Amb el cap ben alt

I ja han acabat, així, com uns senyors fent 50 punts (bé, 48) al Barça en una Ciutat Esportiva de luxe.
Davant d'aquelles bèsties, pel cos i el joc (fixeu-vos en les fotos), a la Seu es van cohibir força però  van aconseguir el que durant tota la temporada li ha costat molt fins i tot al Cadí: omplir el Palau d'Esports de la Seu d'Urgell.
Ells mateixos estaven impressionats de la gent que els havia anat a veure. El Quim em deia: mare, les grades eren plenes, hi havia gent que no havia vist mai en un partit de bàsquet! Estaven contents, se sentien importants. No només tenien les famílies animant sinó també gent d'altres equips, amics de l'insti, entrenadors, seguidors dels equips grans del bàsquet... Fins i tot algun despistat entrava al Palau i preguntava: qui són aquests nois? I els deies: el Barça. I et tornaven la pregunta, incrèduls: el Barça, Barça? Sí, el Barça, Barça. I allà es quedaven. El joc va ser fluix, molt pocs punts però la il·lusió de ser allà, davant dels millors i amb el Palau d'Esports ple ja els omplia prou.
Ahir, a Barcelona van treure el millor de cadascun i sense tanta pressió van defensar, van jugar i van aguantar traient la llengua fins el final. La fita era que no els tanquessin el marcador i ho van aconseguir fins a falta de 20 segons pel final. Com a mínim, els nois del Barça van haver de treballar una mica per poder tirar el partit endavant. 

Podem cridar ben fort que un equip de nois d'una ciutat de 13.000 habitants que no pot anar a triar jugadors d'aquí i d'allà, que no diu que no si un noi vol jugar encara que no en sàpiga massa, que de la categoria infantils només hi ha cinc xicots de la ciutat que han optat per jugar a bàsquet, que la resta són pre-infantils i minis, que l'alçada i la força física no els acompanya però han sabut compenetrar-se molt bé, han estat capaços d'arribar on han arribat i caure davant d'un equip escollit, agafant d'aquí i d'allà, fins i tot d'Andorra, d'alçada mitjana de 1.85 m, tots del 96, amb un joc impecable, fets per guanyar-ho tot, fàbrica de futures estrelles. I amb el cap ben alt.

I fins aquí hem arribat, ja han acabat la lliga, la competició. Com va dir el seu entrenador al acabar el partit, a partir d'ara ja no són infantils, ara ja són cadets. No, tots no, només quatre dels que ahir jugaven (en faltava un) seran cadets l'any vinent, la resta ara sí són infantils.
I sí, ho han fet molt bé, i només queda felicitar-los i dir-los: endavant, nanos, això només acaba de començar.

Enllaç a l'entrevista  de Bàsquet de 3 als herois del Persianes Seu

Algunes fotos són de la Sílvia Tisaire i la Montse Pagès.

Comentaris

josefina ha dit…
PLAS, PLAS I PLAS!!! Bravo!!!
Escolta, que et puc "pillar" alguna foto? Miro d'encabir-la a la revista aquesta setmana aprofitant la teva magnífica crònica, si et sembla bé.
Núria ha dit…
Em sembla molt rebé!
Les Mesures ha dit…
Busca'ls a la pàgina 26 a partir de demà a la tarde a la nostra pàgina d'internets!
Núria ha dit…
Sí, sí, sí! Ei, moltes gràcies! Estaran molt contents.

http://lesmesures.blogspot.com/2010/05/les-mesures-num116.html

pàgina 26

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...