Jo no faré vaga

Jo no faré vaga, tampoc sóc de les que n'hagi fet masses. Algunes quan ens van passar les escoles d'adults a ensenyament i sense un cos especialitzat de mestres i professors i poca cosa més. Aquest cop sembla que els espanyols i els d'aquí s'estan passant: retallades de sou, pujada d'impostos, congelació de pensions, retallades socials... Però bé, estem en època de crisi i no crec que una vaga general arregli res de res. Les crisis s'arreglen arremangant-se, no marranejant. Però no és aquest el motiu principal pel que no tinc cap intenció de fer vaga, la raó principal és que ja sabeu que a mi NO M'AGRADA QUE EM DIGUIN QUÈ HE DE FER NI QUAN.
Enteneu el meu raonament? Per què he de fer vaga? Perquè uns senyors que diuen que parlen en noms de tots els treballadors (tots?) diuen que he de fer vaga? Doncs no senyors, no penso fer el vostre joc. No sou ningú per dir-me si he de treballar o no, si he de protestar o no, si he de perjudicar la meva empresa (o a mi mateixa!) o no. No senyors, no sou ningú. Però el que més em cabreja d'aquests sindicalistes és que són més totalitaris que els mateixos dictadors. Ells volen fer vaga, ells volen que tothom faci vaga i, per tant, el dret de vaga passa per sobre del dret a treballar. Si un pencaire vol fer vaga, ningú s'hi pot oposar però si un altre vol treballar, això no ho permeten. Les enquestes diuen que quasi un 90% de la població no vol fer vaga però una àmplia part s'hi veurà obligada perquè no podrà arribar al seu lloc de treball o, simplement, perquè uns piquets feixistes no els ho deixaran fer. 
Jo penso treballar, clar que sí. Si algun piquet vol venir a tancar-me l'oficina, allà l'estaré esperant. A més de 2.000 m i un fred de Déu. A veure qui és el guapo que em fa plegar de treballar.

Comentaris

Joana ha dit…
Em sembla que jo tampoc faré vaga, però els meus motius són més pessimistes, a França ja porten cinc vagues generals en el que va d'any i que tingui notícies no els serveix de res. A més, pel que recordo d'altres vagues generals tampoc han servit de res. Simplement és "el derecho a la pataleta". I aquesta es fa perque els han tocat el sou als funcionaris, que sinó, de que?
Jordi ha dit…
Tan de bo les coses fossin tant senzilles.

Hi ha treballadors que voldran anar a treballar i no podran. N'hi ha que volen fer vaga però no podran. Hi ha empresaris que donen suport a la vaga i d'altres que amenacen els treballadors de manera il·legal i impune. Hi ha sindicalistes venuts i d'altres autèntics.

Valorem la situació actual amb referències de segles passats. Sembla que hi ha algú o alguns que dirigeixen el nostre futur, que ens deixen una mica de llibertat però ens fan tragar amb la resta. Aquest és el nou enemic que cal identificar i eliminar.

PD: m'agrada el rellotge en català :) Hi era fa un temps :-D?
Núria ha dit…
Tens raó, Jordi, la cosa no és tan simple. Ara, hi ha gent que es creu que s'ha de seguir un líder com a principis del segle XX i que l'empresari sempre és l'enemic i empresaris que encara creuen que als treballadors, ni una concessió. En aquest cas l'enemic és l'estat o és Europa? perquè per molt que es cregui que estem en un país lliure, aquí es fa el que mana Europa i, fins i tot, els EEUU.
En aquest cas jo tinc prou criteri per decidir si vull o no fer vaga i quan, no m'ho ha de manar un tipus que no em representa. Avui dia molts treballadors tenen prou formació com per decidir per ells mateixos i com que alguns no hi arriben, apareixen els piquets "informatius" que són coactius.

El rellotge... hehe el vaig veure en un bloc que potser t'és familiar i me'l vaig incrustar jo també.
Sir William Temple ha dit…
Totalment d'acord, els sindicats només representen a 4 gats i a sobre els seus dirigents cobren uns sous d'escàndol. Jo no faria vaga.
Jordi ha dit…
És una pena que els sindicats només representin una petita part dels treballadors. Això és culpa d'ells i de la història. No obstant, al igual que Omnium té un nombre de socis reduït en comparació amb la població total, va proposar una manifestació i els que hi estàvem d'acord vam anar-hi, els sindicats poden proposar fer vaga i qui vulgui adherir-se. El problema és que hi ha treballadors que volen i no poden per precarietat, per pressions de l'empresa, etc i en aquest cas els piquets els hi poden donar un cop de ma, i en altres casos els que volen treballar no poden anar-hi per que no hi ha transport, piquets, nens a casa, etc.

El que em fot és que l'actitud generalitzada en tots els aspectes de la vida (i no només amb la vaga), de que molta gent s'emprenya amb aquells que no pensen igual. L'actitud del polítics se'ns ha enganxat. Així sempre estarem igual.
Núria ha dit…
Jordi, em sembla que a Barcelona i rodalies els piquets els han donat més que un cop de mà. Ara, també m'agradaria saber qui hi havia darrera d'aquests piquets que han fet tancar a la força molts comerços o no han deixat treballar a part de la població. De veritat eren sindicalistes, o eren els típics antisistema que trobem a totes les mogudes?
Si els polítics estan desfasats, els sindicats encara més. Actuen amb mentalitat del segle XIX en ple segle XXI.
Si vols picar-me, amb aquest tema no crec que ens posem d'acord, eh? (el Jordi i jo fa moooooolts anys que ens coneixem...)
Jordi ha dit…
Núria,

No era mi intenció picar... Aquesta vegada...:)

Potser alguna cosa no la he sabut escriute bé però, ja se sap que quan falta l'expressió corporal (70%) falta molta informació.

De fet, l'únic que volia dir és que és un problema molt complexe on, jo al menys, no veig solució. L'únic que criticava a la societat (a ningú en concret), és aquesta mania de enfadar-nos, de donar respostes agresives a aquells que no fan/pensen el que nosaltres: premsa contra sindicats, sindicats contra empresaris, empresaris contra treballadors, companys contra companys...

Potser estem més d'acord del que et penses :).

Salut
Jordi ha dit…
EP!!! oblidava respondre una qüestió:

A BCN piquets com a tota vaga: son inseparables. Molt més calmat del que ha sortit a les noticies.

En quant als aldarulls. A Barcelona hi ha un grup que hi és a totes les manifestacions, tan si són esportives com polítiques del costat que siguin. Surten a fer mal, directament. A més, hi ha gent de moltes nacionalitats. No crec que siguin antisistema, ni anarquistes, ni feixistes ni cap -istes. Simplement els hi va aquesta marxa.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...