Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2010

Lo riu és vida, lo riu és vida...

Imatge
Així fa una cançó de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Lo riu és vida, i tant. Fa dos anys justos, aquest riu baixava ben sec, feia pena veure un rajolí d'aigua i les vores ben seques. A Barcelona tenien set i, sense cap mirament van pensar que ens fotrien per tota la cara la poca aigua que teníem la gent d'aquí dalt. No podia ser que una gent de la Catalunya aspre, de muntanya, tingués una cosa tan preuada per a ells i el seu estil de vida. I no en teníem tanta com ells es pensaven!! Els prats de la Cerdanya van aparèixer plens d'estaques que indicaven el punt des d'on ens fotrien l'aigua. Ningú en sabia res de les estaques i des del Barcelona es negava cap implicació de la Generalitat. No podia ser, és clar, que una conselleria governada per uns anomenats Verds es dediquessin a prendre l'aigua a una gent del país per regalar-la a uns altres. Després dels anys, ja hem vist que aquest conseller de Verd no en té massa... I de mentider, un tros. Avui t…

I vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

Doncs després de la ressaca tornem a escriure al bloc de coses que em passen pel cap. Hi ha moltes coses al tinter però començarem per l'estrella d'aquests dies: el 25 A. A part de si el resultat a la Seu és bo o no, com que es poden fer moltes interpretacions segons del color que vegis les coses, anirem a mirar-ho des d'una altra perspectiva (clar que jo crec que, per ser la Seu, està molt i molt bé). Jo he estat la portaveu interina, amb el Rafel, i he portat tot el que fa referència a la comunicació: enllaç amb els mitjans de comunicació, correu, bloc, feisbuc, tuiter... Ei, és una feinada encara que no ho sembli! Dic interina perquè vaig entomar-ho fins que tinguéssim nou portaveu i no va arribar mai! No en tenia gens de ganes de donar la cara ni la veu! A mi m'agrada treballar des de darrera però les circumstàncies m'hi van portar. Ara, altre cop a l'anonimat, si pogués em faria ermitana. Hi ha gent que m'ha dit que m'havien vist a la tele, al cost…

De Sant Jordi al Referèdum.

Imatge
Avui és Sant Jordi. Toca comprar roses i llibres, o no, perquè a mi aquestes imposicions em molesten. Però el dia és especial perquè és dia de reivindicacions i de Festa Catalana. Algun dia intentaran també diluir-la amb connotacions espanyoles, algun dia intentaran ficar entre les parades de flors, llibres i esperit català les casetes de la Fiesta de abril o parades a favor de la Fiesta Nacional. Però aquest any Sant Jordi és diferent. Ho és perquè al cap de dos dies la festa torna a ser grossa i, fins i tot, més grossa que la de Sant Jordi. Avui és el primer dia d'un cap de setmana de bojos i diumenge, la traca final. Més de 200 municipis de Catalunya aniran a votar als referèndums sobre la Independència. A la Seu d'Urgell hi haurà actes tot el dia a la plaça dels Oms. Avui penjarem la senyera, amb estel o sense, ja veurem, i no la traurem fins diumenge. A partir de diumenge tornarem a escriure i tornarem a expressar opinions que ara em guardo. En tinc ganes però portar dos bl…

El 25 d'abril, tu decideixes!

Aquest és l'espot que s'emet des de Pirineus TV per engrescar la gent de la Seu d'Urgell a votar el dia 25 d'abril. La consulta no és vinculant, però és el que ha de fer bellugar als que sí la poden  fer vinculant. Obrim l'esquerda per acabar fent un forat!!

Ja ho saps:

EL 25 D'ABRIL, TU DECIDEIXES!!

Hem fet el cim!!

Imatge
Sí, sí, hem fet el cim. Venint del Pirineu sembla poca cosa però dimecres vàrem fer un dels cims emblemàtics de casa nostre: el turó de l'Home. És greu la cosa però tant temps fent muntanya i no l'havia pentinat mai aquest! De petita hi vaig pujar amb els pares, amb cotxe clar. Tinc fotos de quan jo devia tenir un any més o menys. Des de llavors havia voltat força per la seva falda però mai hi havia pujat. La idea era NO pujar amb cotxe, fet que trobo totalment aberrant sent un parc natural. No entenc com es permet l'accés motoritzat a aquest pic. Com que anàvem amb la Laia i ja feia morros abans de llevar-se vam decidir fer el cim des de Santa Fe. Anàvem totalment indocumentats, és a dir, ni mapes, ni guies d'excursions, ni informació via Internet, ni folletons... Res de res. Vam pensar que a Santa Fe hi hauria algun centre d'informació i així va ser. A la casa que fa de punt d'informació hi ha unes sequòies immenses. Mireu la Laia, que petita, oi?
La Laia cont…