Lluir els colors de la samarreta

Aquest cap de setmana m'havia d'haver muntat la tenda de campanya a l'Horta del Valira. Entre l'entrega de medalles de l'esport escolar de dissabte i el Cros de primavera de diumenge hi vaig fer mitja vida! Aquestes coses acaben sent una mica pesadotes pels que anem acompanyant. Diumenge vaig baixar el Quim i la Laia que corrien i jo no tenia cap intenció de fer res de res, de fet vaig anar-hi amb texans curts i avarques. El Quim, com sempre, va fer un bon paper i la Laia, després d'una esprintada final on va passar un munt de nenes que treien la llengua, va arribar la setena. Molt bé tot dos. 
Jo mirant, animant i xerrant amb uns i altres però després de veure que alguns i algunes anaven ben preparats per córrer o caminar el cros popular, que em demanaven què feia jo vestida de carrer i que portava des de quarts de deu del matí donant voltes per la zona em vaig decidir. Vaig dir que no feia la popular no sé quants cops i al final, en un rampell de "jo també vull bellugar les cames", a falta de 20 minuts per la sortida, vaig agafar el cotxe, vaig anar a casa, em vaig canviar de roba i calçat i amb una esprintada de Déu tornava a ser a l'Horta del Valira a 5 minuts per la sortida. Mentrestant, la Sílvia em va recollir el dorsal i la samarreta, que només quedava la talla L i la podré fer servir de vestit de núvia o de camisa de dormir. I aquí ve el dilema: la samarreta. Quan el David va arribar de Reus, campionat de Catalunya de bàsquet pre-infantil femení, li vaig ensenyar com de gran m'anava la samarreta però que el color blau era molt xulo. Aiiii, què vaig dir? "Quina samarreta BLAVA?" va dir el David. "Coi, aquesta!!" li vaig dir mostrant-li la que portava a la mà. BLAVA???!!! Si és VERDA!!! I tots a riure perquè a casa ja saben que hi ha una franja de colors on jo veig una cosa i ells en veuen una altra, també passa amb el groc i el verd (i amb alguns aspectes de la vida, també). En aquest cas, per a mi és una samarreta blava, blava, blava (blau turquesa, no?). Pels de casa és verda, verda, verda. Bé, la Laia diu que és blau-verd, és molt diplomàtica. 
La Montse no va córrer però ens va fer aquestes fotos. El seu comentari ha estat: "m'ha costat trobar-vos amb tanta samarreta verda". Au, ja hi som! Ella diu que la veu verda, verda, verda. I jo em demano: com la veieu vosaltres? Apa, us deixo una enquesta a la part dreta del bloc perquè contesteu. Ara, sigui verda o sigui blava, sigui llarga o sigui curta, la samarreta d'aquest any m'agrada molt.

Les dues primeres són de la sortida i la tercera de l'arribada. Fèiem la mateixa cara frescor tant a unes com a l'altra. Després de l'Escanyabocs, ja no hi ha res que ens pari. Aquest diumenge toca Travessa de les Tres Parròquies a la Rabassa. Espero que no faci massa fred...

Comentaris

Moisès ha dit…
Ondia quin color més ambigu, vaja l'únic color que em provoca certa amargor és el vermell, ho pilles ?
Núria ha dit…
Mmmm... M'ha costat. El vermell de la roja? Com que el meu país no hi juga no estic gens al cas del què passa allà baix. Ara, el vermell és un color que mai m'ha agradat, m'irrita, jo sóc de verds però dels de veritat!!
Ambigu? Com més me la miro més blau ho veig!!! Verds són els arbres dels darrera!
Meteopallars ha dit…
El color que jo hi veig es un blau-fucsia total hi hi hi
Anònim ha dit…
Està claríssim es verd...turquesa
Joana ha dit…
BLAU, BLAU, BLAU, com el cel. El blau és un color ambigu, a mi em passa amb el blau i el lila, tothom ho veu blau i jo ho veig lila
Núria ha dit…
De moment guanya el blau però em diuen (els del verd, clar) que les fotos no fan justícia, que és molt més verd al natural.
HA-HA-HA
Anònim, vigila que si no saps els colors enganyaràs els clients quan vagin a comprar-te pintures!!! Ara que hi caic, amb una de les pintures de les habitacions dels nens ja vam tenir un problema, oi? Sí, amb el verd-groc de la paret del Quim!
Núria ha dit…
Ahir la nit, al sopar del Sedis, disparitat d'opinions. Uns blau i altres verd. Alguns blau-verd i altres verd-blau. No en traurem l'entrellat... ningú baixa del burro!!!
Però feu-me cas, el color turquesa és BLAU.
Joana ha dit…
Tot i que em diu que la pàgina no existeix, puc llegir una miqueta i entenc que les fotos de dissabte si que les tens
Núria ha dit…
Sí les tinc i han quedat prou bé. Passa que vaig penjar l'escrit però les fotos em quedaven descol·locades i el vaig tornar a despenjar. A veure si ho faig aquest vespre. I a tu, què tal?

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...