Apunts 4


Avui no fan res a la tele que valgui, així que aprofitem per escriure. Avui faré un d'aquells resums que faig de tant en tant.

1. A l'hivern neva. Parlant de tele, poques coses interessants deuen passar al món, oi? Com és que els informatius dediquen la major part del seu temps a parlar de l'altre temps, el meteorològic? Sí, ja ho sabem, a l'hivern fa fred i, de tant en tant, neva. Ha nevat a llocs on no ho fa massa sovint, a altres llocs ho fa alguns cops l'any com és el cas de Prades, quan neva molt o no estan preparats els nens no van a escola, és més, les escoles tanquen (vaja, quina excusa...). Portem setmanes amb les mateixes imatges: carreteres nevades, pobles nevats, nens tirant-se boles de neu... Això aquí i a les televisions espanyoles. Però el que està més de moda és fer anar al pobre "pringat" de torn, el becari, a explicar des d'algun lloc amb una clapa de neu que neva. Suposo que això ho fa més verídic però jo em pregunto, quina culpa en tenen tots aquests periodistes que nevi? A la facultat els devien explicar allò del corresponsal de guerra. Suposo que és el que més si assembla. I cada dia la imatge és la mateixa: el corresponsal amb la neu al fons i ben tapat per transmetre millor la sensació de fredor i paisatge de postal nadalenca. Setmanes portem amb les mateixes imatges, potser canvia la cara del presentador o el poble però la imatge i els comentaris són els mateixos. Bé, jo entendria que fos mega notícia si fóssim al mes de juny però desembre i gener ja és el que toca, no?

2. Les millors seleccions. Aquesta setmana passada s'ha jugat el campionat d'Espanya de seleccions infantils i cadets de bàsquet a Saragossa. Ja vaig explicar que el Marc Lara havia estat seleccionat per jugar amb la selecció catalana. Quina sort, amb tretze anyets i pot representar el seu país, el de veritat!  Doncs la selecció catalana infantil masculina va guanyar el campionat contra el millor rival que es pot tenir: la selecció de la Comunidad de Madrid. He he, és com jugar contra l'Espanya rància pepera. I van guanyar d'un punt!! El Marc va ser força decisiu a la final, així que la Seu pot anar amb el cap ben alt! La selecció infantil femenina també va guanyar el campionat. El Lluís Biosca n'és el segon entrenador. Ho van fer contra la selecció aragonesa, les que jugaven a casa. Doncs, apa, doble per la Seu!! Diuen que si a la Seu no jugues a bàsquet no ets ningú (jo no dec ser ningú...). Enveges, però el que és segur és que per ser algú fora de la Seu has de treballar molt, molt i molt. I hi ha gent del Sedis que ho està aconseguint. Sílvia, si m'envies alguna foto, la penjo!

3. Els reis d'Orient. Els reis m'han portat un escàner de diapositives. Ara tinc una feina de nassos!! Escanejar les milers de diapos que tinc i ordenar-les no serà cosa de dos dies. La veritat és que no les teníem totes, no sabíem si les escanejaria a resolució alta o si quedarien fosques però queden prou bé. A veure si així puc retrobar fotos que vaig fer fa anys i les tinc més que oblidades!!


4. Cinema en català, hahaha. Aquest Nadal, a Barcelona, el Quim i la Laia volien anar a veure Planet 51 amb els avis. Sabien que la feien en català i en 3D. Ah, però tot no pot ser en aquesta vida! Si la vols en català, no pot ser en 3D. A més, si la vols en català només pots anar a un cinema. A més, si la vols en català, només pot ser a les 12 del migdia. A més, si la vols en català, només pot ser dissabte o diumenge. ¡Hombre, ya està bien!! ¡Que se han creído estos catalanes! ¡Encima que les hacemos el favor de traducir una película a su dialecto se quejan! ¡Insolidarios! 
Per cert, la senyora Guiu, de tant en tant podria fer el favor de dur alguna pel·lícula en català, no? Després es queixarà que la gent se'n va a Andorra a veure cinema!! Aquesta setmana passada: Alvin y las ardillas (existeix la còpia en català), Lluvia de albóndigas (existeix la còpia en català). I cada setmana podríem anar ampliant la llista.

5. Àgora. Parlant de cinema, aquests dies a la capital el David i jo vàrem fer una escapeta al cinema. Era l'única cosa que podia fer. Vaig canviar la butaca de casa els meus pares per la butaca del cinema. Vàrem anar a veure Àgora. Em va agradar força. Evidentment, no agrada massa als més de missa, a ningú li agrada que li treguin els draps bruts en públic. A mi no em va escandalitzar, ja ho sé que tots els integrismes són dolents i que els cristianisme tal i com es va dur a terme després de la mort de Jesús va fer endarrerir el coneixement humà més de mil anys. Ja sé què han fet durant segles amb les altres religions, les anomenades paganes o la jueva o la islàmica. Ara sembla que els únics integristes són els islamistes però de barbaritats se n'han fet moltes i encara se'n farien si per alguns fos. Ara es va de bo i de lliberal en comparació amb altres religions però no deixen de ser tots iguals: ells, ells i només ells.
La protagonista de la història és Hipàtia, una filòsofa d'Alexandria que els cristians van acabar assassinant per bruixa i heretge. M'hi vaig sentir molt identificada, salvant totes les diferències. Una dona dedicada a la ciència, al pensament i a la investigació i una gran mestra. Ja ho deia prou, no accepta les coses per fe, s'ha de buscar el perquè. I dóna també una lliçó de moral: no cal ser un gran cristià per ser una bona persona i tenir una ètica exel·lent. Us la recomano.

6. Què voleu? I ara els joves de la Seu diuen que no es fan activitats. Jo no sé què és el que volen, macroconcerts a les nits per ficar-se fins al c... d'alcohol? A les activitats de natura no hi veig gent jove, potser perquè són al matí. A les esportives una mica dures, poquets. Des d'Òmnium Cultural se'n fan d'activitats i amb els anys que porto podríem comptar amb els dits de les mans els joves que he vist en un acte. I no penseu pas que només fem actes per a superintel·lectuals o gent gran. Hem fet debats sobre les seleccions catalanes, concerts, obres de teatre (l'únic cop que he vist gent jove), xerrades de diferents temàtiques, tertúlies. Una d'elles tractava justament d'això: els joves participen en les activitats que es fan arreu? Resultat: fracàs absolut, ni un jove. Tot dit: els joves passen de qualsevol cosa que no sigui marxeta i prou. Si el cervell ha de funcionar una mica, malament rai. I doncs, nois, què voleu? Hi ha més vida a part de quatre concerts i discoteca!


7. Basaltar y se cayó. Ai, Baltasar, Baltasar... Que ens creix el nas!!! Noi, si no en saps, perquè no plegues? Tots hem tornat a sentir les teves declaracions rotundes i contundents sobre els fets d'Horta de Sant Joan d'aquest estiu. A mi em recorden fins i tot aquelles d'un tal Acebes que deia que qui indiqués alguna altra possibilitat era un miserable. I això els va costar unes eleccions! Tu vols fer el mateix? Oh, i surts avui encara amb aquesta prepotència dient que tu no tens cap culpa, que els teus amiguets no et van dir res, que ho sabies tot per la premsa, que la oposició juga brut... Mira noi, entre tu i en Saura doneu un trist espectacle. Primer l'aigua del Segre, recorda que primer ja vas sortir dient que tu no en sabies res d'unes estaques i que tot el que es deia era pura mentida. I era veritat! Aquí ja havies d'haver dimitit. Després el numeret dels Mossos i les batudes a la Universitat. Ara l'incendi d'Horta, els dos agafadets del bracet. Ostres, si no sabeu governar un país no us hi fiqueu! Em sembla que tot això us va molt gran. Però no saber manar no vol dir que s'hagi de ser tan prepotent, suposo que quan un no té arguments ha d'anar a bastonades. Tan costava dir: senyors, encara no sabem del cert què ha passat, els Mossos estan investigant? I quedes com un senyor!!! No, tu havies de sentenciar i continues sense rectificar. L'Acebes encara ara diu que ETA estava darrera els atemptats de Madrid, penses fer el mateix? Siguem una mica més humils, sisplau...


8. I les vegueries?. Uf, això és molt llarg i va per llarg. Només dues cosetes. Evidentment, vegueria del Penedès, sí (surt al mapa). I ara lluito dos cops per la independència, la d'Espanya i la de Lleida. Evidentment, vegueria dels Pirineus, sí. I si Lleida vol turistes que munti un parc temàtic al costat d'Alguaire. I l'Àngel Ros que jugui a la petanca. Què hi pinta l'alcalde d'una ciutat reclamant-ne unes quantes més?. Alcalde, que no és el president del Govern, quan s'acaba el seu terme municipal s'acaba vostè.


9. Què li passa pel cap? Per acabar, sense comentaris. Una imatge val més que mil paraules. En aquests cas paraules d'indignació i impotència.





Au, i per avui res més. Tinc més temes però són massa llargs. Aquest any no tinc ganes de fer balanç, les coses han anat força bé fins al final, amb aquest virus maleït que m'ha fotut les vacances enlaire. Bé, què hi farem... L'única cosa que em sap greu d'aquest any passat és haver-me oblidat d'una persona molt important em la formació del meu pensament. Volia dedicar un escrit a Darwin perquè era el seu any i no ho he fet. Perdona'm!!


Comentaris

Joana ha dit…
Tens tota la raó del món, a l'hivern fa fred i en alguns llocs neva, és el que toca, però de vegades les teles sembla que això sigui l'únic que passa, en aquest "fantàstic" programa que fan a TVE, "España directo", no saben fotre res més i posar la por al cos de tothom, en això tampoc es queda enrera TV3, el pla neucat activitat, la Junquera tancada i ara, demana les estacions d'esquí i per extensió a tota l'hosteleria com els hi va anar aquest cap de setmana, dissabte ben poca gent hi havia a Masella, a mi ja m'està bé, però aquí baix em tractaven de boja per marxar.
Enhorabona per la part que us toca del bàsquet. Amb les vegueries ja m'he perdut. Tot ho han de fer tan complicat i complicar-ho tant, com amb l'incendi, una desgràcia en tots els sentits i ara a mirar de qui és la culpa, barregen les coses!
Si gairebé faig el comentari tan llarg com la teva entrada!
Núria ha dit…
És que hi havia moltes coses de què parlar!!!
Sílvia ha dit…
Ei... Ho he aconseguit!!! N'he enviat dues perquè no estava segura d'haver-ho fet bé.
No vegis com "bavejava" en el moment de fer la foto. Bé, i plorava d'emoció, és clar. Quins moments! CA-TA-LU-NYA!!! era el crit dels nostres. Encara se'm posa la pell de gallina quan hi penso. I això és un somni, vivint aquí dalt... T'agraeixo que ens hagis ajudat a compartir-lo.
Una abraçada.

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...