La unitat

Tothom parla d'unitat, hem d'estar units, hem d'anar tots a una. Però a l'hora de la veritat... res de res. Òmnium vol dir la totalitat, i Òmnium va organitzar una manifestació per a tots, per a tots els que se senten representats per aquesta entitat. Evidentment, els anti-demòcrates, els que escupen a la nostra llengua i els que menyspreen el país no són representats per Òmnium. El dissabte es va veure unitat, més d'un mil·lió de persones tenien un lema en comú, INDEPENDÈNCIA. Aquí sí hi havia unitat, la unitat del poble. Però hi havia una part dels que encapçalaven la manifestació, els que reclamaven la unitat, que no estaven units. Ho intentaven dissimular posant bona cara i volent fer-se els valents davant de tanta multitud. Però després de la manifestació es van treure la disfressa i han tornat a la seva, al partidisme, als seus interessos més personals, a no escoltar el poble. Els polítics que tenim a casa nostra tornen a anar a la seva, no es posen d'acord ni per defensar el que ens han tirat per terra en un anomenat Pacte Constitucional. Van fer el ridícul amb el lema de la manifestació i ho van fer ahir amb aquesta farsa de reunió d'unitat. Tots, cadascun d'ells, acusant-se d'això i d'allò, uns mentiders, altres farsants i els de més enllà traïdors. I mentrestant el poble dient a crits: Eiiii, no és  això el que demanàvem, demanem INDEPENDÈNCIA, no volem repliques al TC ni xuminades d'aquestes!! Però ells, res de res, no escolten, no escolten, no escolten!!!! Ja m'imaginava que la manifestació no serviria de res però pensava que farien el paperina fins a les eleccions, que farien veure que s'havien quedat amb el missatge però han estat incapaços de girar el cap i mirar la gent que portaven al darrera. Això els passa per anar al davant de la manifestació, la seva. A aquesta sí que eren deu o dotze, no van anar a la mateixa manifestació que el poble.
Em desespero, jo cada cop tinc més clar el que vull i cap on vull anar. Comentava l'altra dia que com més gran em faig més radical em torno quan normalment és al revés. I veig que cada cop estem més allunyats dels que ens han d'obrir les portes. Els hem d'exigir que defensin els interessos del poble, que ens facin cas però com coi es fa això? No votant a les properes eleccions? I què. Ja ho faran altres per mi i no aconseguirem res. Votar altres partits? Quins? La cosa està molt negre.
Ja podem anar cridant, ja podem anar clamant que en aquest país de sords no volem cap Pacte Constitucional ni cap Estatut. Arribats a aquest punt, senyors polítics, el poble demana que ens tragueu d'aquí com més aviat millor. Ara no toca acatar el que diu el TC, potser ja és hora d'acatar el que diu el poble català.

Comentaris

Salvador ha dit…
Jo no crec que la manifestació no hagi servit de res. Ha estat un xoc molt fort i els polítics encara no l'han acabat de pair, se'ls ha de deixar un temps perquè s'assabentin de què va la cosa. El que vulgui continuar com si no hagués passat res aviat serà escombrat.
Joana ha dit…
Em sembla que el dia que van explicar que volia dir unitat, estaven malalts i no van poder anar a classe.
Moisès ha dit…
No ho faran, res de nou, això molts ja ho sabíem i com saps a uns quants els coneixem personalment, no poden canviar els seus mètodes de treball i relació d'un dia per l'altre, aquesta generació ja està desacreditada, i el problema és quan surten i diuen alguna cosa, ja no se'ls creu ningú.
Han estat 30 anys, bastint odi entre ells, fent-se travetes, retroalimentant els seus egos, creant barreres en comptes de ponts de diàleg, mentint, difamant, manipulant. Actuen només única i exclusivament per interessos de partit, i personals, han creat uns hàbits, uns mals hàbits que ara no poden canviar.
Una altra cosa, tenen el cul llogat, i això cal saber-ho, lo fotut és els molt cabrons no tenen els nassos de dir-ho, no tenen aquesta honestedat, de dir:
Senyors no hi podem fer res, estem agafats pels collons.
Darrere dels grans partits hi ha lobbies, La Caixa, Caja Madrid, Banco de Santander, Abertis, PRISA, Grup Zeta, grans constructores, Grup Godó i tutiquanti.
I els partits més petits sobreviuen com poden, tots, només són titelles, i això el poble ho hauria de saber, tenen poc marge de maniobra, el que em fot és ens ho amaguen.
Per acabar-ho d'adobar el PSC i el PP depenen totalment de les ordres de Madrid, sobretot el PSOE a Catalunya disposa d'una xarxa d'interessos i de control de mitjans de comunicació, sindicats, rectorats d'universitat, alguna caixa d'estalvis, amb milers i milers de persones amb nòmina, i moltes factures per pagar de segons residències i coles privats pels nens.
No tot és dolent, comencen a estar acollonits, no anem malament, però no ens pensem que d'un dia per l'altre desmuntarem tota aquesta macroxarxa.
És uns estructura colonial, d'aquí el nom del meu bloc.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...