Lo riu és vida, lo riu és vida...

Així fa una cançó de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Lo riu és vida, i tant. Fa dos anys justos, aquest riu baixava ben sec, feia pena veure un rajolí d'aigua i les vores ben seques. A Barcelona tenien set i, sense cap mirament van pensar que ens fotrien per tota la cara la poca aigua que teníem la gent d'aquí dalt. No podia ser que una gent de la Catalunya aspre, de muntanya, tingués una cosa tan preuada per a ells i el seu estil de vida. I no en teníem tanta com ells es pensaven!! Els prats de la Cerdanya van aparèixer plens d'estaques que indicaven el punt des d'on ens fotrien l'aigua. Ningú en sabia res de les estaques i des del Barcelona es negava cap implicació de la Generalitat. No podia ser, és clar, que una conselleria governada per uns anomenats Verds es dediquessin a prendre l'aigua a una gent del país per regalar-la a uns altres. Després dels anys, ja hem vist que aquest conseller de Verd no en té massa... I de mentider, un tros.
Avui tot això és història, sembla mentida com canvien les coses. Ningú se'n recorda de les estaques, ni la manca d'aigua ni de les restriccions però s'ha d'anar alerta perquè tornarà a passar algun dia. Ara ja no hi aquella por a no tenir aigua i tot torna a ser un gastar de forma incontrolada. Quants a casa prenen mesures per estalviar aigua ara que ens surt per tots els brolladors? Compteu-los amb les mans.
Tot això avui és història, el Segre aquesta setmana baixa ple d'aigua i de força, els marges són negats i ben verds. És l'època del desgel i aquest hivern ha caigut força neu. Baixarà ple durant dies i més i tot si plou la setmana vinent com diuen les previsions. Aquests dies, passejar per la vora del riu, o feinejar-hi és encisador: l'aigua, el verd dels prats, la neu a les muntanyes... Un espectacle digne de veure. En deixo algunes imatges que millor que alguns de la capital no s'hi fixin massa, no sigui que creguin que aquí dalt hi ha molta aigua i és una pena deixar que s'escoli muntanya avall mentre podria anar a través de tubs llargs i foscos i omplir grans cisternes vora les grans urbes per si algun dia els falta aquest bé tan preuat. Lo riu és vida, ara més que mai.








Comentaris

Joana ha dit…
Si que s'hi miren, que la fan pagar a preu d'or!. No vull entrar en polèmiques, però em sembla que no s'enfoca com caldria per cap banda. Està tot impressionant ara, avui he estat a la vall és impressionant.
Anònim ha dit…
Barcelona, la ciutat d'europa amb un consum per persona més baix.(En dos anys han passat de 180 l/pers/dia a 90 l/pers/dia).
Núria ha dit…
No m'ho crec. Segons les dades de consum del mateix Ajuntament de BCN això que dius de la reducció a la meitat dels litres gastats no són certes.
Pàgina de l'Evolució mensual d'aigua a BCN:
http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/consum/evoconsum/coev04.htm

Algunes dades:
Global 2208. 100.200.000
Global 2009. 97.600.000
(ni molt menys, la meitat!)

Primer trimestre de consum domèstic:
Gener, febrer, març 2009. 18.553.482
Gener, febrer, març 2010. 18.591.077
(tornem a gastar més!)

Atenció als serveis de l'Ajuntament. Primer trimestre de consum municipal:
Gener, febrer, març 2009. 865.817
Gener, febrer, març 2010. 1.002.412
(l'Ajuntament també gasta més!)
Totes les dades són en m3.

Veient això diria que ni la gent ni l'Ajuntament recorden massa que l'aigua és un bé escàs encara que ara sembli que en tenim molta.
Anònim ha dit…
"A Barcelona tenien set i, sense cap mirament van pensar que ens fotrien per tota la cara la poca aigua que teníem la gent d'aquí dalt. No podia ser que una gent de la Catalunya aspre, de muntanya, tingués una cosa tan preuada per a ells i el seu estil de vida. I no en teníem tanta com ells es pensaven!!"

A Barcelona no pensàvem ni volíem fotre l'aigua a ningú, ni pensem que la gent "d'aquí dalt" ni ningú sigui aspre ni cap altra tonteria.

Es va fer una reducció molt important del consum d'aigua i això va ser així i no fa falta anar a dades de consum que només confirmen el que es veia i sentia al carrer. I es va fer perquè faltava aigua sense pensar a gastar-ne molta encara que fos portant-la d'on fos.

Que no som tant egocèntrics ni egoistes!!!

I el tema de les estaques mai no me l'he cregut que fossin per portar aigua a Barcelona, i altres poblacions, quan hi havia alternatives que podien portar més aigua, amb obres més curtes amb el temps, més barates i amb els projectes fets...No té cap sentit.

A més, la aposta més important va ser la desaladora que serà més o menys sostenible però permetrà recuperar conques internes.

Espero pel bé de Catalunya (bé, si no ens voleu fer fora) que aquest victimisme de sempre desaparegui (que si no és Madrid, és Barcelona i si no el poble del costat...)

Salutacions,
Núria ha dit…
Les estaques existien, primer ho van negar, després la mateixa conselleria de medi ambient va dir que eren per projectar una canonada que anava des de la capçalera del Segre fins a Barcelona. No té cap sentit, tens tota la raó, però algú ho tenia ben estudiat i a punt de solfa.
Tu mateix ho dius, faltava aigua i s'havia de portar d'on fos. Això és el que no val, el d'on fos.
Les dades no les començo a donar jo, algú dona un 180 a 90 que no trobo encertat.
No sé on vius, suposo que a Barcelona, però si visquessis pel Pirineu (és la realitat que capto) te n'adonaries dels greuges comparatius que es viuen per aquestes contrades, des de comunicacions transversals (no cap a la capital), serveis, ressò informatiu... I t'asseguro que la prepotència de la gent de ciutat la vivim molt de prop a casa nostra, no és victimisme. I estic cansada de baixar a Barcelona i que em preguntin si he deixat les vaques aparcades a l'entrada de la Diagonal o que pugi un equip de bàsquet a jugar a la Seu i preguntin si als vestidors tenim aigua calenta. Això sí, quan baixis porta tabac i alcohol d'Andorra.
Anònim ha dit…
Bé, jo he anat a fota i m'han dit "pixapins" o que el seu equip havia de guanyar com fos perquè eren "millors" que els de Barcelona i li deien als arbitres que a ells cap falta". També m'han dit si deixaria cap esparrac per a ells (quan no en menjo), etc etc... Però d'aquí a pensar que tothom d'aquesta població és igual hi ha molt. Per mi igual d'ignorant el que em vol insultar per arribar de fora o per arribar a un altre lloc. I no crec que siguin la majoria (que no destaquen).

Em moc pel Pirineu i altres llocs i és veritat que hi ha mancances però el mateix diuen els dels poblets petits respecte la Seu (com que allà no hi arriba la màquina de la neu perquè sempre està a la Seu).

Respecte a les comunicacions moltes estan limitades per la direccionalitat de les valls i es cert que originalment tenen un sentit cap a les grans poblacions perquè deriven de les antigues mes usades ja fa uns segles, quan moltes poblacions que actualment són grans eren molt petites. Hi això no es només propi de Catalunya. Tot i així a Catalunya fa temps que hi ha projectes per ha millorar la "transversalitat". I afortunadament perquè si el disseny el fes un logístic la cosa potser seria diferent.

En fi, l'únic que vull dir és que no s'ha de tractar a tothom en funció d'uns pocs siguin d'on siguin, ni donar per fetes certes coses sobre la gent. Al igual que a tu no t'agrada que et diguin algunes coses per viure a la Seu, als altres tampoc ens agrada. És qüestió d'empatia.
Núria ha dit…
Em sembla que no has entès res ni em coneixes gens. Que no veus que la meva crítica anava cap els òrgans polítics? Aquí el/la que ha començat amb la història del victimisme ets tu. Clar que no fico a tothom al mateix sac, només faltaria! Crec que aquí qui té un sentiment d'inferioritat no sóc pas jo. Renoi, jo no m'he ficat amb la gent de ciutat, he constatat una realitat de la societat en general (la manca de responsabilitat en l'estalvi d'aigua)i he recordat uns fets de fa dos anys. I no m'ho neguis, en aquells moments es volia l'aigua d'aquí dalt per la gent de l'àrea metropolitana. Podríem estar hores i hores però mentre tu pots fer 100 km en tres quarts d'hora, per túnels i viaductes jo en trigo tres per ports de muntanya

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...