Avui, la Laia

La Laia es queixa que al bloc sempre parlo del seu germà i els seus amics quan es tracta de bàsquet. Avui ha fet la seva primera trobada d'equips de bàsquet més o menys oficial. Ja en van fer una abans de Nadal però ella no hi va poder anar. I li vaig prometre que li dedicaria una entrada. A les deu del matí érem a Calaf. Hem arribat justet perquè uns borinots torrecollons de color verd (abans amb tricorni) ens han parat a l'alçada d'Hostelets de Tost, ens han demanat els documents d'identitat a mi i el David i ens han tingut més d'un quart d'hora comprovant no sé què dins el seu tot terreny (suposo que era per si dúiem bombes a part d'una nena vestida de bàsquet a la part del darrera del cotxe) Ja ho diu la meva mare: ai nena, a veure si amb tanta consulta i tanta plataforma tindràs problemes... Home, fotos i vídeo en tenen de mi, del dia que tan "dissimuladament" ens van venir a espiar. Hòstia, quins cracs més catacrecs!!

Però bé, tornem al que anàvem, que era la trobada de Calaf. A quarts d'onze han fet el primer partit contra les nenes d'Artesa de Segre i a un quart de dotze un segon partit contra Calaf. Aquest equipet està format per nenes del 2000 (com la Laia) i del 2001. Les havia vist jugar cinc minutets en una mitja part del Cadí però avui m'han sorprès gratament. Res a envejar a les "esquitxes" de fa uns anys! Quina empenta i quina tècnica per l'edat que tenen! Han jugat còmodes i han sabut tirar i encertar alhora que no deixaven tirar ni encertar les altres. No parlo de guanyar ni perdre, aquí no hi ha guanyadores ni perdedores, ni hi ha marcador ni els pares compten punts. Es tracta de jugar, aprendre i passar-s'ho molt bé. I començar a veure quin futur equip es pot dibuixar de cara els propers anys. I veient el que he vist avui, aquestes nenes, aquest equip, serà dels que se'n parlarà. No direm allò de "Lleida, tremoleu" però sí es veurà bon bàsquet.

He fet algunes fotos però no són cap meravella. El pavelló de Calaf és molt, molt fosc, amb unes llums grogues que fan que l'ambient sigui una mica desagradable. Quan voltes per aquests mons de Déu te n'adones del dos grans pavellons d'esports que tenim a la Seu. Envejables. 





Es nota que el Pep Mora està fent molt bona feina amb aquestes nenes. Recordo fa dos anys, quan la Laia era un xampinyó, el Pep quasi va fer una festa el dia que va fer la seva primera encistellada. Era tan petita que no arribava ni a tocar l'aro!! (ja sé que "aro" no és una paraula correcta però al món del bàsquet, l'aro és l'aro) I avui, una darrera l'altre, fins i tot triples! La Paula, les Janes, la Urgell, la Laia ... He sortit d'allà ben satisfeta i ben convençuda que la generació del 97 no serà una excepció a la Seu, les nenes que van encetar el segon mil·leni continuaran deixant el llistó molt alt.



Comentaris

Moisès ha dit…
Les forces d'ocupació fan la seva maleïda feina, per lo de la consulta tranquil.la jo vaig rebre un anònim amb amenaces, però res, algun tarat.
Per lo dels pavellons, no comparis tenir un bisbe co-princep dóna prestigi.
I al pobrissó del Gerard (10) me li has pixelat la cara, la seva mare, que també és diu Núria si el veiés no el trobaria massa bufó.
Res ja em fet una mica de broma.
Núria ha dit…
Dubto que el bisbe hi hagi entrat mai als pavellons d'esport (al menys a veure-hi esport)...
Si la seva mare em dóna permís li despixe-lo la cara i us l'envio i tot. La foto és de les millors que vaig fer!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...