Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2010

El retorn.

Imatge
11 de desembre. L'últim dia que vaig trepitjar la muntanya. Vàrem anar al coll d'Ares, sobre Civís, i després a dinar a Sant Joan Fumat. A l'arribar a casa em vaig estirar al sofà a fer una migdiadeta i quan em vaig despertar la febre ja començava a enfilar cap els 40. Aquell dia vaig fer alguna foto, com aquesta, on es veu part de l'Alt Urgell i les muntanyes del Pallars Sobirà al fons.


I des d'aquell dia, fins avui, 30 de gener. Avui he tornat a trepitjar la muntanya després de més d'un mes i mig d'abstinència. He anat a Aravell a fer un SOCC, un control d'ocells hivernants. No és una caminada molt dura però acaben sent unes tres horetes. Respirar l'aire fred, sentir el vent entre els arbres, la solitud, el silenci... Ostres, ho trobava a faltar. El primer tram he pensat que marxaria a casa amb un comptatge ben escàs però als dos últims trams la cosa s'ha animat: mallerengues de tots tipus (petita, carbonera, cua llarga i blava), pinsans, pica-…

Els caps de setmana

Els caps de setmana acostumen a ser avorridots. I aquest no ha estat una excepció. D'acord que molts cops parlo de bàsquet, del dels grans i del dels petits però tampoc tinc res més que explicar. Sembla que en sigui una gran aficionada i no és pas així. A casa meva es deleixen per veure i viure partits de bàsquet. La seva implicació és molt diferent de la meva, ells juguen, ho preparen durant la setmana, el comparteixen amb els companys, es repten a sí mateixos. Jo faig de simple espectadora, vaig a remolc de les seves aficions.  Això no ho han entès mai. Aquest cap de setmana ha estat un molts i el que reflecteixo es repeteix cada set dies. Dissabte al matí el David va anar a Balaguer a jugar amb les esquitxes i el Quim a ajudar en Moix a les activitats esportives escolars de la Seu. Ho fa sempre que no té partit. La Laia també havia d'anar a les trobades esportives però teníem metge i caramelles. Així que, res de res. Dissabte a la tarda partit del Mausa i del Cadí a l'h…

SGAE, il padrino.

Imatge
Aquests de l'SGAE fan una ràbia. En nom de la cultura ens foten ben bé a tots. Ara els toca el torn a les perruqueries!!! L'últim cop que em vaig canviar el telèfon mòbil no havia de pagar res perquè tenia punts per comprar-me un tren, si volia. Però a l'hora de marxar la dependenta em diu: has de pagar 1€ i mig per l'SGAE. Vaig al·lucinar. Per què? Doncs perquè el teu mòbil es pot connectar a Internet i  emmagatzemar música. Ah, sí? Però si jo vull el telèfon per parlar amb la gent, no per descarregar música (per cert, quin pastón fer-ho amb el mòbil). Doncs així és la llei. Com que ja pressuposen que et baixaràs la música, au, a pagar. Ells ja donen per fet que tu no ets honrat, que piratejaràs. On s'ha vist això? Em fan pagar una multa abans de fer el delicte i pressuposant que el faré!!! Quan compro CD's per gravar documents per la feina, idem de idem. I els discos durs externs, els PC, l'ADSL, el llapis de memòria, ela impressora, la càmera de fotos, e…

Avui, la Laia

Imatge
La Laia es queixa que al bloc sempre parlo del seu germà i els seus amics quan es tracta de bàsquet. Avui ha fet la seva primera trobada d'equips de bàsquet més o menys oficial. Ja en van fer una abans de Nadal però ella no hi va poder anar. I li vaig prometre que li dedicaria una entrada. A les deu del matí érem a Calaf. Hem arribat justet perquè uns borinots torrecollons de color verd (abans amb tricorni) ens han parat a l'alçada d'Hostelets de Tost, ens han demanat els documents d'identitat a mi i el David i ens han tingut més d'un quart d'hora comprovant no sé què dins el seu tot terreny (suposo que era per si dúiem bombes a part d'una nena vestida de bàsquet a la part del darrera del cotxe) Ja ho diu la meva mare: ai nena, a veure si amb tanta consulta i tanta plataforma tindràs problemes... Home, fotos i vídeo en tenen de mi, del dia que tan "dissimuladament" ens van venir a espiar. Hòstia, quins cracs més catacrecs!!

Però bé, tornem al que a…

Ara, Barcelona Pirineus

Aquest matí, quan m'he llevat he pensat per un moment que era el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents. Barcelona vol ser candidata als JJOO d'hivern del 2022. La primera pregunta: i on les faran? Nevarà a Montjuïc o al Tibidabo? Això sí que és anar en contra del canvi climàtic!! Com dirien els espanyols: más chulos que un ocho! Maragall els JJOO del 92, en Clos no podia ser menys i va malparir el Fòrum i ara l'Hereu també vol passar a la història presentant els JJOO del 22. Tot perquè els nens de les escoles de Barcelona li han demanat uns JJOO, que ells no els varen viure. Els nens sempre manen i vivim en l'època que als nens no se'ls ha de traumatitzar, els hem de dir sempre que sí i concedir tots els seus desitjos, els reietons de la casa.

Però han anat sortint més dades. A Barcelona el què es pugui i la resta, al Pirineu. La candidatura és Barcelona Pirineus. Molt bé! No en teníem prou amb Lleida Pirineus que ara ens surten amb la Barcelona Pirineus. Ara ta…

Apunts 4

Imatge
Avui no fan res a la tele que valgui, així que aprofitem per escriure. Avui faré un d'aquells resums que faig de tant en tant.

1. A l'hivern neva. Parlant de tele, poques coses interessants deuen passar al món, oi? Com és que els informatius dediquen la major part del seu temps a parlar de l'altre temps, el meteorològic? Sí, ja ho sabem, a l'hivern fa fred i, de tant en tant, neva. Ha nevat a llocs on no ho fa massa sovint, a altres llocs ho fa alguns cops l'any com és el cas de Prades, quan neva molt o no estan preparats els nens no van a escola, és més, les escoles tanquen (vaja, quina excusa...). Portem setmanes amb les mateixes imatges: carreteres nevades, pobles nevats, nens tirant-se boles de neu... Això aquí i a les televisions espanyoles. Però el que està més de moda és fer anar al pobre "pringat" de torn, el becari, a explicar des d'algun lloc amb una clapa de neu que neva. Suposo que això ho fa més verídic però jo em pregunto, quina culpa en…

Què coi és això que et passa?

Imatge
Au, ja tornem a ser aquí. Després d'uns dies de convalescència a Barcelona ja som altre cop aquí dalt. Ja en tenia ganes, em trobo molt millor. I ara que estic més animada i el cervell torna a funcionar explicaré una mica què és això de la mononucleosi. Aquests dies hi ha hagut gent que han sentit a parlar d'aquesta malaltia per primera vegada, altres que la coneixen com la malaltia del petó però tampoc sabien ben bé què era. Així m'ho feia saber certa persona: ...espero que aquesta cosa que tens amb aquest “mono...” tan estrany no sigui res greu... Així que us en faré cinc cèntims.

La mononucleosi és una infecció vírica provocada per un virus de la família dels Herpes (el virus d'Epstein-Barr). Són virus d'aquesta família el de la varicel·la o el de l'herpes labial (les emprenyadores panses).




És una malaltia que en nens passa quasi desapercebuda, asimptomàtica. En adolescents i adults joves acostuma a provocar cansament i inflamació de la melsa i el fetge. M'…