Avui en fa 10

I avui tocava el torn a la Laia. Avui ha fet 10 anys. A casa, en dues setmanes ho matem tot, aniversari del Quim, aniversari de la Laia i aniversari de noses que no celebrem mai perquè no hem cregut mai que fos una cosa rellevant, tot el contrari, pur tràmit que més o menys et veies obligat a fer.
Però anem a la Laia. L'altre dia vaig explicar que el Quim va tardar moltes hores en sortir. La Laia va ser tot el contrari. Amb l'experiència del primer fill, aquest cop anava molt tranquil·la i sense presses. Ni una contracció, ni una estrebada, no vaig trencar aigües... res de res. Cap a les 10 del matí, una mica de pèrdues després de la dutxa. Vaig pensar que millor que em miressin i tota tranquil·la em vaig vestir, vaig esmorzar, vaig agafar la bossa de roba per si les mosques i cap a la clínica. Allà vaig demanar que em miressin però que no tenia cap contracció. La llevadora, quan em va veure, va dir: portes la bossa de roba? Sí - vaig dir jo - però l'he deixat al cotxe. Llavors va mirar el David i li va dir: doncs ja pots anar a buscar-la i fes l'ingrés ràpid perquè està dilatada de 5 cm. Apa, la Laia ja treia el cap i jo ni me n'havia assabentat! Van intentar retenir aquella nena que tenia pressa perquè l'epidural fes efecte i arribés el ginecòleg. Si ho arribo a saber els dic que no em posin l'anestèsia perquè va sortir sense haver de fer ni un minut de força i ni un tall. El ginecòleg va arribar a misses dites. Pim-pam. Des de que entrava per la porta de la sala de parts fins que va sortir la Laia no van passar ni dues hores. El més curiós, quan van cantar l'hora del naixement era la mateixa que el Quim! Tres quarts i cinc de dues del migdia. 
Però un cop arribats a casa, la cosa no va anar igual. Menjava quan li donava la gana, un pit sí i l'altre no, no dormia de nit, es despertava entre 4 i 5 de la matinada fins gairebé l'any, no volia el biberó, no volia el xumet... I seguim igual: això sí, això no.... molt senyoreta ella!!!
Avui, ja els veieu, tots dos seguint els passos del pare. El bàsquet és el centre de la família. Tots dos es desviuen pel bàsquet! A més, el Quim avui s'ha proclamat segon millor júnior a la classificació final de la XXIII Copa d'Andorra de Curses de Muntanya. A la Laia això de córrer per la muntanya no li va massa però també arribarà lluny perquè si una cosa no té és vergonya!!!

Comentaris

Joana ha dit…
Felicitats per la Laia! Així que tenia pressa per sortir! Millor no tenir vergonya, que la vergonya no porta enlloc.
Ostres, gairebé un calc de la nostra nena! També molta pressa per sortir i no vol saber res de pipa ni de biberó. Ajuda'm Núria! Com t'ho vas fer perquè l'agafés, el bibi? Com t'ho vas fer perquè s'anés desenganxat del pit?
Jordi ha dit…
Moltes felicitats per les dues!!!
Núria ha dit…
Josefina, jo no sé si explicar-t'ho, això. La Laia MAI va agafar el biberó ni la pipa, no en sabia! Succionava com el pit i no se'n sortia. Vaig comprar totes les tetines del mercat: grans, petites, amb forma de mugró, de goma, de silicona... Els biberons, amb forats petits, grossos, de diferents formes, de succió... Res de res. Al final vaig agafar unes tisores i vaig fer un forat ben gros. I vaig acabar donant la llet amb molta paciència i abocant la llet pel broc gros amb compte que no s'ofegués!!! Potser vaig tenir la sort que el pediatra era un home gran i no era dels que allargava la llet fins ben entrada l'adolescència. Així que als quatre mesos ja vaig començar amb les farinetes de cereals i les de fruita. Feia horari de mitja jornada i podia donar-li el pit la resta del dia. I quan no, doncs amb el broc gros o a culleradetes. I la Laia se'n va sortir prou bé. Sempre ha sigut una nena riallera i moooolt espavilada!! Això sí, quan està cansada o té son, amb la boca fa el moviment de succió del pit. No fa la pipa perquè no ho va interioritzar mai!
Núria ha dit…
Gràcies, Jordi! M'ha fet gràcia això que ens felicitis a les dues, com si els homes no tinguéssiu res a veure en tot aquest procés. HEHEHE
Jordi ha dit…
Bé, és un costum heretat de la meva cap a la facultat. Sempre volia que se la felicités a ella també els aniversaris de les seves filles. No hi ha res més.

Tot i que és evident qui es porta la major part de l'esforç. Nosaltres només hem d'aguantar algunes tonterietes :).

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...