Monosapiens

Monosapiens. Sí, sí, això és el que la Laia diu que tinc: la mare té Monosapiens. I és que el nom és complicat: Mononucleosi. Ara em toca repòs absolut i règim estricte, fantàstic per les dates a les que estem! Clar que tampoc em ve gens de gust un dinar d'aquells greixosos, ni torrons, ni res de tot això. El cos és savi i si el fetge no està per orgues ja no et deixa entrar aliments difícils de digerir. La malaltia del petó... Ja han començat les brometes, ja...: a qui has fet el petó? La resposta és contundent: tenint en compte l'estat en el que em trobo el petó li dec haver fet a un gripau!! I no devia ser cap príncep blau, més aviat un gripau babau.

Aquí la Seu està nevant de valent. Bé, això he pensat des del llit perquè la finestra del sostre està tota coberta de neu, i he suposat que continuava nevant. Ara he canviat d'ubicació, he canviat el llit pel sofà. Ara faig com la de l'Ikea: del llit al sofà, del sofà a la taula, de la taula al sofà i del sofà al llit. Ostres, sí que neva fort, sí. Des d'aquí veig que la carretera que va a Puigcerdà els cotxes van amb cadenes i la màquina llevaneus no dóna a l'abast. Per aquí dalt encara no ha passat i els cotxes les passen magres. Molt em temo que els nens els enviaran cap a casa d'aquí no massa, els que van amb transport escolar. Espero que no sigui abans de dinar perquè només em faltaria haver de fer dinar per a tots.

A casa tenen el pessebre a mig fer, l'arbre a mig muntar, el tió endrapant de valent... Jo no sé si és el meu estat de malestar i el cap botit com una pilota però la cantarella de TV3 d'aquest any és odiosa, no?. " però sobretot hi ha d'haver-hi un caganer". Bé, o un o l'altre, no? Al final em fan dubtar del meu criteri lingüístic. Com que les cagades les fan amb tanta impunitat es fa difícil creure que se'ls hagi passat a tots. Sigui correcte o no a mi em sona fatal.

Ja n'hi ha prou... Quan porto una estona els braços pesen, el cap esclata i només penso en estirar-me al llit o al sofà.

Bon Nadal...

Comentaris

Joana ha dit…
Hòstia nena! Mononucleosi infecciosa, jo la vaig passar fa set anys. Ho vaig passar fatal, quinze dies a 40 de febre i amb una ictericia que feia por als que em veien, i amb més ganglis que no pas tenim, vaig estar dos mesos de baixa i el fetge també el tenia que es pensaven que em moria. Pel que em van dir a urgències al Vall d'Hebron, passar-la de gran és xungo i que no t'afecti la melsa. Em vaig aprimar una passada i estava reventada, no servia per fer res, groga, demacrada. Saps perfectament on tens el fetge. Jo entre els deliris de la febre, vaig patir aquell programa que anaven a fer l'Aconcagua. Les brometes, també les mateixes, amb les ganes que tens de res!
Que et milloris i quan es passi l'embotament de cap a llegir, que és l'únic que es pot fer.
Núria ha dit…
Hosti, Joana, quins ànims em dones!! Em sembla que la meva és molt més suau. Febre i poca cosa més. Bones Festes!
Sílvia T. ha dit…
Carai, Núria, sí que passaràs unes "Bones festes", amb la poca gràcia que et fan... T'envio una forta abraçada i desitjo que et recuperis aviat.
Joana ha dit…
No dona! Ànims! Pensa que mentre tu ets a casa fent repós, la resta patim el mal temps. Ja m'ho van dir, que la meva era heavy, que molts cops la gent la passa només amb algunes dècimes i una mica més cansat de normal i que és res. Que en general durant la infancia i l'adolescència tothom ho pateix. No deuriem ser prou "marranotes"!!!, és broma. A millorar-se
Bona sort i bones festes!

marc

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...