La Mare Natura ens posa a ratlla.

Últimament, la Mare Natura està una mica emprenyada. Ara, no m'estranya, amb totes les "putades" que li estem fent... Aquests dies sento per tots els mitjans que què li passa a la Terra, tot són catàstrofes, potser és el canvi climàtic, potser la contaminació...
Però no crec pas que vagi per aquí la cosa. Com molt bé diu la dita Si no vols pols, no vagis a l'era. Terratrèmols n'hi ha hagut tota la vida, i onades al mar, i allaus, i esllavissades, i riuades... Però si ens creiem més llestos que ningú i volem desafiar la Mare Natura tingueu per cert que, tard o d'hora, ens passarà factura. En poso alguns exemples:

Terratrèmol de Xile o qualsevol lloc amb risc sísmic. Ja ho diuen bé, zona de risc sísmic. Si te'n vas a viure sobre una falla, o en un arxipèl·lag d'illes d'origen volcànic (d'alt risc sísmic), o sota un volcà adormit... Doncs, home, passa el que passa. 

Costa oest de França o New Orleans. El mar ha trencat el dic de la costa, és a dir, aquesta mena de paret que fa que l'aigua del mar no arribi fins als seus límits naturals. Si li prens terreny al mar, un dia o altre, el voldrà recuperar. I llavors tot són plors i ràbia.

Uganda. Si vas a viure a un terreny inestable i, a més, talles els arbres que aguanten la terra per fer-ne cultius de poca arrel, doncs el més normal és que la terra cedeixi i et colgui metres i metres sota el fang.

Aquí tampoc ens quedem curts: 
Rieres convertides en carrers. L'aigua igualment ha de baixar i per alguna cosa es van formar les rieres. Llavors es lamenten que la riera s'emporti els cotxes... Les soterrem? Ja s'ho trobaran...
Construccions a la llera d'un riu. Algú recorda o ha sentit a parlar dels aiguats del 62? Barraques i barraques construïdes a la llera del riu Ripoll. I quan el riu va recuperar el cabdal en pocs minuts, desenes de persones van perdre les pertinences i la vida. Aquí en tenim un exemple prou proper, els aiguats del 82.
Passejos marítims destrossats per temporals. Blanes, Lloret... Cada any els toca tornar a fer el passeig marítim de nou. Si construeixes el passeig marítim on hi havia la platja, les dunes i la vegetació que paraven les ones del mar, el mateix passeig fa la funció. I au, cada any deixant el mar a parir.
Vaixell de creuer "atacat" per les onades. Una onada de 8 m topa contra un vaixell de creuer prop la costa de Begur. Dos morts. I jo em pregunto, com és que va sortir aquest vaixell amb el temporal que hi havia. Suposo que es creia invencible, com la Armada. Si sabessin una mica de història sabrien que l'Armada Invencible no era tan invencible perquè se la van acabar carregant.
A Andorra viuen constantment desafiant la natura. Conviuen amb els riscos naturals sense que la població en sigui massa conscient. Construccions en zones d'allaus, baixa l'allau i blocs de cases sencers a terra. Construccions en zones d'esllavissades, el mateix efecte però amb rocs. T'imagines dinant i, de cop i volta, t'entra un roc per la finestra? Construccions en una conca de dejecció que és la zona on va a parar l'aigua de tots els torrents d'una muntanya. Si tots els torrents baixen amb molta força, el riu no dóna a l'abast i inunda tota la plana. També existeix el perill de desbordament de la Valira, l'any passat no les tenien totes però sí han tingut ensurts amb el riu d'Ós o el Runer, pregunteu als de la Duana! 
I exemples en podríem trobar un munt. Ens creiem molt llestos, anem pel món amb aquesta prepotència i supèrbia. Ens creiem els amos de la Terra, que ho podem controlar tot, el que és viu i el que no. Sort que, de tant en tant, la Mare Natura ens recorda que no som ningú.

Comentaris

Moisès ha dit…
Fa un parell d'estius tornant de vacances de la Bretanya amb el cotxe, vaig creuar Andorra, entrant per França fins Catalunya, feia molts anys que no hi entrava, collons quina decepció em vaig endur, han construït a sac, quina manera de carregar-se un país.
Salvador ha dit…
El que passa és que a algun lloc has de viure.
Ahir deia un dirigent mapuche del sud de Xile que ells són allà des de fa 14.000 anys. N'han passat una pila de terratrèmols.
Núria ha dit…
Moisès,
Tens tota la raó però encara queden molts llocs on no han pogut arribar ni les excavadores ni els "totxos". Te'ls recomano!

Salvador,
Una vegada vaig veure un reportatge d'aquella zona, ara no sé si era ben bé Xile. Les tribus andines construïen les cases amb un material basat amb palla i fangs. En cas de terratrèmol, les cases oscil·laven i no es trencaven. Sabien on vivien i quins riscos corrien. Si vius en un lloc de risc natural elevat n'has de ser molt conscient i tenir molt assimilat que el risc 0 no existeix. Et recomano la ruta de l'Anella Verda d'Andorra la Vella sobre els riscos naturals. Ho explica molt bé. A l'oficina de turisme hi ha els llibrets explicatius.
http://www.andorralavella.ad/anellaverda/ca/node/82
Joana ha dit…
Sempre surten explicant les desgràcies personals, de la gent i que s'han quedat sense res ni casa, i és això, que tu dius, qui no vulguis que no vagi a l'era!
Núria ha dit…
Fa una estona ho parlàvem a casa: el terratrèmol no mata, mata l'edifici quan s'ensorra.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...