Apunts 3

Avui faré allò que faig de tant en tant, un popurri de coses. Hi ha algunes persones que em diuen que això els agrada més, suposo que els cansa tanta xerrameca! Ep, el de sempre, no obligo a ningú a llegir res!! Ara, després són capaços de llegir la trilogia del Larson que ja són ganes...

Bé, comencem:

1. Esquitxes a l'atac!! Aquest cap de setmana, les nenes del Sedis Esquitx van anar a Sabadell a jugar un torneig de bàsquet preinfantil amb alguns dels millors equips de Catalunya i Espanya. Van fer un bon paper i van quedar terceres. Aquests dies he vist el millor d'aquestes noietes. I és que quan juguen amb rivals del seu nivell treuen el bàsquet de veritat. Entenc que jugar amb els equips de Lleida preinfantils i guanyar sempre de més de 50 punts ha de ser desmotivador. Per això gaudeixen tant quan volten món i troben equips amb els que s'han de barallar per aconseguir alguna cosa. Davant d'elles va quedar un fabulós Granollers, amb unes adolescents que semblaven armaris però que no les van "acollonir" en cap moment, només van perdre de 14 punts. L'altra partit que vàren perdre va ser amb una escola de Sabadell infiltrada en l'últim moment. I dic infiltrades perquè eren infantils i dues cadets, un i dos anys més que elles. Tot i així, les podien haver guanyat. Fa ràbia això perquè era un torneig preinfantil i els organitzadors conviden un equip de nenes més grans de la mateixa ciutat i s'emporten el segon lloc del torneig. Lleig... Per tant, puc dir que les nenes del Sedis Esquis van quedar en segon lloc de categoria preinfantil. Per l'entranador això no té importància, han après i han gaudit, però la part emocional també compta i hi havia la sensació de presa de pèl. El tercer lloc el varen aconseguir contra tot un Mataró. Bé, molt bé. Són les mimades del club? No són les que es busquen la vida. Si han anat a jugar un torneig aquest cap de setmana no és justament perquè el club els hagi facilitat les coses, tot el contrari... Prou, massa llarg i després es queixen.

2.  Lleida nord a l'atac!! Va, que després diran que parlo del Sedis Esquitx i no dic res dels nois. Mentre el David era a Sabadell amb les nenes jo vaig anar a Tremp amb els nens. Allà jugaven les quatre seleccions infantils i cadets de Lleida entre ells: Lleida nord, Lleida sud, Lleida oest, Lleida est. El Quim jugava amb Lleida nord (la Seu, Andorra, Pont de Suert i Tremp). Van guanyar el torneig, primer contra Lleida oest, de moooooolt, la final contra Lleida sud (vaja, CB Lleida) d'un puntet. La reflexió dels nois va ser: coi, el Sedis Persianes Seu (l'infantil de bàsquet del Sedis) ha jugat dos cops contra el CB Lleida aquesta temporada i els ha guanyat de 25 cada cop. Juguen dos del Sedis amb la selecció nord contra aquests mateixos i guanyen d'un. Conclusió: és molt millor el Sedis Persianes Seu, amb cinc infantils i un munt de preinfantils que no pas la selecció Lleida nord. Doncs res, endavant la base del bàsquet alturgellenc!


3. Quin fàstic, quin fàstic, quin fàstic. El què? La política de la Seu. Quina manera de treballar per la ciutat anant tirant merda a tots els que fan nosa per passar al davant. Quin serà el següent capítol senyor Mas, el color de les bambes de la mare de la tieta de la companya de pis de la regidora de peti qui peti? Crec que l'Ajuntament de la Seu ha d'ampliar la plantilla del gabinet de premsa. És que penso que amb una sola persona que redacti les notes de premsa no n'hi ha prou, se'n necessiten dues: una que faci la feina que ha de fer i l'altre que es dediqui a rebatre totes les acusacions de l'oposició. Què, opo, potser que comencem a treballar per la ciutat, no? Enlloc de buscar raons, col·laborem una mica per tirar la ciutat endavant? I després diuen que la gent està cansada dels polítics...

4. I què dirà la gent? Diumenge vinent, 13 D, el dia de les consultes a 170 municipis catalans. Les consultes per veure si la gent té ganes de quedar-se a Espanya o anar per lliure. I a la Seu? A la Seu, el 25 d'abril. A mi, personalment, m'hauria agradat el 28 de febrer, però si la majoria de la gent de la PAUA creu oportú que es faci el 25 d'abril, endavant. Ara a treballar de valent i explicar el millor que sapiguem que no volem convèncer a ningú perquè votí SÍ sinó perquè vagin a dir la seva el dia 25 d'abril, sant Marc. I el lloc? Ja vorem. A Manlleu ho fan a la mesquita, llàstima que aquí no en tenim...

5. La gran capital. Aquests quatre dies he estat a la capital de l'Estat. De l'Estat català, clar. Algú sap si  Barcelona l'han bombardejada ultimament? Com a mínim això sembla. Tots els carrers aixecats, bruts, tallats. Sembla que alguns tenen ganes que la gent en fugi d'aquesta ciutat. Home, amb mi ho aconsegueixen. Cada cop és més fastigós aterrar-hi. Hem fet compres, compres i compres. Espero no haver de gastar un duro més aquestes festes, amb tres dies n'he tingut prou. He fet una passejada pel Guinardó. Ostres... Si algú el recorda amb nostàlgia que no hi vagi. el Mercat, a terra; el Mas Guinardó, a terra; les casetes baixes d'estiueig, a terra. No vull continuar pujant allà dalt, qualsevol dia m'hauran tallat els arbres del Parc del Guinardó.

6. Els esquiadors. Ahir es queixaven alguns esquiadors que els havien enganyat, que els havien dit que hi havia neu i que les pistes estaven bé i que no hi havia res de res. Au, pringats, us passa per voler les coses abans d'hora. Amb la calor que feia a Barcelona jo hagués anat a la platja!! La neu és necessària per mantenir l'equilibri dels ecosistemes i les reserves d'aigua per l'any vinent, també direm que és bonic el paisatge, però per a mi, les pistes d'esquí podrien tancar totes, fora canons de neu artificial per tenir contents a quatre pijets i més conservació de l'entorn. Les destrosses que han fet, i fan, les pistes d'esquí són comparables a la destrossa de la costa mediterrània. Els és igual el que hagin de malmetre si d'això n'han de treure un benefici econòmic particular. La resta, tan se'ls en fot. I això passa aquí i a aquest país tan petit que tenim com a germà, el de l'escapada.

7. El padrí. Aquest cap de setmana hem aprofitat per anar a veure el meu padrí, el de Pallerols del Cantó. Hem parlat de coses del passat, amb quasi 95 anys i el cap ben fresc té moltes coses per explicar. Li preguntàvem coses de la guerra. Deu n'hi do. De Balaguer a Manresa, de Manresa a Vic, de Vic a Olot, d'Olot a Camprodón, de Camprodón a Prats de Motllò i cap a França. Això durant el mes de febrer amb neu fins els genolls. Era la retirada, els nacionals els empenyien. Ell era tinent de l'exèrcit republicà amb només 23 anys i 22 soldats sota la seva responsabilitat. Demaneu això a un vailet de 23 anys actualment. Ara, la frase que més em va impactar va ser: avui dia la gent no sap si demà podrà pagar la hipoteca, jo no sabia si l'endemà seria viu. Collons...

8. Ara ve Nadal... I ja s'acosten les festes i jo que ja seria a 10 de gener. Algú pot abolir aquestes festes, sisplau? Aquest any no penso dir res més, ja em vaig quedar ben descansada l'any passat i no ha canviat res al respecte.

200. No, no m'he passat de números. És la meva entrada número 200!! Fins quan? No en tinc ni idea...


Comentaris

Joana ha dit…
Apa! felicitats pel post 200 i també en aquests esportistes que teniu.
No només Barcelona està en obres, per feina, em toca voltar i Sabadell, Terrassa, Granollers, per dir, potser les grans capitals de comarca. Si vas per la carretera totes estan en obres també.
Vaig baixar dilluns al centre i tothom era allà, els de Barcelona, potser els que menys, era horrorós. Molta gent al carrer, però a les botigues no vaig veure gaire moviment, això si, a les administracions de loteria del carrer "Pelayo" perque per mi encara és pelayo, cues!!!
L'esquiador que diu que l'han enganyat, és idiota, jo vaig pujar dissabte a Masella i sabia el que m'anava a trobar, si fa calor i no neva, ningú no t'enganya i les webs serveixen per alguna cosa.
Moisès ha dit…
Pel que fa al pupurri dels punts 1 i 2, res a dir a La Seu basquetbolisticament parlant sou los putos amos, em foteu una enveja.
I referent al punt 4, estem desbordats de feina a Artesa celebrem la consulta aquest diumenge, i jo en sóc dels impulsors, de fet en sóc el portaveu, i estem de feina fins dalt, ara tot sigui per la democràcia i per Catalunya.
http://blocs.mesvilaweb.cat/moisesmarti
Núria ha dit…
Moises, molta sort diumenge! Ja deus haver vist que jo també estic al peu del canó amb el referèndum a la Seu. Nosaltres anem al 25 d'Abril, amb totes les grans. Més que res per intentar fer les coses el millor possible, aquí costa moure la gent i que es mullin. Estarem molt a l'aguait del que passi a Artesa. Per cert, ostres quin bloc, vas fort, eh? Veig que tenim moltes coses en comú, començant pel model de país.
Quant els apunts 1 i 2, ara que me'ls he tornat a llegir, si fos d'altres equips de Lleida em farien una mica de ràbia els meus comentaris. No sé si semblo poc respectuosa o massa menyspreativa amb els altres equips. No és la meva intenció, només destaco una realitat i l'orgull propi d'una que viu el bàsquet a casa tot el dia, tot i que no ha tocat mai una pilota!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...