Pels boscos de Pallerols

Aquest matí hem vist que feia més o menys bon temps i ens hem enfilat cap a Sant Joan de l'Erm. S'han d'aprofitar aquests dies que el bàsquet ens deixa alguna estoneta lliure. No teníem massa temps perquè havíem de ser a dinar a la Seu però suficient per fer una volteta per la terra dels meus avantpassats. Avui encara hi havia algun despistat de ciutat que passejava per allà amb el cistell. Com que va sortir al programa dels Caçadors de bolets que a Sant Joan hi havia bolets, la gent es deu pensar que hi són tot l'any. Cares de frustració al arribar tots amb els cistells ben buits!!! 
Avui hem fet una coseta suau i hem arribat fins a la casa de Pallerols. Els colors de la tardor es deixen veure pel contrast entre el verd dels pins i el groc dels bedolls. D'aquí no massa perdran la fulla i aquests boscos quedaran coberts d'una capa blanca. Llavors es converteix en el paradís dels esquiadors de fons.
Unes quantes de les que he fet:

 Refugi de la Basseta de Sant Joan de l'Erm. Punt de sortida.


Sant Joan de l'Erm Nou. Aquesta ermita substitueix Sant Joan de l'Erm vell, ubicada més a l'oest, i que van cremar durant la guerra. Quan la van inaugurar era al mig d'un prat, ara és envoltada de pi roig que ha anat creixent amb els anys. D'aquí no massa tornarà a tenir el seu aspecte original de prat i l'ermita lluirà molt més.

 
No sé perquè ens passa però sempre acabem fent les excursions en companyia canina. Avui hem anat i tornat amb un gossa de caça que rondava per allà.

El riu de Pallerols.


La casa forestal de Pallerols. Tan de bo no la deixin morir... Sembla ser que la salvaran.
 
Un dels capitells de fusta de la porta d'entrada de la casa de Pallerols.

Avui la llum era espectacular.




El nabiu, quan arriba la tardor agafa aquest color vermellós. En llocs on n'hi ha molt fan una catifa de color vermell que dóna un toc màgic a la muntanya.

Comentaris

Joana ha dit…
Ahir, encara en el programa del Tomàs Molina, anaven a buscar bolets a La Molina i no en trovaven. Si aqui baix ja fa fred, allà dalt que ha de fer! i és clar, bolets, cap.
Vaig ser un cop a Sant Joan de l'Erm, ja fa uns anys, però era a l'hivern i estava nevat, tot i així em va semblar preciós i és una sortida que tinc pendent.
Jo, aquest cap de setmana, castigada a casa, que tinc un refredat dels guapos i a més al cotxe se li encen un llum del fre de ma i dilluns va al taller, prefereixo no sortir gaire.
Núria ha dit…
Aquí dalt gela cada nit i hem tingut molts dies de vent de nord. Alguns bolets hem trobat però dels que els toques i dius: ah, no, és una pedra! I no, era un bolet però totalment petrificat! Jo he trobat un rovelló en totes les sortides que he fet, a les Comes de Rubió. Uns forestals em deien: has trobat un rovelló? Nosaltres cap! I els vaig contestar: clar, és que l'únic que hi havia me l'he endut jo!!
Sant Joan de l'Erm és un lloc fantàstic. Val la pena a l'hivern per la neu però també a la primavera, a l'estiu i a la tardor. Quasi et diria que prefereixo el prat verd de davant del refugi que quan és blanc. L'ambient és molt diferent! Si algun dia t'hi vols escapar, digues-m'ho i t'hi acompanyo!
SALVEM TOST ha dit…
Quines fotos més maques Núria...felicitats pel blog!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...