Ho sento, no puc

En Puigcercós deia ahir que no hi haurà un tercer tripartit, que aquesta fórmula ja s'ha esgotat. Ara toca lluitar per la Independència. Diu que ara no ha de ser "tripartit Sí" o "tripartit No", ara ha de ser "continuar igual" o "independència". Aquestes paraules sonen molt bé, m'agrada que ho vegin tan clar i vulguin dirigir el país cap a la independència. Fa uns mesos parlava amb un dels representants d'ERC a l'Ajuntament de les Valls de Valira i el veia molt convençut de les coses bones que havia aportat el seu partit al país, em deia que no havíem de defallir, que ERC havia aconseguit que el PSC fos menys dolent per a Catalunya que sense ells. M'agradava sentir-lo, aquell home ho porta molt endins i a mi m'agradaria ser igual.
Encara falten uns mesos per a les eleccions però em sap molt greu dir-ho, no me'ls crec. Ho sento, em vaig sentir molt traïda amb el segon tripartit quan tenien la possibilitat d'evitar-lo i formar un front catalanista, potser ara no estaríem com estem. El tripartit ens ha dut a la més pura misèria i ells en formaven part. Ho sento, vaig confiar en ells dos cops. El primer tripartit, mira..., el segon no els ho puc perdonar, ho sento.
Potser aquest cop diuen la veritat, no ho sé, però jo no hi confio. Molt hauran de canviar les coses perquè em torni a il·lusionar com abans. Ho sento, però jo encara no els puc tornar a votar. I em sap greu. A qui, doncs? No ho sé.

Comentaris

Anònim ha dit…
Dijous passat vaig anar a la xerrada que el CCN Cercle Català de Negocis, va fer a l'Ajuntament de Montferrer Castellbó, alli ens van comentar que mes endevant, quan s'apropin les eleccions, penjaran a la seva plana web www.ccn.cat tots els partits que incloguin al seu programa electoral, i de forma prioritaria la Declaració d'Estat per Catalunya.
Llavors podrem triar!!, que ja penso que será dificil!. Pero caldrá que ho facin d'una forma clara, potser en aquest cas agrairia que l'Artur Mas, tornes a fer la pallasadas d'anar a notari a presentar el seu programa electoral.
Hi pots estar d'acord alguns cops i en desacord molts altres cops però penso que avui diumenge val la pena l'article del Sostres a la seva pàgina, parlant justament d'això:

La paraula “independència” està massa trepitjada a Catalunya. Només cal veure amb quina impunitat la féu servir Puigcercós al Parlament en el ple de divendres per encabat continuar al govern amb els socialistes, que van repetir una i altra vegada, en aquell mateix ple i a través de la senyora Iceta, que ells de cap manera no volen la independència. És molt pobre intel·lectualment aquest discurs de dir que “jo no voto Convergència perquè no és independentista”. Doncs au, vota Esquerra (o les seves escisions) i president Montilla. Aquesta va ser la trampa d’en Carod, primer, i d’en Puigcercós, després. Una història ben lamentable, com tothom sap. El que importa no és el nom concret sinó cap a on anem. El que importa no és el que es diu sinó qui ho diu. Si Esquerra parla d’independència és com si no en parlés ningú i no té de fet cap valor la conversa. Només cal veure què han fet, aquesta gent, quan han ingut el poder. En canvi, si l’Artur Mas, que no diu mentides ni promet coses que encabat no pugui assumir, parla de dret de decidir i dóna per mort el pacte constitiucional, tot fa pensar que la llibertat és més a la vora, que hi ha futur i que és possible. Aquesta política de brindis al sol i de tocar tota quanta maraca és la que condueix directament al fracàs. Convergència ha mogut fitxa, ha concretat el full de ruta i ha assegurat que el dret de decidir dels catalans com a poble no té límit. Això és molt més important que qualsevol arenga dels pobres nois d’Esquerra.

Bé, jo no comparteixo al cent per cent el que diu en referència a CiU però sí el que opina sobre E i el Puigcercós.

I una altra cosa que m'ha sobtat del que escrius, i que afirma un regidor de les Valls de Valira: ¿¿ERC ha fet menys dolent el PSC per a Catalunya???? Al·lucino.
Núria ha dit…
Anònim,
Jo vaig anar a la xerrada del CCN quan van venir a la Seu el passat mes d'abril. No ho poden dir més clar ni català. Explicaven que tots aquests arguments, amb proves fermes, ja les sabien els partits polítics, els ho havien explicat. La informació ja la tenen, que la obviïn és una altra cosa.

Marc,
Jo comparteixo moltes coses amb el Sostres, molts cops no amb les maneres però sí amb el fons. Des de que el van fer fora de l'Avui no l'he tornat a llegir.
Moisès ha dit…
A veure,aquí tot dèu a fotut demagògia, i de la barata, a Catalunya els partits polítics tenen un greu problema, i és que si no estan a govern s'ofeguen per manca d'oxigen.
ERC va fer el segon tripartit -i potser el primer- contra CiU, aquests van fotre una jugada bruta amb el pacte Mas-ZP, incloïa engegar ERC a la oposició.
La resposta d'ERC va ser tornar a fer triartit al veure que sumaven, jo sóc militant d'ERC -crític però encara ho sóc-.
I tinc un lleuger -he dit lleuger eh compte- coneixement de les clavegueres de tot aquest enrenou, CiU i ERC d'odien a mort, per motius històrics, i perquè mentre CiU va manar durant 23 anys va sotmetre a mobbing i a asfixia econòmica als pocs ajuntaments on governava ERC.
ERC tampoc va suportat que després de la mort del criminal CiU es fes amb la centralitat del catalanisme, quan ERC l'havia tingut en temps de la república.
Hi ha un ressentiment mutu, a més amb de sumar-hi que en les contrades més catalanistes, competeixen pels espais de poder comuns, i això ha generat durant anys un desgast emocional.
Des que estic en política activa, m'he donat compte d'una cosa que mai tenim en compte,i és el factor humà, i massa vegades passa davant de l'ideològic, si els actors polítics generen rancúnies i odis entre ells, el factor ideològic passa a segon terme, ho he vist en primera persona.
L'anàlisi seria molt més profund i caldria tot un assaig, llavors també hi ha com he dit altres vegades la manca de sentit d'estat, per part de molta gent d'ERC voldrien fer desaparèixer CiU i a la inversa, això es una irresponsabilitat.
Gràcies a CiU, a comarques tenim als feixistes del PP anorreats, i si CiU actués amb sentit d'estat no hauria sotmès a mobbing a ERC,perquè és una garantia per esmorteir el vot del PSOE a comarques.
Això ens demostra una irresponsabilitat i un infantilisme de molts del nostres actors polítics.
Nosaltres ens pensem que aquesta gent actua amb criteris ideològics, alguns si,però n'hi molts altres que ho fan amb criteris de només guanyar espais de poder pel partit.
I n'hi ha i molts, ho conec de primera mà, que preferiren se bornis a canvi que el de davant fos cec.
Cal coneixer també l'antropologia,la psicologia i la sociologia de la Catalunya profunda, que és tota aquella que no és a la vora de BCN.
Molta gent encara avui només actua amb criteris municiapals, encara estan encorats a la Catalunya del 1936, entre dretes.esquerres, entres grupuscles, clans, grups i grupets,i er interessos localistes encara banals i tronats.
Hòstia quina feinada he de sortir ho deixo aquí,però seria llarg d'explicar, uff quin rotllo.
Perdona Núria
Núria ha dit…
Moisès, no em crec els missatges que deixa anar ERC com tampoc em crec els que emet CiU. Confio tan poc en uns com en els altres perquè sé que, a l'hora de la veritat, els interessos personals o de partit passaran per davant les ideologies. Sempre havia pensat que ERC havia donat l'esquena a CiU però ara tinc força clar que els altres tampoc es mereixien el suport després dels menyspreus i el mobbing que els han fet durant anys. El sentit de país no existeix. A mi m'hauria agradat molt més que ERC s'hagués quedat a l'oposició i CiU hagués governat en minoria que no pas el segon tripartit, això em costarà anys pair-ho.
El comentari era de la Josefina. El meu és que estic totalment d'acord amb tu.

marc

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...