El retorn.

11 de desembre. L'últim dia que vaig trepitjar la muntanya. Vàrem anar al coll d'Ares, sobre Civís, i després a dinar a Sant Joan Fumat. A l'arribar a casa em vaig estirar al sofà a fer una migdiadeta i quan em vaig despertar la febre ja començava a enfilar cap els 40. Aquell dia vaig fer alguna foto, com aquesta, on es veu part de l'Alt Urgell i les muntanyes del Pallars Sobirà al fons.


I des d'aquell dia, fins avui, 30 de gener. Avui he tornat a trepitjar la muntanya després de més d'un mes i mig d'abstinència. He anat a Aravell a fer un SOCC, un control d'ocells hivernants. No és una caminada molt dura però acaben sent unes tres horetes. Respirar l'aire fred, sentir el vent entre els arbres, la solitud, el silenci... Ostres, ho trobava a faltar. El primer tram he pensat que marxaria a casa amb un comptatge ben escàs però als dos últims trams la cosa s'ha animat: mallerengues de tots tipus (petita, carbonera, cua llarga i blava), pinsans, pica-soques, raspinells, bruels, picots garsers. Enguany, ni un reietó i això que l'any passat aquest itinerari n'era ple! Sobrevolant, voltors comuns a dotzenes, corbs i una parella de milans reials i una altre d'aligots fent cabrioles a l'aire. És hora de lligar!

Tot i que el dia amenaçava neu, el vent ha fet escampar els núvols i ha lluit  un Sol esplèndid tot el matí. I, com sempre, el Cadí, imponent, a l'esquena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...