hem tingut un exemple ha decidit una cosa aliena als seus amics.
De moment, no sé,ja sap ell és del 99,ja veurem si farà el mateix quan tingui la edat del Quim, toquem fusta.
Núria ha dit…
Amb el Quim tenim sort perquè fa les típiques reivindicacions que toquen per l'edat i prou: sortir a la nit, fer campana, exigir drets i pocs deures... això va amb l'adolescència. Tu deus saber per la teva formació que en aquesta etapa de la vida els amics passen per davant de tot i els pares, dit una mica així, fan nosa. N'he tractat molts d'adolescents i sempre és el mateix. Però el paper dels pares a vegades s'equivoca. Veuen que els amics són l'ànima dels seus fills i llavors creuen que el millor és ser-ho ells també i això no va així. Jo no penso cedir amb el que crec que no he de cedir, evidentment no li falta de res, surt amb els amics, fa esport i intento entendre'l. Em demana roba de marca: bé, fins a un límit i negociem. Em demana anar amb els amics a sopar: sí però fins a un límit, em demana fer vaga quan els que l'han de fer no la fan: aquí no cedeixo perquè no li aportarà res de bo a ell. El seu paper és protestar i aconseguir el màxim però un cop va veure que no tenia res a fer, va anar a classe i no es va saltar ni una hora, que també podia haver dit que hi anava i no entrar (alguns ho van fer). Espero no equivocar-me però penso que faig el correcte i, de moment, no em puc queixar. A ell no li agradaran moltes de les meves decisions com a mi tampoc m'agradaven les de la meva mare però ho acabaran agraint. I a mi mai m'ha anat el paper de: no discuteixo i li deixo fer el que vulgui perquè així tots som molt més feliços. Això no és veritat i a llarga es paga. Ah, i no estem sols, hi ha més pares que actuen i pensen igual, com a mínim veus que no ets una cosa rància del passat!
Joana ha dit…
No que als estudiants d'institut els van donar a triar si volien fer vaga. Molt bona! Per ells no era fer vaga, era no anar a classe, o com ens ho hauriem pres nosaltres a la seva edat? Un dia de festa. A ells, a part de discutir amb els pares, que ja és el que els toca, si han d'anar a la vaga i reivindicar alguna cosa, hauria de ser alguna cosa més propera a ells, els plans d'estudi i coses per l'estil.
Núria ha dit…
Fins i tot dubto que tinguin prou criteri per defensar aspectes relacionats amb l'ensenyament, com és un pla d'estudis. Quan ho fan és perquè els impulsen els mateixos professors que és a qui els molesten les decisions sobre la seva feina. Joana, recordes la vaga de "volem 5 anys" a la facultat? A mi em va anar de conya per poder preparar els exàmens de juny! I els 4 anys allà han estat, ara ja ho han canviat pel pla Bolonya. Resulta que l'any passat van fer vaga per reivindicar un pla d'estudis que nosaltres vam reivindicar que no es fes!!!
Joana ha dit…
Si, jo també dubto que tinguin criteri per gaire coses, els de 1er i 2on ESO perque encara són massa joves i els altres perque tret de dos, la resta s'els enfot tot.
I tant que recordo la vaga dls 5 anys! I no va servir de res, desde llavors que ja mai he pensat que cap vaga servir res.
Edurne ha dit…
Molt ben dit! No sóc mare, però crec que tens tota la raó. No tenen perquè fer vaga si no saben de que tracta...és clar que com molt bé dius alguns la van fer i tampoc ho sabien. SALUT!

Edurne
Núria ha dit…
Edurne, no cal ser mare, una mica de sentit comú i ja n'hi ha prou!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...