Altre cop, Festa Major

I ja hi som altre cop: la Festa Major. I tot el que això comporta. A casa ja fa dies que ha començat la negociació amb el Quim per l'hora d'arribada. Les 12, la 1 les 2 , les 3... A casa no hem afluixat i hem vist que els pares de nens de 12-13 anys tampoc: a la 1 a casa i un dia a la 1,30 h. Oh, que no es queixin, les nenes ho han tingut pitjor: a les 12 a casa, com la ventafocs. Però el problema rau amb els de 14-15 que són la seva colla de bàsquet cadet. Aquests tornen a les 3h. Haha, a les tres?!!! Ni de conya. A mi que em perdonin però un nen de 13 anys (que encara en té 13 tot i que no falti massa pels 14) què collons hi ha de fer a les 3 de la matinada per la Seu per molta Festa Major sigui? Jo ho tinc clar: res de res. I com que jo ho tinc clar ja n'hi ha prou. Però llavors venen els pares dels altres nens, els de 14-15 i et diuen que tots els pares han acordat a les 3 h. Doncs molt bé, però el meu tornarà abans. I llavors es queixen!!! Els nens no, els pares!!! No, si a sobre sóc la dolenta! Doncs se me'n refot, no penso incitar al meu fill a sortir de farra quan encara no li toca ni anar de progre i enrotllada amb ell, una cosa que treu l'altra. Ser progre i enrotllat és llançar els fills a la vida adulta abans d'hora? I que ningú em digui que sóc una exagerada i que no fan res, pobrets, perquè... millor no parlar.
Per la Festa Major a casa també es va de cul, el David ha d'anar a muntar les activitats i controlar-les perquè després els amargats de torns es queixin que no es fa res més que bàsquet. Quin il·luminats tots aquests, també. No sé perquè coi hi ha tant ressentiment cap el bàsquet, suposo que enveges. Si volen saber què és mamar bàsquet a dojo que vinguin a viure uns dies a casa que si algú es pot queixar sóc jo. Així que tampoc es pot gaudir la festa en família.
I si a més tenim en compte que els concerts comencen passada la una de la matinada i el d'avui no ha parat fins a QUARTS DE VUIT i no hi ha ni Déu que dormi, doncs més motiu per voler ABOLIR la Festa Major. No hi ha cosa pitjor que no poder dormir, a mi això em mata i més si és pel divertiment dels altres. Em sembla que per sobre de l'oci hi ha el descans a l'escala de valors. Doncs aquí i arreu, això no és així. Avui s'ha donat la circumstància que quan ens ha sonat el despertador encara sonava la música (és un dir) a tota hòstia. El David havia d'estar al poliesportiu a les vuit per preparar els partits de futbol que començaven a les nou. Li he dit que si tardaven molt li hauria de prendre el micro al paio que "cantava" per anunciar els partits de futbol.
Aquest any volia marxar i evitar tot aquest mal rotllo però la feina vessa per tot arreu i no faig vacances, el Quim té partit de bàsquet cada dia (no us espanteu antibasquistes, que no juguen a la Seu!!) i a sobre els coles comencen abans i s'han de recollir els llibres aquesta setmana. Cap problema, farem vacances per Nadal que també m'agrada.
Doncs res, Festa Major, que bé, no?

Comentaris

Joana ha dit…
Aquests problemes no els tinc, però suposo que deu ser xungo decidir a quina hora deixes tornar el teu fill a casa.
josefina ha dit…
Osti Núria, ¿¿¿¿els pares se't tiren a sobre si VOSALTRES decidiu que el VOSTRE nen ha de tornar a casa a una hora diferent a l'acordada entre tots els altres???? On estem arribant?
Núria ha dit…
Josefina, ai... ja t'arribarà! El pitjor del cas és que hi ha pares que després es queixen que els seus fills o filles tornen massa tard però com que ho fan tots ells no poden dir que no. Aquí falla alguna cosa, no? Una vegada ja els vaig dir que si les mares no trobaven bé que es tornés tan tard, menys alguna minoria, perquè no feien pinya entre elles? Ara, el que és clar és que no pots tornar enrere, si aquest any tornen a les 3, l'any vinent voldran tornar a les 4 i no els podràs dir que no. Com a mínim, s'ha de ser coherent.
Per cert, els dels concerts avui han plegat de bramar a les set!! Amb ganes aniria ara a les casetes amb un megàfon a cridar amb totes les meves forces!
josefina ha dit…
És que em sembla molt greu: suposo que és la manera que avui tenen molts pares de no haver-se d'enfrontar a la pregunta ¿per què fulanito pot tornar a les tres i jo he de tornar a la una? O falta de ganes de contestar, o por que el teu fill et vegi com un carca. La solució és fàcil: pares, posem-nos tots d'acord i així tots contents. És una mica la vida de les comunes, no? Tooooooots a fer el mateix i així, sobretot, fora problemes. I així anem. Després ens queixem que els pares ja no tenen autoritat damunt dels fills i que aquests no els fan cas. No m'estranya! Si l'hora d'arribar a casa del teu fill l'han acordat i consensuat altres pares!
Núria ha dit…
Josefina, si tots els pares estan d'acord aquest sistema va prou bé. Si no estàs d'acord amb els demés, no acordes i llestos però aquest segon pas no el fa tothom. Té avantatges: saps que tots tornen al mateix moment a casa i cap nen queda despenjat, no juguen amb la cançoneta de a aquest el deixen més i a l'altra també i no és veritat. Es pot fer si entre els pares hi ha un mateix criteri, bona comunicació i bon rotllo però, sinó, és molt pitjor perquè vas a contracorrent. Evidentment, a mi no em mana ningú, així anem que tinc el Quim amb uns morros de pam i mig!!
Anònim ha dit…
Es reconfortant veure que més gent pensa així. Però a més dels pares (el PRIMER problema) n'hi ha un altre. Sòn normals els horaris que tenim per les festes? Un exemple de la darrera setmana. Festes grans a una ciutat alemanya (40.000 hab.) horaris dels concerts de divendres i dissabte: de 21,00 a 24.00h. A les 00.30 tot tancat i tot en silenci...
Mercè
Núria ha dit…
Mercè, llegeix el que dic a l'escrit de més amunt, ja veuràs que en això també coincidim. També és reconfortant veure que no sóc l'únic bitxo raro!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...