Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

BON NADAL!

Imatge

Rectifico!!!

Tot i que una mica tard, sembla que sí ho han trobat interessant!

El Sedis Bàsquet acaba l’any amb dos títols territorialsGràcies, els nois s'ho mereixien!!

Apunts abans de Nadal

Imatge
Massa coses al pap, així que faré un d'aquells apunts meus amb moltes coses:
1. Abús de poder. Quan jo era profe, vaig tenir una jefa que no em tragava, coses que passen. La seva major satisfacció era poder deixar-me en evidència i menysprear-me davant dels demés. La fòbia era tan descarada que molts dels companys se n'enfotien. Podien arribar tard a una reunió que si anaven amb mi no els passaria res, la super em fotria a mi sola la bronca davant de tots. Si algú volia comentar alguna cosa durant un claustre ho feien amb mi que la senyora directora em posaria a mi en evidència dient allò de: "després la Núria ja m'explicarà de que està parlant", amb aquella cara de satisfacció i mofa al deixar-me en evidència davant de tots. Aquella dona no em suportava per pura enveja. Els cometaris ridículs que li sortien de dins com a dona ho certificaven. I la seva única arma era utilitzar la seva posició de poder. Senyor Mas, com m'ha recordat a aquella paia quan es diri…

L'escola en català, ara i sempre

Imatge
Dedicat al Tribunal Suprem Espanyol i a tot als que fa pudor a espanyolisme ranci anticatalà.

La base del Sedis, a dalt de tot

Imatge
Si he de parlar de bàsquet, primer això és obligatori. El meu condol al bàsquet badaloní i a la família per la mort en accident de cotxe d'una de les nenes del mini de la Penya.
Ahir va ser un frenètic dia de bàsquet de base. Vaig arribar a veure quatre partits i mig! Es jugaven les semifinals i les finals del Trofeu Federació de Lleida, és a dir, es decidia quins equips eren els millors de Lleida. És una consideració menor si tenim en compte que el veritable nivell del bàsquet català no està precisament a Lleida però és el moment on es decideix quins equips lleidatans tindran l'oportunitat de veure's les cares amb grans. Ja comencem a tenir per costum veure el nom del Sedis a les finals d'aquest torneig però enguany ha estat emocionant per la rivalitat que existia. A les semifinals arribaven tres equips dels quatre possibles del Sedis: Sedis Esquitx, infantil femení, Sedis Mavisa, infantil masculí, i Sedis Alfa Consult, cadet masculí. Quedava fora d'aquestes semi…

Cotonets al cel

Imatge
Avui, a dalt de tot d'Arinsal, al mirador de la Roca de la Sabina, feia un fred que pelava. Més que fred, era glaç. -10ºC ja passa de fred. A la ràdio no paraven de dir que feia molt fred, que no sentien el cos, que això no s'aguantava. I parlaven de 6 o 7 graus, 4 com a molt. Ja els ho canviava. I que esperin demà, que diuen que encara en farà més. Però els -10ºC s'han convertit en -15 o menys pel fort vent que bufava. La situació era extrema! He pujat a veure algun bitxot però ja m'han deixat clar que són més llestos que jo i no han sortit. Segur que pensaven: "on vas, bona dona, amb aquest fred!". Però el fred i el vent també poden deixar postals encisadores i avui el vent ha fet que mirar el cel no hagi estat del tot avorrit. Com si sabés que no hi trobaria el que esperava, ha volgut que les quatre hores no hagin estat tan difícils de passar.















El Super 3 ja no és Super

Imatge
Quan parlem de la immersió lingüística, terme que no m'agrada gens, quasi sempre el referent és l'escola. Aquesta facilitat que es dóna als nouvinguts o gent del país que no ha après mai la nostra llengua passa per un gran esforç que s'ha fet des de l'escola, sí, però un paper important també l'ha tingut la tele. Molts són els que han après el català des de TV3, ens referim als grans, però els petits han tingut un mestre molt més bo que l'escola: el Super 3, el club amb més socis de Catalunya. El Super 3 ha estat per a les últimes generacions, nascuts aquí o a fora, el referent de l'entreteniment en català. En Doraemom, el Shin Chan, l'Arare però també en Petri, la Nets, el Tomàtic, el Megazero, la Bibiana, el Krust i tots els nous personatges que, perdoneu, però els nens ja són grans i no els tinc tan presents. Molts nens i nenes, i grans també, han passat hores davant la tele amb aquests personatges. Han cridat "culet, culet" i "trompa…

L'esperit de Nadal

Aquests cinc dies he estat a Barcelona amb la família. Hem pogut fer moltes coses i els nens han pogut estar amb els avis. O el millor, els avis han pogut estar amb els néts. Les festes de Nadal no m'agraden per l'estrès que provoquen. Els regals, les presses, els dinars llargs i pesats... Ningú està per ningú, hi ha massa feina i anem tots plegats massa atabalats. Aquests dies hem tingut temps per a tot. A part d'aprofitar per fer algunes compres de Nadal i de No Nadal els nens han estat amb els avis, els cosins, els tiets. Amb els avis han pogut anar a passejar per la fira de Santa Llúcia i visitar el barri gòtic (era un clàssic nadalenc a la meva família quan arribava santa Llúcia!), també els han dut al teatre a veure Gerónimo Stilton que, per cert, tingueu o no tingueu nens, sapigueu o no sapigueu qui és aquest ratolí periodista, us recomano el musical,  i han pogut viure cinc dies complets amb ells. Viure lluny de la família et fa valorar aquests moments. Per Nadal, …

Una imatge més

Imatge
El dia de la nevada vaig fer algunes fotos durant el matí. Però amb la feina que he tingut ni les havia vist. Avui, mentre esperava que se'm copiessin uns arxius, he aprofitat per mirar-les i la veritat és que n'hi ha algunes que m'han agradat força. Aquesta, concretament, em transmet certa pau amb la suavitat dels contorns que dibuixa la neu a la teulada i els flocs que van caient lentament.

Aquests dies ha fet tan fred que la neu no s'ha desfet. Només la part dels carrers per on passen els cotxes està mínimament neta. I amb el fred que sembla que farà, tenim neu per a dies!!!

Ja la tenim aquí!

Imatge
Li ha costat, semblava que sí, amb aquest fred i els núvols però no acabava d'arrencar. Aquesta nit s'hi ha posat i encara no ha parat. Diria que va per llarg. Fa una estona ha baixat la màquina de Calvinyà però la neu està tan agafada que no ha tret massa cosa. El transport escolar avui no puja a buscar els nens, així que els hem hagut de baixar amb el cotxe. Ara neva fort i la temperatura ronda els -1ºC. Com que aquests dies ha fet motl fred, la primera volva ja ha quedat ben enganxada a terra. Evidentment, a la ràdio no en diuen quasi res, com que no neva a la costa... Han dit alguna nevada feble al Pirineu que anirà pujant de cota fins els 1200 m. Molt ha de pujar la temperatura perquè això passi en poca estona.


Quina nit!

Em sembla recordar que mai havia patit tant durant un escrutini d'unes eleccions d'aquests tipus. Ahir estava expectant, tenia molt clar que CiU faria molt bon paper però no tenia clar què passaria amb la resta. Els primers pre-resultats, els de les enquestes de TV3, em van fer saltar del sofà. Sí, sí, SI!! La primera cosa que vaig veure va ser els 3/4 escons de SI. Bé, perquè havia apostat per ells. Penso que si hi ha un altra partit independentista al parlament (per què dic un altre, si en aquests moments considero que és l'únic?), els que s'autoanomenen els originals, hauran d'estar a l'alçada si no volen que els passin al davant. Evidentment, em quedava molt tranquil·la al veure els bons resultats de CiU i com s'enfonsava PSC. ERC anava molt avall però és el preu que hem de pagar tots, un temps al racó de pensar potser els tornarà al bon camí. IC-V, m'hauria agradat que anessin més avall perquè, de bon tros, són els que ho han fet pitjor des del Gov…

El meu dia després

Avui em preguntaven si ja tenia clar què faria el dia 28. Crec que tinc clar què faré després de descartar tot el que corre per aquests mons de Déu. Aniré a votar però amb un rerefons. No voto convençuda, no m'agrada tot ni tothom que forma part d'aquest partit. Votaré per veure què passa i perquè són els únics que defensen el que estic esperant des de fa temps i pel que estic lluitant des de la meva humil posició des de fa molt anys. A dia d'avui, és el que tinc decidit, no vol dir que no canviï de parer tres cops abans de diumenge. Però, vaja, cada cop ho veig com la decisió més ferma. Jo diumenge votaré SI perquè són els únics que parlen obertament de la declaració unilateral de la independència de Catalunya. Voto SI perquè no podré dir que no es fa res per aconseguir-ho si no els dono l'oportunitat als qui m'ho ofereixen. Això sí, si no estan a l'alçada de les circumstàncies, fora i uns altres, que jo no em caso amb ningú.  Però no tot acaba amb qui votaré el…

Les valls de Valira, terra de xoriços

Quan llegeixes l'edició digital del diari Avui - El Punt pots optar per entrar a l'edició local, on surten les notícies del teu municipi. És perquè puguis saber de més a prop què passa a casa teva. Les valls de Valira és el meu, un del municipis més grans i a la vegada més despoblat de Catalunya. És l'últim que trobem abans d'arribar a Andorra. Si hem de fer cas a les notícies que surten del municipi en aquest diari diríeu que és terra de xoriços. Jo me l'imaginaria com poblets aïllats amb bandolers i contrabandistes amagant-se pels boscos, carreteres plenes de controls de guàrdies civils amb tricorni i metralleta, gent de la terra amagant els perseguits a casa seva perquè no els trobin els guripes, senyores malfiades mirant entre les cortines per si hi ha incidents a fora. No hi aniria mai de vacances i menys hi portaria les criatures a pasturar. I si algú ve algun dia a sopar a casa, vigileu que no us fotem la cartera!! Vaja, una terra on el dia a dia és un joc r…

La tardor al mar

Imatge
Aquest cap de setmana he canviat la muntanya per la platja. Ha estat una escapada de dos dies amb dues amigues. Curt però intens. Necessitàvem dos dies així, de xerrera i xerrera sense nens, nenes, noiets, noietes ni homes que ens interrompessin a cada frase. No hem fet gran cosa més. Xerrar, passejar, menjar i contemplar el paisatge. Aquí van algunes de les imatges més magnífiques d'un mes de novembre a Calafell que hem pogut contemplar. La resta ens ho reservem per a nosaltres. I per molts anys més!!!!













Com a bons catalans, la batalla perduda

Imatge
Al final, aquest ha estat el resultat. 1 a 0 a favor dels hostes vingueren que de casa ens tragueren. Bé, aquests no crec ni que siguin hostes, han entrat a casa nostra a la força per la porta gran del consumisme cutre, cutre (xaró en català però cutre sona més contundent).


La carbassa no la vaig comprar però n'hi van donar una a la classe. Què hem de fer? Jo ja he formalitzat la meva queixa pertinent. Com a mínim també es va vestir de castanyera i va menjar panellets. Ara vindrà Nadal i diran que no volen fer el pessebre per a no ferir susceptibilitats. A mi ja m'han ben fotut. Com van dir l'altre dia a la ràdio en un anunci del Corte Inglés: al supermercat hi podeu comprar castanyes per celebrar la nit de Halloween. Au, toca't els nassos. Ara a veure si la convenço de fer una bona crema de carbassa però es veu que els han dit que es conserva molt bé així i que pot durar ben bé un any i mig!!! Doncs ens esperarem amb aquesta "obra d'art" decorativa a cas…

La vall del riu de Salòria

Imatge
Avui hem fet una sortida al riu de Salòria. El riu de Salòria baixa dels voltants del pic de Salòria cap a Ós de Civís. El dia no ens ha acompanyat gens i no hem pogut gaudir del paisatge i els colors en tot el seu esplendor. Però també hi vaig pujar divendres, feia sol i un cel ben blau. Els colors de la tardor lluïen molt i contrastaven amb la neu que encara queda d'aquesta setmana passada. Avui torna a nevar i possiblement aquesta neu ja no marxi fins ben entrada la primavera que ve, sobretot als llocs més obacs. Ara sí podem dir que tenim l'hivern a sobre! Com diu la dita:
El dia de Tots Sants,
guarda l'"avanico"
i trau els guants. 

Algunes fotografies perquè us feu una idea de l'excel·lència  d'aquest lloc.

El poble d'Ós de Civís. Ja n'he parlat algun cop de la singularitat d'aquest indret. Fixeu-vos en els camions que hi ha a baix de tot. Divendres hi havia molta moguda a Ós. Estaven recollint els ramats de vaques que han pasturat durant to…