Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2010

Els aiguamolls de Torredembarra

Imatge
Fa temps que sabia que existia una zona d'aiguamolls més o menys verge entre Torredembarra i Creixell però mai hi havia anat. També sabia que hi havia algun projecte per declarar la zona espai protegit. L'altre dia, el Ramón i la Conxi en parlaven al seu bloc i donaven l'enllaç a la web de Els Muntanyans, així és com anomenen aquella zona. Ara, dins els plans especials de protecció de medis naturals (PEIN), s'ha aconseguit que sigui una zona protegida, allunyada de l'especulació urbanística que s'ha menjat sense contemplacions la costa catalana i, molt especialment, la tarragonina. Quan era petita, entre Calafell i la macro urbanització de Segur de Calafaell també existia una zona de dunes i aiguamolls que es van carregar amb apartaments i més apartaments. Hi anava en bicicleta, a buscar regalèsia, móres, cargols... Ara, res de res. Arran del que explicaven des del Pallars i la web dels Muntanyans ens vàrem engrescar i ens hi vam acostar aquests divendres a la t…

Oh, gavina voladoraaa...

Imatge
Aquesta dies a Calafell aprofito per fer anar la càmera de fotos. Decididament, una bona decisió això de comprar una càmera nova. És una passada. Des dels balcó de casa tinc una vista privilegiada i puc prendre aquestes imatges del que hi passa pel davant i, fins i tot, per sota, com aquestes gavines corses (Larus audouinii).

Ossera, altre cop

Imatge
Com cada any per aquestes dates anem a Ossera que el Quim i el David han de córrer per les muntanyetes. Jo, com sempre, compro uns quants formatges al Serrat Gros i aprofito per fer algunes fotos. També ha anat bé per recollir algunes herbetes, com les bones trementinaires d'abans: espernallac (Santolina) i cuallallet (Galium verum). Faran companyia a les bigues de casa al milfulles (Achillea) i l'herba de Sant Joan (Hipericum). Cada any m'enamoro més d'aquest poble i el seu entorn. Amb les fotos d'enguany he jugat una mica amb el Photoshop, li he donat una mica més de màgia.

Ho sento, no puc

En Puigcercós deia ahir que no hi haurà un tercer tripartit, que aquesta fórmula ja s'ha esgotat. Ara toca lluitar per la Independència. Diu que ara no ha de ser "tripartit Sí" o "tripartit No", ara ha de ser "continuar igual" o "independència". Aquestes paraules sonen molt bé, m'agrada que ho vegin tan clar i vulguin dirigir el país cap a la independència. Fa uns mesos parlava amb un dels representants d'ERC a l'Ajuntament de les Valls de Valira i el veia molt convençut de les coses bones que havia aportat el seu partit al país, em deia que no havíem de defallir, que ERC havia aconseguit que el PSC fos menys dolent per a Catalunya que sense ells. M'agradava sentir-lo, aquell home ho porta molt endins i a mi m'agradaria ser igual. Encara falten uns mesos per a les eleccions però em sap molt greu dir-ho, no me'ls crec. Ho sento, em vaig sentir molt traïda amb el segon tripartit quan tenien la possibilitat d'evitar-l…

La unitat

Tothom parla d'unitat, hem d'estar units, hem d'anar tots a una. Però a l'hora de la veritat... res de res. Òmnium vol dir la totalitat, i Òmnium va organitzar una manifestació per a tots, per a tots els que se senten representats per aquesta entitat. Evidentment, els anti-demòcrates, els que escupen a la nostra llengua i els que menyspreen el país no són representats per Òmnium. El dissabte es va veure unitat, més d'un mil·lió de persones tenien un lema en comú, INDEPENDÈNCIA. Aquí sí hi havia unitat, la unitat del poble. Però hi havia una part dels que encapçalaven la manifestació, els que reclamaven la unitat, que no estaven units. Ho intentaven dissimular posant bona cara i volent fer-se els valents davant de tanta multitud. Però després de la manifestació es van treure la disfressa i han tornat a la seva, al partidisme, als seus interessos més personals, a no escoltar el poble. Els polítics que tenim a casa nostra tornen a anar a la seva, no es posen d'aco…

I ara què?

L'altre dia li deia a la Josefina que creia que de poc serviria la manifestació de dissabte si no tenia una continuïtat. I això passa pels de casa perquè si algú creu que cridar perquè ens sentin a Espanya i ens facin cas servirà per alguna cosa, anem bé. Li deia que una manifestació que faria canviar el país seria aquest mil·lió i mig de catalans davant del Parlament de Catalunya demanant que declarin la independència. Això sí que seria efectiu. Aquest cap de setmana he arribat a sentir tantes bestieses... Les he sentit des de Madrid però el pitjor és sentir-les a casa nostra.
1. La Sànchez Camancho ha tingut la barra de dir que el mil·lió i mig de catalans que van anar a la mani no eren la Catalunya real, aquests eren els que s'havien quedat a casa perquè allò no anava amb ells. Així que a Catalunya hi ha 1,5 mil·lions de persones que són fictícies!!! Avui ho ha acabat d'arreglar, segons ella ahir la nit sí que va sortir al carrer la Catalunya real, la que està amb la roj…

Reunió de floristes

Imatge
No és ben bé així, han estat tres dies de Col·loqui de botànica dels Pirineus i el Cantàbric. S'ha fet a Ordino i hi han participat botànics d'arreu. Dijous vam fer la sortida a Sorteny, evidentment per anar a veure plantes de tot tipus. Tot i que la calor tirava a terra va ser molt interessant. Aprofitar que es reunien eminències en la matèria pagava la pena no perdre ni un detall. La majoria de plantes les tenia més o menys controlades, per dir-ho futbolísticament tenia l'avantatge de jugar a casa. Molts dels participants no havien estat mai a Andorra, en tenien certa informació però a tots els ha sorprès una cosa: la gran varietat botànica, la gran quantitat d'exemplars florístics i l'àmplia extensió. Vaja, aquelles coses que sempre valoren els de fora i poc els de casa. L'altra motiu important de la sortida era posar a prova la nova càmera de fotos i la cosa va funcionar prou bé tot i que he d'acabar d'estudiar alguns aspectes concrets. Algunes ja l…

Somniem

Som una nació, nosaltres decidim

Però vostè que s'ha cregut, senyor Montilla? Vostè creu que és normal que se't convidi a una festa i llavors et posis a canviar la decoració del local i el pastís perquè a tu no t'agrada? Una moguda planejada des de fa gairebé un any, un lema més que pensat, una plantada de la població civil on es convida la classe política i han de venir aquests paios del PSC-Espanya a tirar-nos-ho tot per terra perquè a ells els incomoda? A casa meva sempre m'han dit que si no et trobes a gust en un lloc, millor no anar-hi. Doncs això, si no li agrada el que defensem els demés no s'hi fiqui!! Però clar, si no hi va queda malament... Llavors se li veu el llautó i  tota la comèdia que està fent. Però a qui vol enganyar? Ja ho sabem que la sentència de l'Estatut ja li està bé, de fet dubto que n'hagi volgut mai cap d'Estatut ni drets pels catalans al marge d'Espanya. Sigui valent, home, i demostri veritablement el que vol i el que pensa. Li molesta el som una nació o…

He fet el salt!!!

Imatge
Després de molt rumiar i buscar alternatives m'he decidit i he fet el salt. No és el salt de l'escrit anterior, he fet un salt tecnològic: he passat de la rèflex analògica a la rèflex digital. Feia moooolt temps que ho volia fer i començava a ser una cosa urgent, d'aquelles prioritats que tens a dalt de tot. Però tenia alguns dilemes. Primer, volia tant sí com no aprofitar els objectius de la càmera analògica, una Péntax. Tinc un macro, un 400x i alguns altres que tampoc eren gran cosa. Per aprofitar aquests objectius m'havia de comprar una Péntax sinó els objectius no encaixen. I aquest era el gran problema, que la Pentax està de cap a caiguda. A tot arreu on he anat durant els últims tres o quatre anys m'han dit el mateix: no paga la pena aprofitar els objectius perquè perdràs moltes prestacions i qualitat i no et compris una Pentax encara que sigui una bona marca perquè ningú sap què passarà amb ella. I així temps i temps... Al final, he claudicat, he acabat engu…