Les carbasses, per fer crema

Estic una mica emprenyada, a la Laia li han demanat que porti una carbassa per decorar la classe. Apa, ja hi som. M'estranya de la seva escola, no crec que sigui una decisió del centre, més aviat de qui porta el seu grup. Pensava que aquí ens lliuràvem de totes aquestes coses portades de fora o de Portaventura. No, si encara em farà un cor penjant per Sant Valentí. Ho sento, em nego a passar per aquest episodi. Per Tots Sants, castanyes i panellets i les carbasses per fer una bona crema. Els halouins i les .... en vinagre, pels d'una altra cultura o pels que se sentin buits de continguts. I no continuo perquè encara em diran que soc xenòfoba i no sé quantes coses més. Ara què he de fer, que la Laia sigui la única que no porta la carbassa dels ....? Truco a l'escola i armo la de Sant Quintí? O he de comprar la carbasseta i passar per alt les meves conviccions, les meves idees i el meu punt classista i intolerant com insinuava algú l'altre dia? Quin serà el proper pas, no fer pessebre ni celebrar el Nadal perquè no és una festa comuna a tots els que van a l'escola com està passant a molts indrets de Catalunya?
Em sap greu, avui he comprat dues carbasses però demà mateix aniran a la cassola.

Comentaris

Anònim ha dit…
si deixem e fer pessebre no serà per respecte a altres formes d'entrendre el nadal, amb la qual cosa hi estaria d'acord, sinó que ho farem per celebrar-ho a la saxona.de fet ja està passsant: a quantes cases no hi ha pessebre i a quantes cases no hi ha arbre?
Joana ha dit…
És una forma de vendre carbasses. Tots els nens de Catalunya han de comprar una carbassa mentre fan primària, això vol dir que es venen un muunt de carbasses que no es vendrien, algú fa negoci!
No he entès mai el perquè s'ha de celebrar el jalouin dels pebrots, ja tenim la castanyada amb castanyes (que cada un es pot anar a buscar) i panellets.
No cal que armis la de sant quintí, però una trucada a la mestra o a la cap d'estudis demanant els motius i quins objectius persegueixen amb això no és pas per que et titllin de xenòfoba, ans al contrari, una mare que s'implica en l'educació dels seus fills. La meva germana estava fins els ..., quan cada any li demanaven la carbassa al nen.
Núria ha dit…
Escolta, només faltaria que jo hagi de deixar de fer el pessebre, una cosa que tinc interioritzada com a cultura pròpia més que religiosa, per respecte als que no els agrada o no ho comparteixen. Els millors records que tinc de la meva infantesa són els dies d'Advent i Nadal que celebraven a l'escola. Una escola laica i catalana i no vull que es canviïn aquestes celebracions perquè algú de fora o de dins no ho troba de bon gust.
Vaja, fins aquí hem arribat! Què he de fer, em poso un burca per satisfer les creences dels demés? I qui diu un burca diu celebrar el Dia d'Acció de Gràcies?. Au, va!!! Si a tu no t'agrada el pessebre doncs no el facis però no per això hem de deixar de banda les nostres tradicions, ni a casa ni a fora. Estaries d'acord a deixar de banda la teva cultura per "no molestar", i ho poso en cometes perquè no crec que es molesti en res, als que tenen una altra cultura? Això és o tenir molt poca personalitat o tenir l'autoestima molt per terra o no estimar gens el que és teu i forma part de la teva cultura ni el teu entorn.
Ah, i a casa hi ha pessebre, tió i arbre de tota la vida, mengem panellets, torrons i crema de carbassa. Celebro Sant Joan i el Carnestoltes i el dia de Nadal dinem i no sopem.
Núria ha dit…
Joana, no l'he comprat la carbassa! Era per demà i... ho sento. Sí, penso comentar-ho a l'escola. Allà no em titllaran de xenòfoba o intolerant, ho deia per algú que es passeja per aquí que no comparteix ni respecte les meves tradicions ni la meva cultura i creu que si no renuncio a les meves i agafo les dels altres sóc classista i no sé quantes coses més.
Anònim ha dit…
No volia dir que hem de deixar de fer el pessebre!!!! només deia que si la raó fos la del respecte als altres, hi hauria una rao almenys. Però quan ho deixem de fer simplement per assemblar-nos als americans de les películes (que és el que està passant) és molt trist.I jo faig pessebre amb els meus fills tot i que no som creients ni practicants.....contradiccions de la vida.
Jordi ha dit…
"Estaries d'acord a deixar de banda la teva cultura per "no molestar", i ho poso en cometes perquè no crec que es molesti en res, als que tenen una altra cultura? Això és o tenir molt poca personalitat o tenir l'autoestima molt per terra o no estimar gens el que és teu i forma part de la teva cultura ni el teu entorn."

A quin país creus que m'ha recordat aquesta frase??
Núria ha dit…
Jordi, ara m'he perdut...
Joana ha dit…
Sempre he sentit allò de "Allí donde fueres haz lo que vieres" i la meva àvia sempre deia "Hostes vingueren que de casa ens tragueren", però el més trist i la meva àvia s'en faria creus, és que ens deixem, perque som respectuosos!
Anònim ha dit…
No volia pas crear una polèmica!!!Només posar-hi cullerada!!
Ara bé, ja que him som posats....Sí que crec que els aspectes religiosos de la vida occidental s'haurien de limitar a l'àmbit familiar i/o personal donat que la tradició (quina tradició?, des de quan aquesta tradició?) no pot justificar impedir les noves situacions del nostre món, canviat com sempre ho ha sigut. I això té uns límits: els drets "perosnals" assolits per la nostra societat, o sigui, els drets humans.
Jo faig el pessebre a casa meva, no sóc creient i crec que mica en mica TOTS els símbols religiosos haurien de desaparèixer de l'ambit públic, i de forma especial de l'escola. Tant que es va lluitar en aquest país per una escola PÙBLICA, LAICA I DE QUALITAT i mira com estem, amb una escola concertada religiosa cada cop més ben tractada amb calers públics, una escola pública desprestigiada (en general) on la religió forma part del dia a dia....
Bé, suposo que tants barrets, tantes opinions...
Mercè
Núria ha dit…
Llavors ho prohibim tot: Tot Sants, ni castanyada, ni jalouin ni res; pont de la Puríssima, Nadal i tot el que hi va relacionat, el tió no deixa de ser una manera especial de celebrar Nadal i, evidentment, res de Reis a l'escola; Carnestoltes, no és res més que els últims excessos abans de Setmana Santa; evidentment a treballar per Setmana Santa, sempre ens queda la demagògia d'anomenar-la festa de primavera; Sant Jordi, ni roses ni cavallers, no deixa de ser un cavaller que anava a les creuades; la segona Pàsqua, res de fer un pont de tres dies; Sant Joan, tots a classe; i a la Seu, ni Sant Sebastià ni Sant Ot i res de retre homenatge des de les escoles al bisbe Sant Ermengol. I de pas, canviem el nom de l'escola, en lloc de Mn Albert Vives què tal l'escola de la diversitat cultural o l'asèpsia total?
Abans que ningú se'm tiri a sobre, ja sé que moltes de les festes religioses catòliques són transformacions de les paganes. Però no arribem a l'extrem que em vaig trobar una vegada en una escola on uns pares no deixar que la seva filla toqués el violí en una Jocs Florals de Sant Jordi perquè era una festa religiosa.
Joana ha dit…
Diria que totes les nostres festes són basades en fets religiosos o en retre homentage en algun sant o màrtir, només em ve al cap una no religiosa, el 1er de maig. I és normal que així sigui per tota la història que portem al darrera, no em semblaria normal deixar de celebrar el Nadal per passar a celebrar un ramadà. Perque ho desconec, però no m'estranyaria gens ni mica que a moltes de les altres cultures també facin celebracions que provenen de ritus pagans i que molt probablement tinguin el mateix origen que les nostres. Ens quedem embadalits i meravellats quan veiem fer un ball de qualsevol tribu africana o els xinesos o japonesos i en canvi veure ballar sardana o a un esbart ningú li troba cap mèrit. No em considero pas xenòfoba, però no em dona la gana que em menysprein i em facin sentir malament pels meus costums i tradicions que no és res més que la meva cultura, la que els ha acollit sense demanar explicacions.
Anònim ha dit…
com a tot, el terme mig. No cal exagerar, la hsitòria recent és la que és i cal acceptar-la i valorar-la. Els costums i tradicions que tenim són els que són i està bé que hi siguin i que els mantinguem....però crec que la religió ha d'estar fora de les escoles i que les "expressions de culte" religiós cal mantenir-les en l'àmbit personal. Jo no he menyspreat res, i menys la meva cultura, la meva llengua i les meves tradicions, en tot cas disculpeu la meva intromissió amb la meva opinió. pel to d'alguna resposta semblaria que he faltat el respecte a algú, i de veritat que res més lluny de la meva intenció.
Adéu
mercè
Núria ha dit…
Perdona Mercè si el meu to l'has trobat massa dur. El que crec que passa és que jo el Nadal no l'he celebrat mai com una festa religiosa encara que ho sigui ni mai me l'han fet sentir així a l'escola. Potser per això l'he interioritzat com un fet cultural propi de la nostra societat i no cop una festa religiosa. El mateix pot passar amb el Carnestoltes o la Castanyada, no és així amb la Setmana Santa que sí que encara fa molt ferum religiós.
Per aquest motiu no m'agradaria que desaparegués el Nadal de les escoles, perquè crec que els nens no el viuen com un fet religiós sinó com un fet màgic. He fet molts Nadals a les escoles i instituts on he treballat i es viu d'una manera molt especial, tant els petits com la gent de les escoles d'adults. Una altra cosa és tot el muntatge econòmic que hi ha al voltant del Nadal però també de moltes altres festes. Els comerciants d'alta volada, em refereixo sobretot als grans centres comercials, aprofiten qualsevol ocasió per exprimir la població amb regals i regalets i convertir les festes de qualsevol tipus en una gran festa de consumició i això em molesta moltíssim.
Mercè, si ets la que has escrit altres cops, tu i jo coincidim moltes vegades en temes diversos, i em sabria greu que t'haguessis sentit molesta per comentaris que s'hagin fet des d'aquest espai. Els maleïts anònims tornen a infiltrar-se a casa meva, fins i tot en escrits de fa un any i mig, i no amb comentaris agradables. T'agraeixo que signis les teves opinions
Anònim ha dit…
Hola Nuria. Sóc la mateixa mercè que he escrit altres cops al teu blog. I tornem a estar d'acord, pel que sembla. el que dius del Nadal a les escoles, ho comparteixo. ara bé, crec que per respecte A MI voldria que la "ferum" religiosa cadascú se la passés a casa. Aquí volem molt respecte per la MEVA religió i cap mica per la dels altres. Jo demano respecte per a mí, i quan ho faig n'hi ha que de seguida em parlen dels que "de fora vindràn que de casa ens trauran".crec que l'ambit religiós al segle XXI ha de quedar a casa. Per desgràcia no és així, i així li va al món, a totes bandes.
En tot cas, reconec que és un tema no fàcil i que demana molta tranquil.litat, respecte, voluntad d'entesa...
Bona tardor i bons panellets!!
mercè
Núria ha dit…
Tornant al principi de l'escrit, el més fort és que la crema de carbassa m'encanta i els panellets no m'agraden gens!!! Ah, i el torró tampoc!!!!
Jordi ha dit…
Bé, en general cal dir que moltes de les festes religioses són paganes, adoptades per l'església. Nadal no és res més que el solstici d'hivern, Sant Joan el d'estiu que a més a l'antiguitat la gent celebrava mantenint la llum durant la nit més curta (fogueres) de l'any; per anomenar les més conegudes.

En quant al comentari en que et perds, Núria, vaig pegar massa text (les preses): "Estaries d'acord a deixar de banda la teva cultura per "no molestar". El que s'ha estat fent aquí. Som massa educats com algú ha dit recentment.
Núria ha dit…
Jordi, ja m'imaginava que anava per aquí. Totalment d'acord. Molts ens fan interpretar aquesta hipotètica falta d'educació com a xenofòbia. O potser és l'excusa per fer-nos sentir malament? Ho comparo amb la dona maltractada, el maltractador actua psicològicament contra la dona per fer-la sentir culpable dels seus actes. D'aquí ve allò que deia de la baixa autoestima o falta de personalitat dels que defensen l'eliminació de les nostres tradicions per no ferir els altres i, de pas, instaurar les seves.
Aquí hem obert dos debats diferents que no hem de barrejar perquè causen mals entesos: un és el de les festes religioses (amb aquesta connotació no, gràcies, però si hem arribat a desreligionar-les per incloure-les dins el costumari del país, bé) i l'altre és el de la introducció de festes d'altres cultures, sigui quina sigui, substituint les nostres.
I ara que hi penso, potser a partir d'ara instaurarem una festa nova: 6 i 7 de novembre, el dia de les dones casades que planten els marits i els fills un cap de setmana!!! HEHE
Jordi ha dit…
De plantar res que cadascú és lliure de fer el que vulgui. Que nosaltres ens espavilem bé eh!!! :)

Espero que el 6 i el 7 us ho passeu molt bé.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...