Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2010

Sr. Alfons López Tena, l'Alt Urgell Decideix perquè també existeix.

Avui havia de ser una dia emocionant. Òmmium Cultural de l'Alt Urgell havia aconseguit que pugés a la Seu el senyor Alfons López Tena per fer una conferència sobre el Dret a Decidir. La data: DIVENDRES 26 de MARÇ a les 20:30h. Ell ja va venir a la Seu fa cosa de dos anys. Va estar molt bé, va parlar clar i català. En aquells moments encara no se'n parlava gens ni mica de les consultes ni de cap moviment independentista  ni social més enllà del 2014 amb el que ens va sortir en Carod-Rovira.  Ara les coses han canviat, l'olla bull més que mai i en Lòpez Tena s'ha alçat com un referent de l'organització de les consultes per a molts pobles i ciutats. Òmnium Cultural de l'Alt Urgell va demanar que vingués a la Seu com a recolzament a la plataforma l'Alt Urgell Decideix, gent que ell coneix prou.  Però fa dos dies va arribar un comunicat d'Òmnium Cultural de Barcelona dient que l'Alfons López Tena no podia venir. Les raons? Silenci absolut. Les disculpes? S…

Gaudir amb els millors

Imatge
Aquesta nit he somniat amb pilotes de bàsquet. Ei, no ho dic de conya, aquesta nit encara era a Sant Fruitós. El dissabte, l'infantil masculí, el del Quim, va fer un bon partit a la Seu contra Samà de Vilanova i la Geltrú. Bé, un bon partit si no tenim en compte que a la mitja part ens volien matar d'un atac de cor i perdien de dos punts, però van acabar guanyant de vint i pico. Com diuen ells, estava tot controlat. Però crec que no el recorden massa aquell partit, ni ells ni els pares.  Ahir vam anar a un torneig de bàsquet infantil masculí a Sant Fruitós de Bages. Allà, els nostres nois del superextraradi (és que ens veuen com quatre de poble que baixem de les muntanyes i de bàsquet, poca cosa) s'han trobat amb el bo i millor de Catalunya: Paidos (Sant Fruitós), Manresa, Granollers, la Penya i el Barça. I no han fet pas el ridícul!! El primer partit l'han jugat contra Sant Fruitós. Aquí no sé què els ha passat. A part d'un àrbitre pèssim, que pita dos passos en …

Arribar lluny, entre tots

Aquest cap de setmana hem sabut que el Quim anirà convocat a la Selecció  de bàsquet infantil de Lleida  com a membre indiscutible. Bé, tampoc és una gran cosa però a ells els fa il·lusió. A mi, home, me n'alegro per ell perquè és la recompensa a molts dies d'esforços i sacrificis però si no hi anés tampoc em trauria la son. Ara mireu aquest vídeo, de fet és un curt. Dura uns 15 minuts però els que us moveu en el món del bàsquet o qualsevol altre esport no us el podeu perdre, sobretot si els que juguen són els vostres fills.
http://www.acb.com/redaccion.php?id=64540
Aquestes coses passen, sí, a tot arreu. El David, que si d'alguna cosa n'entén és de bàsquet, sempre li fa una reflexió al Quim: en el món del bàsquet ara ets aquí dalt i demà ningú se'n recorda de tu. Ara no toca destacar, ara s'ha de treballar per poder arribar a ser algú, més endavant.  Els nois que per físic, perquè creixen abans, perquè estan més musculats, perquè són més forts o corren molt, sembl…

Els "listos" de Movilisto

Imatge

Avui, gel

Imatge
Em llevo a quarts de vuit. El termòmetre marca -7ºC. Truca l'Anna, l'acompanyant de l'autocar. Em diu que en Pasqual no pot pujar, la carretera fins a Calbinyà és gèlida. Així que els nens poden dormir una mica més i ja els baixaré jo a l'escola i l'Insti. A Barcelona, escoles que tanquen! El Quim està que trina!!! Els meus pares són a Caldes de Malavella. Pobres, estan colgats de veritat allà! A la ràdio, com ahir, avui toca explicar anècdotes dels oients. Quina mandra... En Basté en fa un sunami d'una escopinada. Ahir, la Pilar Rahola ja li va fotre bronca per això, amb raó. Li deia que si havia de descriure cada volva que queia  durant el dia no faria res més. I no va fer res més, ni ell ni ningú més de l'emissora. Es creuen que són els salvadors de Catalunya, ho ha deixat anar més d'un cop, que gràcies a ells... La veritat és que la Conselleria d'Interior, com ja ens té acostumats, ha brillat per la seva eficàcia.
Només una imatge, la finestra …

Quin drama!!!

Imatge
Ostres, quina mandra... No pensava penjar cap foto de la nevada perquè, com molt bé deia la Josefina, sembla que s'acabi el món!!! Però en Francesc Mauri m'ha picat. Ha dit que no ensenyaria cap foto de la nevada al Pirineu perquè això no és notícia. Doncs les penjo jo, què coi. La meva mare m'ha trucat aquest matí preguntant-me si no nevava a la Seu perquè ningú trucava a la ràdio explicant-ho. Jo li he dit que no truca ningú perquè tampoc ho creuen important. Si cada cop que neva al Pirineu es fes la volada informativa que s'ha fet avui, aniríem bé... Aquí dalt no sé quants centímetres de neu devem tenir, uns 30 cm a la Seu, potser? Cap amunt arriben al voltant dels 50. Avui no hi ha hagut transport escolar, he portat els nens al cole amb cotxe, així han pogut dormir una miqueta més. El Quim estava enfadat perquè a molts punts de Catalunya han tancat els Instituts i els escoles i aquí la Seu no tanquen ni que caiguin bombes!!! De fet, només ha tingut tres classes perquè…

"Mi celda era el desierto"

Avui, el diari espanyol El País publica una entrevista al botànic francès Pierrre Camatte (llegiu aquí), alliberat per Al Qaeda  fa uns dies.  El titular: "Mi celda era el desierto" Pierre Camatte, el rehén francés de Al Qaeda, narra en EL PAÍS sus miedos y las privaciones que sufrió durante tres meses de cautiverio en el norte de Mali. Su relato permite hacerse una idea de cómo sobreviven en la zona los tres españoles secuestrados el pasado noviembre
El testimoni ens pot compungir més o menys, el diari ha aconseguit una exclusiva que li pot fer vendre molts diaris. Periodisme sense fronteres i, també, sense escrúpols. Sí, sense escrúpols, perquè jo he intentat ficar-me a la pell dels altres. No d'aquest home que explica les seves desgràcies, ni a la pell dels tres cooperants que encara resten segrestats a Mali. Jo em fico a la pell dels familiars, amics i companys dels tres hostatges. Aquesta gent porten més de tres mesos immersos en l'angoixa de la incertesa de quin e…

La Mare Natura ens posa a ratlla.

Imatge
Últimament, la Mare Natura està una mica emprenyada. Ara, no m'estranya, amb totes les "putades" que li estem fent... Aquests dies sento per tots els mitjans que què li passa a la Terra, tot són catàstrofes, potser és el canvi climàtic, potser la contaminació... Però no crec pas que vagi per aquí la cosa. Com molt bé diu la dita Si no vols pols, no vagis a l'era. Terratrèmols n'hi ha hagut tota la vida, i onades al mar, i allaus, i esllavissades, i riuades... Però si ens creiem més llestos que ningú i volem desafiar la Mare Natura tingueu per cert que, tard o d'hora, ens passarà factura. En poso alguns exemples:
Terratrèmol de Xile o qualsevol lloc amb risc sísmic. Ja ho diuen bé, zona de risc sísmic. Si te'n vas a viure sobre una falla, o en un arxipèl·lag d'illes d'origen volcànic (d'alt risc sísmic), o sota un volcà adormit... Doncs, home, passa el que passa. 
Costa oest de França o New Orleans. El mar ha trencat el dic de la costa, és a dir, …