I vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

Doncs després de la ressaca tornem a escriure al bloc de coses que em passen pel cap. Hi ha moltes coses al tinter però començarem per l'estrella d'aquests dies: el 25 A.
A part de si el resultat a la Seu és bo o no, com que es poden fer moltes interpretacions segons del color que vegis les coses, anirem a mirar-ho des d'una altra perspectiva (clar que jo crec que, per ser la Seu, està molt i molt bé). Jo he estat la portaveu interina, amb el Rafel, i he portat tot el que fa referència a la comunicació: enllaç amb els mitjans de comunicació, correu, bloc, feisbuc, tuiter... Ei, és una feinada encara que no ho sembli! Dic interina perquè vaig entomar-ho fins que tinguéssim nou portaveu i no va arribar mai! No en tenia gens de ganes de donar la cara ni la veu! A mi m'agrada treballar des de darrera però les circumstàncies m'hi van portar. Ara, altre cop a l'anonimat, si pogués em faria ermitana. Hi ha gent que m'ha dit que m'havien vist a la tele, al costat de l'Ausàs. Sí, els he dit jo, 3 o 4 segons, el mateix temps que van dedicar al senyor conseller. Això al TN migdia de diumenge perquè al TN comarques de dilluns, de la Seu, ni mu!! Que votés el conseller de Governació tenia certa simbologia, per tot el que ha impulsat des de la seva conselleria i el que significa ser de Governació. Però clar, és de la Seu... 
Per la resta, Sant Domènec feia un goig!!! I la plaça dels Oms era plena de gent gaudint de les activitats. Potser no van anar a votar però els nens segur que s'ho van passar prou bé, i sense pagar! Certa persona em va dir veient aquell ambient: te'n recordes d'aquella tarda de setembre al meu despatx? I tant que me'n recordo! Em vaig emocionar quan m'ho deia. Qui ho hauria dit en aquells moments que aconseguiríem arribar a la fita. Tot s'ha de dir que aquell dia estava acollonida per la responsabilitat que ens queia a sobre.  On m'havia ficat! En aquells moments era un tema tabú, amb molta gent en contra i una incertesa sobre el paper de les institucions que ens deixava una mica indefensos. Mica en mica, les coses van anar canviant, es va veure que cedir locals municipals era prou legal i, mai més ben dit, se'ns van obrir les portes. Ha esta una feina de formigueta, ara parlar amb aquest, ara amb l'altre... Gent que potser coneixies d'hola i adeu o que ni tan sols havies vist mai per la Seu ara treballaven colze a colze amb un objectiu comú: donar la possibilitat a tothom a que digués la seva. I la carrera va començar un 18 de setembre i no va parar fins el 25 d'abril. Tanta gent diferent, de procedències diverses, de totes les edats fent pinya, molts dies, moltes hores i amb un ambient magnífic. Evidentment, hi ha hagut discordances i diferències de criteri en algun moment però res que no hagi tingut solució. Mirant enrere, aquestes desavinences ja no apareixen, el bon rotllo i el bon treball és el regust que m'ha quedat.
I ara què? Bé, ja veurem. Jo, de moment, intentar posar el meu cos a lloc, amb tanta tensió tinc un bloqueig cervical, dorsal i lumbar que trigaré dies a solucionar. Espero que no passi d'aquí! Ara el que necessito és perdrem per la muntanya, aquests dos dies he estat feinejant al riu i ha estat una desconnexió total. La necessitava. D'aquí un parell de dies ens reunirem per fer balanç de tot plegat i decidir què fem d'ara en endavant. El 25 A ja és història, no crec que ho oblidi mai. Suposo que algun dia explicaré batalletes als meus nets, com fa el meu padrí, i una d'elles serà el 25 d'abril del 2010. Qui sap què serem llavors...

Comentaris

Moisès ha dit…
Jo era el portaveu d'Artesa de Segre decideix,l'altre dia et volia deixar un missatge al bloc dient-te que després d'això et vindria una mena de depressió postpart,no ho vaig fer per no xafar-te, però a cada poble on es fa hi ha un munt d'anècdotes, bones i dolentes.
Emocionants i patètiques, des del moment del recompte amb una sala plena a vessar on tothom es felicitava amb ulls cristal·lins d'emoció, fins unes amenaces anònimes que vaig rebre a la bústia, d'hem viscut moltes.
El més bonic de tot és que el país es mira al mirall, i de vegades hi veu un imatge agradable i altres una misèria humana, les consultes són molt importants perquè deixen la gent retratada, i de retruc la mateixa societat.
Conec l'anècdota d'un poble (Bellvís) que un enfrontament partidista va estar a punt d'engegar-o tot a rodar,feliçment no va ser així, i es va arreglar.
Ara mateix desenganyem-nos el llast de tot plegat són els partits polítics amb els seus tacticismes de curta volada,però a la vegada també són necessaris.
Ara et ve el moment de deixar anar la tensió, i descansar,l'anàlisi de tot plegat el farà la història,però aquests dies entre tots hem viscut un munt de vivències humanes que poden quedar en un cul de sac.
Res més, que descansis.
Moisès ha dit…
volia dir que NO poden quedar en un cul de sac
Sílvia ha dit…
Vull expressar-vos el meu agraïment més profund a tots els que heu pencat de valent per tal que la consulta per la independència del nostre país fos possible a la nostra ciutat. La vostra tasca ha permès a molts fer realitat un somni i espero que no hagi estat en va.
Núria ha dit…
Moisès, això de la depre post part és cert, tot i que a mi se m'ha manifestat físicament. Des de dilluns que tinc uns atacs de vertigen bestials. Avui he anat a la osteòpata, pobra quina feinada. M'ha dit que era una pedra tota jo. Ha tingut feina i encara no hem acabat. Jo espero haver obert l'esquerda, la gent ha sortit a dir el què pensava. Les crítiques han vingut per part dels que no han anat a votar i no han estat crítiques han estat mofes i menyspreu. Per a mi, aquesta gent perden tota la credibilitat. Per tant, orgullosa de la feina.

Sílvia, moltes gràcies. Gent com tu són els que ens han ajudat a tirar endavant, orgullosa d'haver fet alguna cosa per quasi dues mil persones.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...