Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2010

Altre cop, Festa Major

I ja hi som altre cop: la Festa Major. I tot el que això comporta. A casa ja fa dies que ha començat la negociació amb el Quim per l'hora d'arribada. Les 12, la 1 les 2 , les 3... A casa no hem afluixat i hem vist que els pares de nens de 12-13 anys tampoc: a la 1 a casa i un dia a la 1,30 h. Oh, que no es queixin, les nenes ho han tingut pitjor: a les 12 a casa, com la ventafocs. Però el problema rau amb els de 14-15 que són la seva colla de bàsquet cadet. Aquests tornen a les 3h. Haha, a les tres?!!! Ni de conya. A mi que em perdonin però un nen de 13 anys (que encara en té 13 tot i que no falti massa pels 14) què collons hi ha de fer a les 3 de la matinada per la Seu per molta Festa Major sigui? Jo ho tinc clar: res de res. I com que jo ho tinc clar ja n'hi ha prou. Però llavors venen els pares dels altres nens, els de 14-15 i et diuen que tots els pares han acordat a les 3 h. Doncs molt bé, però el meu tornarà abans. I llavors es queixen!!! Els nens no, els pares!!! No…

El mirador de turó Galliner

Imatge
Avui ha sigut un d'aquells dies que anar a treballar és un plaer. Ja fa un any es va construir un mirador per a la observació d'ocells, concretament rapinyaires, al turo Galliner, a 1.612 m i a 720 m del poble de Lletó. Jo no hi havia estat, encara, i he de dir que ha superat totes les meves expectatives. N'havia vist fotos que va fer el Quim un dia que va anar-hi amb el Carles i el Jordi i m'havia dit que els havia agradat molt. 


 Aquest any tornàvem a engegar el seguiment de rapinyaires al Cadí després de dos anys de pausa. La segona sessió l'he feta jo. Ja recordava que pujar a Lletó era una delícia però amb la construcció del mirador just a dalt del turó, la cosa guanya el triple. Des de dalt es veu tota la vall del Segre i algun dels pobles més elevats: Estamariu, Castellnou de Carcolze, Aristot, Vilanova de Banat, un punt de Bescaran. A davant, el Santuari de la mare de Déu de Boscalt i cap el sud, el nucli de cases de Lletó. De muntanyes, les que vulgueu: si …

La defensora del pueblo

Imatge
María Luisa Cava del Llano: el fet que la llei hagi rebut el suport del 90% del Parlament no l'eximeix de passar pel sedàs constitucional si “incorre en excessos”

Catalana diu que és? Com el Jiménez Losantos? O l'Aznar, que hablaba catalán en la intimidad? O l'Alejo Vidal-Quadras. Home, el nom molt català no sembla, més aviat és d'allò més castizo.

I aquesta senyora, no hauria de passar pel sedàs, també? Ella crec que també ha incorregut en alguns excessos i el problema és que els forats del sedàs potser són massa petits...

La Mollera d'Escalarre

Imatge
Ahir vaig anar a la Mollera d'Escalarre, a la Guingueta d'Àneu. No hi havia estat mai. És la cua del pantà de la Torrassa. Em va sobtar la quantitat de turistes que es belluguen pel Pallars aquests dies, sobretot a Sort i a Llavorsí i, encara més, veure gent amb vestits de neoprè passejant-se per la vora de la carretera. A la Guingueta d'Àneu podeu trobar les dues vessants, mentre al pantà de la Torrassa hi ha un munt de gent entrant i sortint de l'aigua on van amb piragua, càiacs i fan tot tipus d'activitats aquàtiques a l'altra banda, a la Mollera, la gent va tranquil·lament a passejar, fan bicicleta, observen els ocells i llegeixen tranquil·lament al costat de l'aigua. Em va agradar, és un lloc molt relaxant, a part del seu interès ornitològic i lluny del bullici dels turistes d'esports d'aventura. Així ho vaig viure:

Els escoltaré

Últimament estic una mica mandrosa a l'hora d'escriure. No cregueu, que el cap rutlla força. En aquests moments em miro el panorama polític des de la barrera, expectant. Vull veure com evoluciona tot. Divendres venen el López Tena i l'Uriel Bertran a la Seu a presentar Solidaritat Catalana. Els vull escoltar, sé que en López Tena parla clar i català i va al gra. També sé que sempre em convenç amb les coses que diu, però d'aquí a pensar que Solidaritat són el futur de Catalunya, encara necessito una mica de temps per madurar-ho. La setmana passada vaig anar sentint alguns dels polítics que ha entrevistat la Núria Riquelme a RAC1. Aquesta noia és molt patata però què hi farem. Va entrevistar l'Artur Mas i vaig haver de canviar d'emissora. No me'l crec i no m'agrada. El vaig trobar molt prepotent i menyspreatiu. A mi que no em vagin de guais ni de salvadors de la pàtria quan l'única pàtria que coneixen i adoren és la del costat esquerra. També va entrev…

No n'he tret l'aigua clara

Recordeu fa ja dies vaig demanar que contestéssiu una enquesta sobre el color de la samarreta del Cros de Primavera? Doncs això, que no n'he tret l'aigua clara. Durant uns dies va ser tema estrella per la Seu. Alguns van portar la samarreta al sopar del Sedis, altres l'ensenyaven als clients de la botiga... Uns blava, altres verda, que si la llum la fa més verda, que si la foto la fa més blava... Mirant els resultats de l'enquesta, un 50% ha dit que era blava i l'altra 50% o la veu verda o un color "xungo". Així que m'he quedat igual. Per a mi sempre serà blava. Ahir al matí, a la Laia li vaig dir que per anar a les Estades del Sedis es posés la samarreta reversible negra i groga. "Mare!! Negra i groga?!! És negra i verda!!!" va dir la Laia. Deixe-m'ho córrer. Per a uns serà negra i verda i per a altres negra i groga. El conte de mai acabar...

Ball de colors

Imatge
El mes de juny i principis de juliol es va caracteritzar per les tempestes de mitja tarda al Pirineu, semblava ben bé que fóssim a la segona quinzena d'agost. Però ara ja feia molt dies que no veia ni una gota. Sé que alguna tempesta ha caigut per aquí dalt però ni a Calafell ni a al vall de Boí n'he enganxat cap. Ahir, als volts de les vuit del vespre en va descarregar una de bona. No va ploure massa però el ball de colors que ens va oferir en una hora va ser fabulós. Primer una foscor d'aquelles que anuncien que s'acosten les forces del mal, després els colors de l'Arc de Sant Martí doble com si ens indiquessin que les forces del bé havien guanyat la batalla i, per acabar, les restes de la tempesta, entre colors vermellosos. En deixo alguna constància que, per molt que t'hi esforcis, no fa justícia a l'espectacle viscut.