La biblioteca deixa més pel·lícules que llibres

Aquest és el titular d'una de les notícies de la setmana a la Seu d'Urgell. Suposo que seria un titular aplicable a qualsevol biblioteca de qualsevol ciutat o poble. Les biblioteques s'estan convertint en videoteques. Per què anar al videoclub i pagar un lloguer si a la biblioteca tens la pel·lícula de franc. Home, els títols no seran els mateixos però ja es veu que té prou èxit. 
Aquest titular és la primera vegada que el veig perquè fins ara deien que les biblioteques cada cop eren més freqüentades o que els préstecs de les biblioteques eren cada cop més elevats. Això podia fer pensar que la gent cada cop llegeix més o, van a buscar més llibres. Però ja es veu que la realitat és una altra. 
No sóc bibliotecària però m'imagino què és el que més s'endú la gent: pel·lícules de dibuixos animats pels nens i contes infantils. Sí, els nens són els que més utilitzen les biblioteques, o els pares per tenir entretinguts els nens. Ep, això últim no és pas dolent. Millor a la biblioteca que al sofà de casa però no s'ha de perdre el concepte de què és una biblioteca. Avui dia crec que s'arriba a confondre la biblioteca amb una ludoteca, és a dir una sala de jocs. Els nens corren per la sala, criden... No estic parlant de la de la Seu, generalitzo, que una n'ha voltat unes quantes. A vegades he passat vergonya aliena veient els companys o amics dels meus fills fent-la grossa dins una biblioteca. I els pares? Els pares molts cops deixen fer. Aprofiten l'estona per petar la xerrada amb altres pares, tenen els nens controlats dins un recinte tancat i poden relaxar-se una miqueta. Ara falta que les biblioteques també facin festes d'aniversari, ves que algunes no n'estiguin fent ja! 
A casa, l'experiència de la biblioteca ha passat per tots els vessants. Quan estudiava no hi havia biblioteques a tot arreu. La meva primera experiència amb aquest tipus de llocs va ser a Barcelona, a la biblioteca infantil de Sant Pau, al barri del Raval, on hi havia l'antic Hospital de Sant Pau. Suposo que encara existeix i recomano que, com a mínim, hi entreu algun cop. Allò era d'una solemnitat que feia por. Una biblioteca antiga, com les de les pel·lícules, amb moltes taules i prestatgeries. No se sentia ni una mosca. Quan entraves sempre havies de deixar algun document d'identitat, els llibres els havies de demanar i que ni se't passés pel cap obrir la boca per xerrar que senties un unànime tsssss. Jo hi anava a fer les treballs de l'escola, no havia agafat mai cap llibre de lectura en préstec perquè si una cosa no escatimaven a casa era comprar-me llibres. Jo els devorava els llibres però no els agafava de la biblioteca, com a molt feia intercanvis amb les meves amigues. M'agradava que els llibres fossin meus. Quan vaig ser més gran aquest ritual es va fer més solemne encara. Al costat de la biblioteca infantil hi ha la Biblioteca de Catalunya. Digne d'entrar-hi, també. Allà no hi podia anar qualsevol, no sé si encara és així. Havies de tenir un carnet específic de la biblioteca per accedir-hi però només et feien el carnet si eres avalat per algú. Els dissabtes era lloc de pelegrinatge quan estudiava a la facultat. Podies agafar llibres en préstec però amb molta cura. Mare meva si se't feia malbé! Revisaven amb lupa el material que tornaves. El carnet l'havies de renovar cada cert temps.

Biblioteca de Catalunya
Llavors començaren a aparèixer les biblioteques de barri, obertes a tothom, més dinàmiques, amb sales separades de lectura, treball, sala infantil i, fins i tot, sala multimèdia. Vaig començar a anar-hi amb el Quim quan tenia dos o tres anyets. Aprofitàvem alguns dies al sortir de l'escola o els dissabtes a la tarda. Sèiem als coixins de la sala infantil, llegíem alguns contes i, a l'acabar, en triàvem uns quants per endur-nos-los a casa. Encara ara , recordem algun conte d'aquests. I el Quim continua devorant llibres, fins a tal punt que l'he d'obligar a tancar el llum a la nit perquè se li passen les hores sense adonar-se'n. -Espera que acabo el capítol- rebo molts cops per resposta. Què he de dir, si jo feia el mateix! No el puc renyar perquè vulgui llegir, no? Quan encara no sabia llegir, li llegia els libres de Harry Potter. -Un capítol més- suplicava quan jo ja no tenia ni veu ni saliva. Ara els ha tornat a llegir però ell solet. 
Amb la Laia les coses han anat d'una altra manera. La biblioteca no li ha fet mai massa el pes, agafàvem contes per a casa i no ens els miràvem. Això de la lectura no ha anat mai amb ella. Jo intento buscar algun tipus de llibre que l'enganxi però no ens n'acabem de sortir. Sempre s'insisteix que els nens han de llegir però el pitjor que es pot fer perquè t'agradi una cosa és obligar-t'hi, t'hi gires en contra. I això no vull que passi, algun dia trobarà un llibre que li agradarà i s'endinsarà en la història. Temps al temps. Els estudis demostren que quan els pares llegeixen, els fills llegeixen. Ja veieu, quines conclusions. A casa els meus pares ells dos devoren llibres, més el meu pare que la meva mare per allò que no té res més a fer en tot el dia. Dels quatre germans, jo llegia molt i la meva germana petita també. La mitjana podia tenir un llibre a la tauleta de nit més d'un any (recordo Les històries de'n Cebeta o En Jofre, el seu món i la fosca!), ara llegeix més que ningú. El meu germà petit no li ha agradat mai llegir i continua sense agradar-li. Jo, llegia molt i molt i cada cop llegeixo menys. M'ha d'enganxar molt el llibre perquè m'endinsi en la història. Suposo que tinc altres coses al cap. Em fa ràbia que els meus fills diguin que no m'agrada llegir, això no és veritat, però ja fa temps que aquesta buidor literària dura. El David, en canvi continua la seva fal·lera pels llibres.
A la biblioteca hi anem molt poc, em costa trobar un llibre que m'agradi. Em perdo amb el sistema que tenen d'organitzar els llibres i no encertem mai la tria. Hem perdut aquest hàbit. Però l'ambient que s'hi respira últimament tampoc m'agrada. Nens cridant i pares xerrant no crec que sigui la manera d'atraure la gent. Diuen que si no relaxem una mica les normes no hi anirien a la biblioteca però s'ha d'entendre que la biblioteca és un lloc molt especial, amb una normativa de respecte cap a la resta d'usuaris i els nens han de saber estar en un lloc com aquest.  Si el nen vol córrer que vagi al pati de fora, però a la biblioteca silenci, pau i quietud. Els nens i els grans. O és que han de tenir clientela, com si fos un negoci? Potser volen que les estadístiques diguin que la gent va a la biblioteca i, per tant, la gent és més culta que abans. No, no. Cultura no és que la gent vagi a la biblioteca. La biblioteca ha d'oferir un servei concret a la població i s'ha d'entendre com a tal. Per jugar anem a buscar un altre lloc. I per les pel·lícules, el cine, el videoclub o l'Emule.

Comentaris

xavier Massallé ha dit…
La biblioteca de Catalunya del carrer Hospital 56 de BCN, ara actualment està en ple bullici de reformes, pero amb l'intenció de seguir endevant. la bellesa d'aquella biblioteca es magnificat per tot el seu entorn que comprenia l'antic hospital, l'edifici, el jardí dels taronjers l'escola Massana... tot plegat un indret magic de Barcelona. l'altre dia uns companys exalumnes de l'escola Massana,hem parlaven que sovint, a les escales de la biblioteca si solien trobar el Jaume sisa i el Pau Riba improvitzant les seves cançons als acords de la guitarra, en aquella epoca d'autentica explosió cultural.
Ara, si s'encarta la visita, a mes a mes fins al 14 de Març de 2010, al teatre de la biblioteca si representa l'obra "Natale in casa Cupiello", una obra mes que recomanada per aquells qui vulguin passar una bona estona, direcció de Oriol Broggi, i brillants actors com Pep Cruz amb una posada en escena genial, Marissa Josa, Bruno Oro, Ramon Vila, Màrcia Cisteró etc... Tot plegat representada en una escenografia central i de molta proximitat envoltat dels arcs de pedra de l'antic hospital.
Genial!!.
Salut. Xavi
Núria ha dit…
Xavier,

Realment, el pati que connecta el carrer Sant Pau amb el carrer Hospital és magnífic. Si no m'equivoco, són aquests dos carrers. I l'escola Massana, un viver de bons artistes/artesans.
Vivint aquí dalt em perdo totes aquestes coses. Segur que l'obra deu ser boníssima.
Se't troba a faltar per terres pirinenques!
Joana ha dit…
També hi havia anat a la Biblioteca de Catalunya. Tot i no ser gaire de biblioteca jo i com tu a mi els llibes m'agrada que siguin meus i a casa m'els compraven, que hi farem! Continuo comprant molts llibres i llegint-los, quan puc. Ja fa anys em va sobtar molt, quan em van dir que anaven a la biblioteca a agafar en prèsteec CD's de música, el pas natural era les pelis. Una amiga que estava treballant a la biblioteca de Valdepeñas a Ciudad Real, em deia que havien d'estar com si fossin policíes, que ja no es tenia el mateix respecte en les biblioteques que abans.
Núria ha dit…
Joana,
Recordes la biblioteca de la facultat? En època d'exàmens hi havia bufetades per agafar un lloc!! Hi havia gent que arribava a les vuit del matí i no deixava el lloc fins a les vuit del vespre!! I alguns llocs estaven amb els apunts sobre la taula hores i hores sense ningú al davant. Al final, algú emprenyat per tant de "morro" agafava els papers, els arraconava i ocupava el lloc buit. Ostres, era tota una Odissea!
Pepe Grillo ha dit…
Hola Nuria, disculpa que no escriba en catalán, aunque confieso que cuando lo hago es porque lo traduzco primero.
En casa ocurre tres cuartos de lo mismo, Cecilia es una lectora ávida que consume toda la literatura que puede. Leer le apasiona y le dedica todo el tiempo que encuentra para ello. Hoy por hoy vivimos una paradoja, porque yo que soy el no lector de la familia, (referente a libros), soy el encargado de escoger los libros que ella lee. Desde hace unos meses hemos comenzado a utilizar la biblioteca del centro cívico y el resultado es muy bueno. Ceci lee más que antes, y nuestros bolsillos descansan más que antes. Nicolás lamentablemente ha salido a mí y lee solo aquello que se le impone como obligación escolar. Pero allí vamos. Descubriendo la cultura poco a poco y en diferentes formas. Cecilia a través de la lectura de libros, yo a traves de la web y Nico (no tenemos idea).
El final de tu entrada se asemeja a los lineamientos de la llamada (arquitectura moderna), de principios de siglo pasado. Porque también quisieron desarrollar las nuevas urbes en base a una zonificación por actividades, aquí se duerme, aquí se trabaja, aquí se comercia, etc.… pero la ciudad dijo que no, que no era su estilo y creció según su saber y hacer, (para bien y para mal).
Bien dices que la cultura no es solo lectura, sino el conjunto de actividades, costumbres y prácticas de una sociedad, y los medios de comunicación utilizados, le dan en parte su carácter. Hoy los medios de transmisión de la cultura son variados, (libros, revistas, videos, música, cine, televisión, internet, y la gran entrada del teléfono aun en proceso), diría que muy variados y la biblioteca no hace más que intentar adecuarse a ellos. Será tal vez nuestra obligación adaptarnos también al cambio aunque no podamos dejar de extrañar ciertas instituciones que fueron significativas para nosotros.
Núria ha dit…
Pepe Grillo (se'm fa estrany dir-te així, hehe)
Llegir no és només el llibre. Per la xarxa també es llegeix molt. Diuen que per internet hi ha molta porqueria però, coi, a la premsa diària també! El Quim, fa temps que em demana un e-book. Doncs molt bé, ens hem d'adaptar als temps i les biblioteques serviran llibres en format digital, a part dels de paper. Si no ho fan, quedaran obsoletes. Però, a jugar al carrer.
Quan tingueu una estoneta, baixeu a Barcelona i visiteu la Biblioteca de Catalunya, paga la pena!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...