Apunts 6

Ostres, feia dies que no escrivia res, entre Festa Major, partits de bàsquet i feina no tinc temps de res. I, la veritat, quan acabo de treballar, ara que toca feina d'ordinador, només tinc ganes de desaparèixer de davant de la pantalla. Avui faré allò que feia abans quan tenia moltes coses per explicar i se m'acumulava la feina. Faré uns apunts. Som-hi, doncs:

1. Festa Major. Ja ha acabat la Festa Major de la Seu. Quin descans! S'ha acabat el soroll, els malrotllos i l'anar amunt i avall. Abans que res he de felicitar els diables per l'esplèndid espectacle que van fer dilluns a la nit. M'ho miro des de la distància perquè el foc i jo no som massa amics però va estar molt bé. Els que anaven al rovell de l'ou diuen que una passada. M'ho crec però els ho regalo! Ara, això de les casetes... i a mi que no em vinguin a dir que és una tradició molt arrelada a la Seu perquè no cola. Allò és la ciutat sense llei. Els concerts pagats o de promoció han acabat cada dia a les 8 del matí. Ja m'han dit que m'hi posi fulles que encara puc estar contenta que acaben a les 8 i no a quarts de 10. No, si passats quarts de vuit ja m'és igual perquè em llevo. Però no hi ha dret, anem una mica a remolc. Mentre a ciutats com Barcelona per les festes de Gràcia els mossos desallotjaven els carrers a les 3 de la matinada perquè la gent pugui descansar aquí fem del soroll i la gresca passada de voltes la bandera de la Festa Major. Les casetes són un polvorí. Polvorí per la gent desfasada que hi ha a totes hores, per la quantitat d'alcohol sense límit i sense control que s'hi pot trobar i per l'absència de cossos de seguretat voltant per allà. L'alcohol es passa d'uns als altres i es compra a la barra sense límit d'hora ni d'edat. Sí, ni d'edat i no em feu dir quina és aquesta edat perquè molts sabeu l'edat del meu fill. Doncs feu comptes... Denunciable, oi? Això és el record que em queda de la FM (amb el nom ja paga...), així que molt subtilment m'han convidat a marxar l'any vinent, com fan molts. Quina pena...

2. Sedis Alfa-Consult. I acabada la Festa Major, l'equip Cadet del Sedis Bàsquet, l'Alfa-Consult, ha jugat les fases per mirar de competir a preferent aquesta temporada. El Quim aquest any ja és cadet. I sempre volent pensar que es fa tot a sorteig i superlegal, hem tingut la mala sort de caure en un grup on passava el primer de cinc quan els altres grups era el primer de quatre. I, a més, teníem la bèstia negra de les fases, el Roser de Barcelona que, per cert, si algun cop aneu a jugar a la seva pista és una olla a pressió, a l'estació del Nord! Així que cada dia a Avinyó a jugar un partidet. El primer el van jugar contra el Roser i van perdre de 20 però tots els altres els han guanyat molt bé, l'últim ahir contra les Franqueses del Vallès (Lah Franquessaaa, com deien els pares d'aquest equip, imagineu-vos-ho) que el van guanyar de 54 punts de diferència. Així que han acabat les fases segons de grup, fent un molt bon paper però a jugar la lliga de Lleida que serà molt avorrida i després se suposa que la interterritorial. El que sí és veritat és que el nom del Sedis Bàsquet a l'àrea metropolitana ja comença a fer tremolar a més d'un.

3. Les criatures creixen. Demà comença el curs escolar. A casa la Laia ja té la cartera preparada però el Quim no ha tret ni els llibres de la bossa. Adolescents... Però aquest any m'he recordat d'uns altres nois, els que fa quatre anys vaig acollir com a tutora a un 1r de segona ensenyança. Eren nens sortits de l'ou, de 12 anys o encara per fer. Quina bomba de grup!!! Hi havia de tot i força. Eren molt canyeros, ara dic pillins però eren uns grèmlins de por. Vam suar tinta aquells anys. Hi havia un grup de nenes molt maques i molt amigues però quan decidien no ser amigues... AAAHHH!!! Un dia les vaig fer seure a totes juntes en una sala i els vaig dir: digueu-vos tot el que us hagueu de dir però no sortiu d'aquí fins que no haguem solucionat les coses. I allò semblava un mercat, a veure quina cridava més i es deien més coses. Ara, va anar bé, van fer les paus i, home, deu n'hi do com va anar tot entre elles des de llavors. Els nens també eren diablets, no us penseu. (això de diablets ho dic ara, llavors deia altres coses!) Jo els vaig "guiar" com vaig poder durant dos anys. Ho podia haver fet millor, segur, però estic prou satisfeta de la feina feta. Ara ja són homenets i donetes i d'aquí pocs dies comencen batxillerats, cicles formatius... això els que van ser capaços d'aguantar els quatre anys formant part d'una bomba de rellotgeria. Me n'alegro pels qui ho han aconseguit. Sincerament, en aquell ambient no era fàcil.

4. La política. I la política, què? Doncs, que de que. Que tenim aquí una Solidaritat Catalana que em tira força però que alguns dels seus personatges no m'inspiren molta confiança a nivell personal, i no ho dic pel Laporta que cada cop em convenç més. Però com que no m'hi he de casar amb aquests individus, segurament tindran la meva confiança. Ara, els la dono aquest cop, no vol dir que cregui que són els Messies ni res d'això. Són els que més em convencen perquè els altres no m'ofereixen el que jo vull. El temps dirà. Com deia ahir el Joan Tardà en una entrevista, després de les eleccions "ja en parlarem" i el presentador li va dir "no, vostès no, els electors". Aii... li traduirem l'expressió al castellà: "ya se verá", se entera señor presentador?

5. Dues de divertides. Per riure una miqueta, els amics del Facebook ja ho saben això. L'altre dia, mentre feia un control d'ocell rapinyaires al collet de Montaup, a Andorra, se'm van acostar uns turistes. Em van preguntar què feia i els ho vaig explicar. Llavors un d'ells va dir: "Ah... entonces eres una ornitorrinca!?" Amb molt bones maneres i sense que se m'escapés el riure li vaig dir "No, buen hombre, soy una ornitóloga" En fi, només fallava la part final. I l'altra em va passar amb molts pocs dies de diferència. Estava fent uns textos sobre la vall Ferrera i els havia de traduir a l'espanyol. Per anar ràpid, vaig dir-li al traductor del GenCat que em fes la feina. Sorpresa de descolloni: la Pica d'Estat pel traductor és... el Fregadero de los Estados. El que vaig dir jo, un buen fregao de Estados ja tenim, ja...!

6. L'edat no perdona. Últimament m'envolten malalties d'aquelles inesperades que ataquen gent que conec i et fan pensar que podria tocar-te a tu. Un d'ells molt proper però, per sort, ha quedat tot en un ensurt, això sí, amb la recepta sota el braç de fer bondat i bona menja! Pepito Grillo, besazos de todo corazón!!!

7. Diari de vampirs. Digueu-me friqui o rieu-vos de mi però aquest estiu el Quim i jo ens hem enganxat a la sèrie de TV3 "Diari de vampirs". Bé, hi ha gent que volta per aquests món de blocs que s'enganxa a les tertúlies de Intereconomia! Doncs cada dijous, a mirar la sèrie dels vampirs. He de confessar que uns són tan bons i bons que fan una mica de ràbia i els dolents són molt dolents. Ah, i tots mooooolt guapos. I com que esperar de dijous en dijous se'ns feia llarg ens hem descarregat la sèrie complerta des de peliculasyonkis.com. Són en espanyol però de molt bona qualitat i així ja no hem d'anar adormir tard!! Ara estem a punt d'acabar la primera temporada, segur que ens deixaran penjats, ja ho veig a venir. I això que jo no sóc de tele i menys d'enganxar-me a cap cosa d'aquestes.

8. Hem nedat a l'estany amb lluna plena. I tornant a la joventut, aquests dies m'he llegit un llibre que recordava que m'havia agradat molt però que ara l'he trobat una mica pobre: Hem nedat a l'estany amb lluna plena. El que m'ha agradat del llibre és que puguis imaginar-te els personatges corrent per llocs que conec perfectament. És un llibre d'adolescents però ha esta bé retrobar-lo.

9. Retrobaments. I parlant de retrobar el passat, aquest any he tornat a veure i xerrar amb gent que feia ben bé 20 anys que havia perdut la pista. Per una part, la Mònica que havíem anat juntes a BUP i des de que vaig tenir el Quim que no ens havíem tornat a veure ni parlat mai més. Coses de la criança... Va venir a la Seu perquè té una casa a Bellver i ens vam posar al dia. Em va agradar. I l'altra va ser trobar a la Cesca, una noia que havia estudiat amb mi a la facultat, que ens fotíem unes farres de Déu, i que des de que havíem acabat que li havia perdut la pista. Sabia que vivia a Puigcerdà, feia més de cinc anys que la buscava i a tothom que preguntava ningú sabia qui era. I aquest estiu, per vàries bandes em van arribar notícies d'ella i a ella de mi i, aleluia, ens hem tornat a trobar, aquest cop al llac de Puigcerdà, bon lloc per reviure vells temps i explicar-nos vint anys de vida en una tarda.

10. Per llepar-se els dits! I això no és un retrobament perquè ens veiem sovint, tot i que no tant com voldria... Uns quants amics de Barcelona i rodalies van venir a finals d'agost a la Seu. Vaig aprofitar per fer un pastís dels meus que sé que a la Mati li agraden molt, de xocolata i melmelada de gerds que havia collit i fet jo mateixa (com va dir una de les nenes de les meves amigues, "aquests gerds tenen gust de frutas del bosque"!!) La Mati feia 44 anys al cap de pocs dies (sí, què passa, dic l'edat i molt bé que els porta)  i li vam fer una sorpresa. Com que em va dir que li dediqués un escrit del bloc, aquí està, amb foto inclosa!!! Matí, m'has d'enviar la foto de la secció del pastís!!


I per avui ja n'hi ha prou! Si creieu que ja no tenia res que explicar, podeu comprovar que no és així. I si us heu avorrit, em sap greu. No sé quan podré tornar a escriure unes línies!!!

Comentaris

Joana ha dit…
Nena! Déu ni dó!
Moisès ha dit…
Ningú et podrà dir que siguis monotemàtica, dèu n'hi do quin reguitzell de temari
I no només m'enganxo (de tant en tant) a les tertúlies d'Intereconomía, sinó que ara a l'hora de dinar m'he enganxat a l'Aruscity. Imagina't doncs on ha arribat el meu nivell de friquisme!

josefina
Núria ha dit…
Josefina, em sembla que et toca anar a treballar, eh? ;)
L'Aruscity també el veig de tant en tant mentre dino però em carrega moooooolt!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...