Els caps de setmana

Els caps de setmana acostumen a ser avorridots. I aquest no ha estat una excepció. D'acord que molts cops parlo de bàsquet, del dels grans i del dels petits però tampoc tinc res més que explicar. Sembla que en sigui una gran aficionada i no és pas així. A casa meva es deleixen per veure i viure partits de bàsquet. La seva implicació és molt diferent de la meva, ells juguen, ho preparen durant la setmana, el comparteixen amb els companys, es repten a sí mateixos. Jo faig de simple espectadora, vaig a remolc de les seves aficions.  Això no ho han entès mai. Aquest cap de setmana ha estat un molts i el que reflecteixo es repeteix cada set dies. Dissabte al matí el David va anar a Balaguer a jugar amb les esquitxes i el Quim a ajudar en Moix a les activitats esportives escolars de la Seu. Ho fa sempre que no té partit. La Laia també havia d'anar a les trobades esportives però teníem metge i caramelles. Així que, res de res. Dissabte a la tarda partit del Mausa i del Cadí a l'hora. No és gens normal que juguin els dos equips el mateix dia però vàrem tenir sessió doble. Diumenge al matí tocava partit del Quim aquí la Seu. Havíem de baixar però es va haver de quedar a casa amb un virus de panxa d'aquells tan molestos. El David va anar a veure el partit, la Laia va haver d'acabar unes eternes divisions (tres hores per sis divisions...) que no ens van permetre anar al cinema a la tarda. Llavors es fan les set de la tarda de diumenge i penses: què has fet aquest cap de setmana? El mateix de sempre, anar al ritme dels altres i passar de mi mateixa. Diumenge ni vaig sortir de casa.  Jo també vull fer alguna coseta, ni que sigui aixecar-me del sofà. Evidentment, amb el cap de setmana que porten tots i que és fosc i fa fred ningú fa cap gest d'activitat. I és llavors quan dic: prou. - Laia, vols que fem unes galetes? I va dir que sí. Fer galetes és empantanegar la cuina, fer fornades i més fornades,... En total, unes tres horetes. I no sempre estàs disposat. Però com a mínim faríem alguna cosa de profit (mai més ben dit). Ostres, el millor de tot el cap de setmana i no perquè les galetes són una passada de bones sinó per la il·lusió amb que ho va fer la Laia i la satisfacció que tenia després de sopar. Se'n va anar a dormir molt contenta, amb moltes abraçades i una brillantor als ulls que emocionen.
-Mare -va dir- avui m'ho he passat molt bé. M'agrada molt fer coses a la cuina amb tu.
 Bé, com a mínim vam salvar el cap de setmana, un cap de setmana com els de sempre. I aquesta setmana, altre cop el mateix: dissabte al matí juga el David amb les nenes, el Quim a arbitrar i la Laia a l'esport escolar. Dissabte a la tarda canviaré el Mausa o el Cadí per un concert de caramelles de la Laia. Diumenge al matí el Quim juga a Vilanova i la Geltrú i la Laia a Balaguer. Suposo que anirem a Balaguer. I sempre així, a remolc de les aficions i distraccions dels altres. Com sempre, un cap de setmana avorridot.

Comentaris

Moisès ha dit…
Això no és res, la meva parella en un cap de setmana es pot empassar el partit de minis masc, minis fem, Infantil fem. Infantil Masc, Cadet, Juniors, Seniors, PDP, reunions de junta directiva etcetera.
Per cert com teniu lo de la consulta ?
Joana ha dit…
Em sembla que a tots ens passa el mateix, no que anem a remolc d'altres en les activitats o si, però si que els caps de setmana són avorrits i sempre es fa el mateix. Jo m'ho passo bé, si més no el dia que pujo a Masella, però si que sempre faig el mateix. A més, sempre posem moltes expectatives en aquests dies, com en les vacances i després no és el que esperem.
Núria ha dit…
Moisès,

I què fas mentrestant, vas per lliure?
La consulta costa a la Seu però anem avançant. Avui s'ha aprovat la moció a les Valls de Valira. Si es fa, com a mínim podré votar!

Joana,

Serà que no sabem sortir de la rutina? Jo el que no faig són plans. Mires calendaris de bàsquet, trobes un forat per fer alguna cosa, organitzes alguna activitat i, al final, sempre a un o altre li canvien el dia i l'hora del partit i t'aixafen la guitarra!!
Núria ha dit…
Ep, us agrada el nou format? Era per variar una mica. M'havia cansat de l'altre!
Dan ha dit…
Aiiii. I després creixen, van solets alls llocs i tu descobreixes que ja gairebé no recordes com es feia per anar a la teva sense patir per horaris infantils.
Molt be el nou format!
Núria ha dit…
Dan,

A vegades penso en fer la meva i passar de les seves activitats però després em sap greu. Si no els gaudeixo ara... Aquí dalt marxen de casa abans dels divuit anys, quan baixen a estudiar a Barcelona o Lleida i ja em queda poquet. I no saps si voldran o podran tornar a casa seva.
Meteopallars ha dit…
Núria,

ens agrada molt el nou format. Com tot a la vida, es qüestió d'anar variant, quan t'en canses d'un... apa a canviar per un altre format.
Salutacions des del Pallars.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...