Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2010

Vull fruita de la meva terra!

Imatge
Jo encara sóc de les que compro les fruites i les verdures quan toca. Els préssecs i les prunes a l'estiu, les taronges i les peres a l'hivern. D'aquesta manera m'asseguro que el producte és de qualitat i de la terra. Il·lusa... Això ja no és així. Fins ara, si volies fruita fora de temporada la pagaves a preu d'or perquè venia de l'altra punta de món però ara la pagues sempre al mateix preu, o sigui caríssima, i de bona i de la terra, res de res. Alguns exemples: A una coneguda fruiteria de la Seu, on es podria pensar que tota la fruita i la verdura són de Lleida, trobem pomes Fuji de dues procedències diferents: la Xina i França. La Xina!! No eren "naranjas de la China"?!! Podríem pensar que al ser Fuji serien del Japó i no de la Xina! Així ha estat tota la temporada! Les Fuji de Lleida o Girona no han aparegut per res. La resta de pomes, de França, Itàlia i Àustria, grans potències mundials de la poma.

A la mateixa fruiteria, peres de Bèlgica. Àpali!!…

La biblioteca deixa més pel·lícules que llibres

Imatge
Aquest és el titular d'una de les notícies de la setmana a la Seu d'Urgell. Suposo que seria un titular aplicable a qualsevol biblioteca de qualsevol ciutat o poble. Les biblioteques s'estan convertint en videoteques. Per què anar al videoclub i pagar un lloguer si a la biblioteca tens la pel·lícula de franc. Home, els títols no seran els mateixos però ja es veu que té prou èxit.  Aquest titular és la primera vegada que el veig perquè fins ara deien que les biblioteques cada cop eren més freqüentades o que els préstecs de les biblioteques eren cada cop més elevats. Això podia fer pensar que la gent cada cop llegeix més o, van a buscar més llibres. Però ja es veu que la realitat és una altra.  No sóc bibliotecària però m'imagino què és el que més s'endú la gent: pel·lícules de dibuixos animats pels nens i contes infantils. Sí, els nens són els que més utilitzen les biblioteques, o els pares per tenir entretinguts els nens. Ep, això últim no és pas dolent. Millor a la …

Com és que véns a esmorzar al meu bar?

Com és que véns a esmorzar al meu bar tenint-ne d'altres més a prop? Això va preguntar l'amo d'un bar d'un club esportiu de la Seu al David. A alguns segur que us vénen al cap un munt de raons: fa els millors entrepans, el cafè és cafè de veritat, és més econòmic que l'altre, la música és la que li agrada, la companyia és més grata, la cambrera està molt bona, les vistes són espectaculars... No, no senyor. Això no vol dir que cap de les altres sigui certa però no suficients com per estirar les cames una estona i passar del bar del davant.  Doncs vinc al teu bar a esmorzar perquè no s'hi pot fumar - va contestar el David.
Millor raó, impossible. Jo fa temps que tinc alguns bars o locals vetats per culpa del fum del tabac i intento buscar llocs lliures de verí. Per exemple, no entro mai al bar del Centre Cívic, ni al Plana, ni la boira més espessa de Lleida els iguala. Menciono aquests perquè són alguns exemples dels que un dia vaig decidir no tornar-hi per culpa d…

Les bones maneres

Avui jugava el Quim (de fet, encara juga) un partit de bàsquet d'aquells més emocionant. Jugava contra els Maristes de Badalona. Amb aquest equip van jugar la final del torneig de minis de fa dos anys i els van guanyar. Per tant, és com tornar-se a veure les cares després de dos anys.  Però vet aquí que he vist només els dos primers minuts de partit, si ha arribat. Per què? Doncs perquè jo vaig al bàsquet a passar-m'ho bé, a animar aquests homenets de quatre pèls que treballen de valent durant tota la setmana per poder gaudir d'un partit el cap de setmana. I avui, al minut i mig, ja no m'ho estava passant bé. No m'agrada la gent que insulta als àrbitres des de la grada, siguin pares o entrenadors, menys m'agrada quan es menysprea o insulta els pares de l'altre equip, que, de moment, tenien un comportament exemplar. No m'agrada que si algú del nostre equip li demana que es moderi també acabi rebent. Evidentment, el que més m'indigne és que això ho fac…