Hem fet el cim!!

Sí, sí, hem fet el cim. Venint del Pirineu sembla poca cosa però dimecres vàrem fer un dels cims emblemàtics de casa nostre: el turó de l'Home. És greu la cosa però tant temps fent muntanya i no l'havia pentinat mai aquest! De petita hi vaig pujar amb els pares, amb cotxe clar. Tinc fotos de quan jo devia tenir un any més o menys. Des de llavors havia voltat força per la seva falda però mai hi havia pujat.
La idea era NO pujar amb cotxe, fet que trobo totalment aberrant sent un parc natural. No entenc com es permet l'accés motoritzat a aquest pic. Com que anàvem amb la Laia i ja feia morros abans de llevar-se vam decidir fer el cim des de Santa Fe. Anàvem totalment indocumentats, és a dir, ni mapes, ni guies d'excursions, ni informació via Internet, ni folletons... Res de res. Vam pensar que a Santa Fe hi hauria algun centre d'informació i així va ser. A la casa que fa de punt d'informació hi ha unes sequòies immenses. Mireu la Laia, que petita, oi?

La Laia continuava fent el ronso però ens van dir que era una hora i tres quarts fins a dalt i 500 m de desnivell. Ah, això és un pim pam!! La cosa ja li estava més bé, gestes més dures ha fet.
El primer tram és una gran fageda, ara pelada, que a l'estiu ha de ser fresca, fresca i a la tardor un festival de colors. Anàvem pujant mentre arrossegàvem els peus per sota les fulles caigudes. Tot un plaer.


Més amunt, coincidint amb el canvi de vessant, el faig és substituït per avet. El bosc s'enfosqueix i es torna fred. És curiós aquest canvi sobtat de vegetació sense passar per pins. Les avetoses del Montseny són prou conegudes.


Més amunt apareix altre cop el faig i, de sobte, allà es veu el pic, amb el seu observatori meteorològic (ara en desús) i l'antena de telecomunicacions que havia estat propietat de l'exèrcit espanyol.



Es nota que aquest hivern ha estat fred i la neu s'ha convertit en protagonista molt cops. Els últims trams de bosc encara tenen força neu al camí.


Deixem el bosc i enfilem l'últim tram. És una zona indiscutiblement de caire alpí, a més de 1.500 m. Els arbres desapareixen i el ginebre, la bruguerola i algun bàlec es fan els amos de la zona.



Arribem a la zona on es poden deixar els cotxes. No n'hi havia quasi cap, potser perquè no és dia festiu però tinc entès que en caps de setmana l'aglomeració pot arribar a ser important. Enfilem l'últim tram no sense abans fer un cop d'ull a la vista espectacular que hi ha de gran part del territori català. Per una banda, Collcerola amb el mar darrere, la plana de Vic, Montserrat, Sant Llorenç del Munt...



Per l'altra la serra del Montnegre i el Corredor i el Maresme i el Baix Empordà. També les Guilleries i el Pirineu.



El dia era molt ennuvolat així que la vista tampoc arribava molt lluny però segur que hauríem pogut veure fins molt més enllà.
A dalt de tot fotia un fred que pelava i força vent. Segurament, érem per sota els 5ºC i la temperatura de sensació podia baixar encara més. Al final, la gesta va ser d'una hora i quart, no vam parar gens ni mica, algun segon per fer fotos però quasi totes estan fetes mentre caminava i la Laia més feliç que ningú. Va pujar corrent i trotant. Vam dinar (pa i pit de pollastre fred, formatge i fruita) al costat d'uns pins negres, fer la foto de rigor al cim perquè no sigui dit (1706 m) i cap a baix falta gent.



La baixada va ser un moment, tres quarts d'hora i érem altre cop a Santa Fe. Vam parar una estona al riu per si veiem algun rastre d'amfibi però encara és massa d'hora.



Impressionants els exemplars de boix grèvol que hi ha al voltant del riu de Santa Fe, llàstima que ara no tenen fruit. Abans d'arribar on teníem el cotxe, l'última sorpresa del dia, les primeres flors després de les neus, el lliri de neu.



No pensava pas trobar-ne per aquestes contrades!! També hi havia les primeres anemones, el buixol. Semblava ben bé que estigués a la Cerdanya.
Per acabar el dia, una passejadeta per Sant Celoni i un bon cafetonet que ens el mereixíem. El cim ja està fet, no ha costat massa, però era un deure de catalans. El proper? Ja veurem...

Comentaris

Joana ha dit…
Si que és una vergonya que no haguessis pujat mai. Ja esperava que diguessis que havies alguna floreta, més que el lliri de neu, pensava amb alguna grandalla al cim, que també hi ha. De lliris en vaig trobar a finals de gener a Camprodon. A mi m'encanta el Montseny i és més proper que Cerdanya, qui no es conforma és perque no vol. I com dius, a la tardor és tot un espectacle la fageda.
Núria ha dit…
De floretes, ni una. A dalt està tot encara ben pelat. De fet, aquests dies ha tornat a nevar. La Galanthus nivalis és de les primeres que surten, començaven a estar una mica passades. A mi em queda més aprop la Cerdanya ;)

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...