El melic dels funcionaris

Avui han fet vaga els funcionaris. A la Seu, els treballadors de l'Ajuntament i del Consell Comarcal només han fet una parada de mitja hora davant l'Ajuntament. La raó, la retallada de sous que els faran a partir de la propera nòmina. Ells consideren que paguen les conseqüències d'una crisi provocada per altres. Però la vaga o la plantada en el cas de la Seu dels treballadors públics no m'ha semblat gens bé, tot el contrari, les he trobat d'un egoisme descomunal. On eren fins ara els funcionaris? On eren mentre es tancaven indústries i gent del sector del totxo es quedava sense feina? Amb ells no anava tot això de la crisi. Del tot d'acord que el Govern era qui havia de prendre les mesures pertinents, congelació de sous públics des de fa dos anys i ara no es trobarien amb aquesta situació forçada tan impopular. En aquests moments, gent amb feina fixa, amb un nivell de vida més que acceptable, no volen de cap manera dedicar una part del seu sou a tirar endavant un país. I així anem, cadascú mira pels seus interessos. La vaga o la plantada d'avui la trobo injusta, aquesta gent haurien d'estar agraïts i contents de tenir una feina fixa, passant per la crisi de puntetes i no mirant-se el melic, desconsideradament. És igual si la resta de la població es queda sense feina o pateix per no perdre-la els anys vinents. No, enlloc d'això, exigeixen mantenir el seu nivell de benestar. Només s'havia de veure quanta gent hi havia davant l'Ajuntament aquest matí, alguns molts coneguts per una servidora. No sempre hem d'estar d'acord amb els amics o la família.
Abans que ningú comenci a posar el crit al cel pel què dic, jo he treballat per l'Administració Pública durant setze anys i mai, mai vaig voler participar en una vaga per demanar augment de sou i sempre havia pensat que no em podia queixar, que m'ho havia guanyat. Podia protestar per una escola de qualitat, per les escoles d'adults però trobava injust protestar pel salari, sabia que la meva situació era privilegiada. A mi, i a tots els funcionaris, el senyor Aznar ens va congelar el sou durant quatre anys. Sí, quatre anys perquè el Govern anterior havia deixat el país ruïnós. No va ser tan greu, teníem una feina segura mentre amics meus  la perdien o treballaven a través d'ETTs. I a casa, a partir del mes que ve ens entraran menys diners perquè l'altre sou  és de l'Ajuntament i sense ser funcionari, així que retallada i feina no fixa. Tot això ho explico perquè ningú digui que no sé de què parlo.
Els funcionaris han anat a lluitar pels seus interessos i prou, perquè volen mantenir el seu estatus. Si volen protestar per la mala gestió del Govern, pels que ens han dut a la crisi, pels bancs, pels xoriços, pels especuladors, pels vividors, i un llarg etcètera que vagin a la vaga general o que facin la plantada a la plaça Catalunya però al costat de la resta de la població, no ells sols com si fossin els únics o els més afectats per la crisi. En aquest vaixell hi anem tots, uns més amb l'aigua al coll que altres i, per tant, tots ens hem d'arremangar, junts. El que ha passat avui no m'ha agradat, ha sigut injust i insolidari.
Què passarà a partir d'ara? Doncs que molts no podran anar a l'última moda, no podran canviar de cotxe o de moto tan sovint, no podran anar de viatge a l'estiu. Senzillament, hauran d'estar-se d'algunes coses. I a alguns els anirà molt bé fer una mica de cura d'austeritat i veuran que sense la tele de pantalla plana o el mòbil d'última generació també es pot viure, i molt bé.

Comentaris

Moisès ha dit…
A mi em cruixiran fins el 7%, jo tampoc vaig manifestar-me, ni vaig fer vaga, l’altre sou que entra a casa és de l’àmbit privat, i l’Ester cobra molt menys i treballa molt més que jo, el problema de molts funcionaris és que no coneixen el “món real” (jo si), i jo ho puc dir perquè he estat a totes bandes, primer assalariat, després autònom i ara funcionari.
Jo no hi participo, perquè jo no he votat mai cap govern espanyol, “jo no sóc d’eixe món”, ho sé m’afecta igual, però jo no en sóc responsable, 1.900.000 catalans van votar ZP el març de 2008, que assumeixin les seves responsabilitats.
Tot això és un simplificació, els meus arguments són molt més raonats.
Juan Miranda ha dit…
Començament dient que sóc funcionari i veure el meu sou rebaixat, que no he fet vaga i que veig aquesta rebaixa dins de la solidaritat. Però també que ara tothom mira cap als funcionaris com privilegiats, en època de crisi evidentment, però en les èpoques de bonança econòmica, quan els sous de determinat nivell en el sector privat, pràcticament doblen els del funcionari, llavors no érem uns privilegiats , sinó uns acomodaticis que ens conformàvem amb un sueldecito fix i segur.
Ah i això deixant de banda el fet d'haver passat una oposició molt dura com és el meu cas.

Salutacions.
Núria ha dit…
Jo he sigut interina molts anys, he passat oposicions, algunes les he guanyat, altres les he guanyat però interins amb més punts m'han passat al davant, m'han enviat a treballar lluny de casa perquè no pots dir que no encara que hagis de marxar a 200 km. Això és el jo he viscut. I tot i així m'he sentit sempre una privilegiada segurament perquè l'ambició dels diners no ha estat mai la meva prioritat. La protesta és justa però mal enfocada, no és el sou dels funcionaris el que crec que s'ha de reclamar és tot el que ens ha arrossegat a aquesta situació. En època de bonança, sempre es podia deixar la feina de funcionari i anar a guanyar diners, la opció hi era. Si un funcionari no ho feia és perquè ja li estava bé. Fins ara, els sindicats de la pública no havien obert la boca, ara que els toca la butxaca a lluitar però per ells, no perquè les coses vagin millor entre tots.
De totes maneres, jo me n'alegro de la situació "amarga" que estan passant alguns. M'explico, me n'alegro pels que van estirar més el braç que la màniga, pels especuladors de pisos, pels fardons, pels que se'n reien del meu cotxe que té quasi 14 anys, pels que em passaven per la cara els viatgets de cada estiu, pels que compren roba i més roba de marca. A molts els està molt bé. Però aquests tipus han arrossegat a la crisi a molts d'altres que estan molt pitjor que els funcionaris. I és per aquests últims que la protesta de baixada i congelació de sous la trobo injusta. Tots a una i no deixar que ningú mai més s'aprofiti de les situacions per guanyar diner fàcil.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...