"Mi celda era el desierto"

Avui, el diari espanyol El País publica una entrevista al botànic francès Pierrre Camatte (llegiu aquí), alliberat per Al Qaeda  fa uns dies. 
El titular:

"Mi celda era el desierto"

Pierre Camatte, el rehén francés de Al Qaeda, narra en EL PAÍS sus miedos y las privaciones que sufrió durante tres meses de cautiverio en el norte de Mali. Su relato permite hacerse una idea de cómo sobreviven en la zona los tres españoles secuestrados el pasado noviembre


El testimoni ens pot compungir més o menys, el diari ha aconseguit una exclusiva que li pot fer vendre molts diaris. Periodisme sense fronteres i, també, sense escrúpols.
Sí, sense escrúpols, perquè jo he intentat ficar-me a la pell dels altres. No d'aquest home que explica les seves desgràcies, ni a la pell dels tres cooperants que encara resten segrestats a Mali. Jo em fico a la pell dels familiars, amics i companys dels tres hostatges. Aquesta gent porten més de tres mesos immersos en l'angoixa de la incertesa de quin es l'estat de les tres persones segrestades. Segur que no dormen pensant si encara seran vius, si els alliberaran, si els mataran, si estan bé, si no estan bé, si pateixen, si passen por, si els maltracten... Intento pensar que un d'aquests segrestats fos el meu germà o el meu amic o el meu fill... i se m'entelen els ulls. El patiment i el neguit han de ser molt grossos. Però una cosa és imaginar-t'ho, no voler creure-t'ho, pensar que estaran bé, que els donen de menjar i veure, que els tracten correctament dins els marc de la situació en la que es troben. L'altra és que algú que fa pocs dies passava el mateix tràngol t'expliqui què va passar ell i, per tant, molt probablement, ho estaran passant les persones que t'estimes. I no t'explica, precisament, contes de fades, no.
Cruel, molt cruel, és el que ha fet el diari El País. "Su relato permite hacerse una idea de cómo sobreviven  en la zona los tres españoles secuestrados el pasado mes de noviembre". No el feia un diari tan sensacionalista, pensava que era més seriós i respectuós. No sé si publicar aquesta entrevista en aquests moments entra dins del codi ètic dels periodistes, la notícia per sobre de tot. Per a mi, l'ètica l'han guardat dins d'un calaix. El sensacionalisme de la notícia ben bé ho valia, no? Però crec que primer són les persones, persones que pateixen per la sort que poden córrer els seus familiars i amics. I aquesta entrevista no deu haver fet res més que agreujar aquest patiment.
Gran diari, El País.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...