Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2010

La vall del riu de Salòria

Imatge
Avui hem fet una sortida al riu de Salòria. El riu de Salòria baixa dels voltants del pic de Salòria cap a Ós de Civís. El dia no ens ha acompanyat gens i no hem pogut gaudir del paisatge i els colors en tot el seu esplendor. Però també hi vaig pujar divendres, feia sol i un cel ben blau. Els colors de la tardor lluïen molt i contrastaven amb la neu que encara queda d'aquesta setmana passada. Avui torna a nevar i possiblement aquesta neu ja no marxi fins ben entrada la primavera que ve, sobretot als llocs més obacs. Ara sí podem dir que tenim l'hivern a sobre! Com diu la dita:
El dia de Tots Sants,
guarda l'"avanico"
i trau els guants. 

Algunes fotografies perquè us feu una idea de l'excel·lència  d'aquest lloc.

El poble d'Ós de Civís. Ja n'he parlat algun cop de la singularitat d'aquest indret. Fixeu-vos en els camions que hi ha a baix de tot. Divendres hi havia molta moguda a Ós. Estaven recollint els ramats de vaques que han pasturat durant to…

He perdut l'etiqueta!!!

L'altre dia, mirant el programa de El Convidat, l'Antoni Bassas deia que a Catalunya et consideraven segons el partit polític al que votaves. Fa també uns dies, una amiga em deia que aquí la Seu passava una mica igual, la gent sense conèixer-te de res en titllaven d'això o d'allò o et creien bona o mala persona segons el que votaves o s'imaginaven que votaves. Increïble. A casa hem viscut processos del més estrambòtics. Com que ets amic o amiga de certa persona o persones vol dir que votes el partit al que pertany aquell individu i tot el seguit de favors i amiguismes dels que gaudeixes perquè ets d'aquest partit, que de fet és el del teu amic. I resulta que mai has votat el partit del teu amic. De fet jo tinc amics de tots els partits polítics i no els puc votar a tots a l'hora. Veus que bé? Així sempre podré tenir favors i amiguismes!!! Aquesta introducció és per anunciar als habitants de la Seu i rodalies que ja podeu treure'm totes les etiquetes que …

ARA

Imatge
Estic a l'expectativa. Em fa molta il·lusió. Tinc l'esperança que funcioni. Tinc ganes que arribi el 28 de novembre. No perquè es decideixi qui remenarà les cireres durant quatre anys, sinó per veure el naixement d'un nou diari. ARA, som-hi! Hi crec, hi vull creure. Perquè crec en els que el volen tirar endavant, perquè volen el mateix que jo. ARA és el moment, ARA o mai. ARA, AVUI. Dos mots que parlen del mateix però, que diferent pinten!!! ARA és el present i el futur. AVUI pot començar a ser el passat. Aquí els tens, ARA I si en vols saber més coses, 16 de novembre a la Seu d'Urgell.

Avui en fa 10

I avui tocava el torn a la Laia. Avui ha fet 10 anys. A casa, en dues setmanes ho matem tot, aniversari del Quim, aniversari de la Laia i aniversari de noses que no celebrem mai perquè no hem cregut mai que fos una cosa rellevant, tot el contrari, pur tràmit que més o menys et veies obligat a fer. Però anem a la Laia. L'altre dia vaig explicar que el Quim va tardar moltes hores en sortir. La Laia va ser tot el contrari. Amb l'experiència del primer fill, aquest cop anava molt tranquil·la i sense presses. Ni una contracció, ni una estrebada, no vaig trencar aigües... res de res. Cap a les 10 del matí, una mica de pèrdues després de la dutxa. Vaig pensar que millor que em miressin i tota tranquil·la em vaig vestir, vaig esmorzar, vaig agafar la bossa de roba per si les mosques i cap a la clínica. Allà vaig demanar que em miressin però que no tenia cap contracció. La llevadora, quan em va veure, va dir: portes la bossa de roba? Sí - vaig dir jo - però l'he deixat al cotxe. Lla…

Pels boscos de Pallerols

Imatge
Aquest matí hem vist que feia més o menys bon temps i ens hem enfilat cap a Sant Joan de l'Erm. S'han d'aprofitar aquests dies que el bàsquet ens deixa alguna estoneta lliure. No teníem massa temps perquè havíem de ser a dinar a la Seu però suficient per fer una volteta per la terra dels meus avantpassats. Avui encara hi havia algun despistat de ciutat que passejava per allà amb el cistell. Com que va sortir al programa dels Caçadors de bolets que a Sant Joan hi havia bolets, la gent es deu pensar que hi són tot l'any. Cares de frustració al arribar tots amb els cistells ben buits!!!  Avui hem fet una coseta suau i hem arribat fins a la casa de Pallerols. Els colors de la tardor es deixen veure pel contrast entre el verd dels pins i el groc dels bedolls. D'aquí no massa perdran la fulla i aquests boscos quedaran coberts d'una capa blanca. Llavors es converteix en el paradís dels esquiadors de fons. Unes quantes de les que he fet:
 Refugi de la Basseta de Sant Joan…

Les carbasses, per fer crema

Estic una mica emprenyada, a la Laia li han demanat que porti una carbassa per decorar la classe. Apa, ja hi som. M'estranya de la seva escola, no crec que sigui una decisió del centre, més aviat de qui porta el seu grup. Pensava que aquí ens lliuràvem de totes aquestes coses portades de fora o de Portaventura. No, si encara em farà un cor penjant per Sant Valentí. Ho sento, em nego a passar per aquest episodi. Per Tots Sants, castanyes i panellets i les carbasses per fer una bona crema. Els halouins i les .... en vinagre, pels d'una altra cultura o pels que se sentin buits de continguts. I no continuo perquè encara em diran que soc xenòfoba i no sé quantes coses més. Ara què he de fer, que la Laia sigui la única que no porta la carbassa dels ....? Truco a l'escola i armo la de Sant Quintí? O he de comprar la carbasseta i passar per alt les meves conviccions, les meves idees i el meu punt classista i intolerant com insinuava algú l'altre dia? Quin serà el proper pas, n…

Melmelades!

Imatge
Ahir va tocar fer melmelades. Com que el temps no ha sigut el millor aliat d'aquests últims dies, ahir vaig decidir tancar-me a la cuina. Ja feia dies que el Josep m'havia dit que anés a buscar les figues del seu hort, que no les colliria ningú i es farien malbé. Ahir la tarda les vaig anar a buscar, he apurat una mica massa però per fer melmelada ja estaven bé. A més, el saüc del voltant de les figueres ja tenia els fruits ben negres i madurs i vaig pensar que també en podia fer melmelades. Amb el saüc s'ha de vigilar perquè quan el fruit és verd és tòxic, s'ha de collir ben negre, aquell que deixa les mans ben tacades de color violeta.
Melmelada de figues.
Figues
Sucre
Una poma
Un raig de llimona

Rento les figues amb aigua, les tallo i no les pelo Pelo i tallo la poma. Ho poso tot a macerar amb el sucre i la llimona. No en poso molt de sucre, més o menys uns 200 g per quilo de figues, perquè aquesta fruita ja en porta molt. Les hi deixo al voltant d'hora i mitja - …

Pastís de xocolata blanca

Imatge
Avui és l'aniversari del Quim, en fa 14. Com si fos ahir. 17 hores amb contraccions i el nen que no volia sortir. Era divendres, passava ja una setmana de la data prevista i s'acostava el cap de setmana. El ginecòleg devia pensar que aquell nen li fotria els dos dies de festa enlaire i va decidir provocar el part.  Jo ho tenia clar: o naixia aquell dia o em posava un tap fin el dia 13 però el meu fill no podia néixer un 12 d'octubre, dia de la Hispanidad!!! Així que, vam decidir empènyer fort amb l'ajut de l'oxitocina i acabar d'una vegada. Aquell dia vaig dir que mai més, que seria l´últim!! Però al cap de quatre anys hi vaig tornar perquè és veritat, els dolors del part s'obliden així que surt el nen.
Avui he fet dinar especial i no podia ser d'altra manera, amb pastís inclòs. Em sap greu pels pastissers però a casa no entra cap pastís que no faci jo. Però al Quim no li agrada la xocolata negra, així que la meva recepta de pastís de xocolata havia de …

Premi Catalunya de l'esport

Imatge
Aquesta setmana s'ha donat el Premi Catalunya de l'esport. Tothom podia proposar un nom i d'entre els 10 finalistes, un jurat escollia el guanyador. Què se li valorava? Haver sigut l'esportista que millor havia projectat l'esport català arreu del món. I va i el jurat format per periodistes i gent de l'esport trien Xavi, el jugador de futbol contractat pel FC Barcelona. Sabem que el futbol passa per davant de qualsevol altre esport però el premi no era pel que hagi tingut més èxits sinó pel que ha fet més per Catalunya. I què ha fet en Xavi? Guanyar un mundial per Espanya. Fantàstic, increïble la projecció catalana que va aconseguir. Jo, en tot cas, li hauria donat el premi a la botifarra més gran cap a Catalunya, el seu país. De tots els que van quedar finalistes, quasi tots eren del món del futbol o el bàsquet, i també del motor. La meva sorpresa és que entre els 10 millors també hi hagués en Kilian Jornet (el coneixeu, no? aquell que es passa tot el dia corre…

La comercialització de les festes

L'Hereu s'ha inventat una festa nova a Barcelona. Pobre, ho ha fet amb la millor intenció del món i poder celebrar la festa de la patrona d'hivern, santa Eulàlia, però com que cau en dissabte la volia passar a dilluns. Em crec que no caigués en la data: 14 de febrer. Per a mi no vol dir res, per a uns quants és el dia dels enamorats, sant Valentí. Suposo que pels mateixos que celebren Halloween enlloc de Tot Sants. El dia de sant Valentí sempre l'he considerat el dia dels cursis quincorrillos. Enteneu-me: per a la gent dels meu voltant, catalans, el dia dels enamorats i de la cultura i un símbol de país és sant Jordi però recordo que a les escoles on he treballat, els alumnes que em demanaven que, tant sí com no, s'havia de fer alguna cosa per sant Valentí tenien un perfil molt definit i no precisament català ni cultural amb totes les seves lletres. No sé si estic sent massa políticament correcte. Vaja, que qui celebrava sant Valentí eren més semblants a la Belen E…

La vaga dels NINIS

El dimecres va passar com un dia normal per aquí dalt. A part d'una engripada de nassos que em va fer pujar la febre no es va notar pas gens que era un dia de vaga, tret de les incidències que ens anaven retransmetent per la ràdio. A la Seu i pel que m'han anat comentant, a la resta de Catalunya, el col·lectiu amb més participació a la vaga va ser la dels estudiants d'ESO. D'aquelles situacions curioses, els profes dels instituts, que pocs van fer vaga, van poder aprofitar per fer les seves coses o petar la xerrada amb alguns "esquirolets" que sí van anar a l'insti. A casa, ja es va intentar, ja, fer vaga d'estudi i fer el dropo tot el dia però les coses les teníem clares i al saber que com a mínim uns quants professors hi anirien i farien classe, cap al centre s'ha dit! Amb morros i reivindicacions de drets i no sé què més però, com va dir algú cert dia, ara no toca. I no tocava que aquests adolescents de pèls tirats endavant a l'estil Beatle …