Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

Les campanades laiques

Imatge
Aquests dies sóc a Barcelona reposant. Continuo fent allò del llit al sofà, del sofà a la taula, de la taula al sofà... Fantàstiques vacances. Tots fotent-se com un bacó i jo menjant verduretes. Ara, jo ja els aviso: aneu menjant, aneu... després plorareu perquè la roba us apreta! Com a mínim podré menjar els dotze raïms! Això no porta greix i sucre puc endrapar-ne el que vulgui. Brindar, no brindarem. Ja veus, quina cosa de prohibir-li a una que és pràcticament abstèmia... El que més m'agrada d'aquesta cosa és que amb l'escusa de la malaltia del petó m'estalvio aquest costum incòmode de fer petons a tothom. Mira que no m'agrada gens anar petonejant a tot Déu... Em sembla que diré que és crònica la malaltia i no podré fer petons de compromís mai més a la vida perquè puc contagiar alguna cosa.
Aquesta nit, doncs, menjarem els dotze raïms. El dilema de sempre és, quin canal de la tele seguirem per fer les campanades? Un any vàrem voler passar de tele i seguir les c…

Hi torna.

Imatge
Ara mateix, prop de les dues del migdia, torna a nevar i ho fa de valent. Els flocs són més grans que els d'abans d'ahir i sembla que n'hi ha per a estona. La meva mare m'ha dit: neva aquí dalt? Però si van dir que no nevaria més. Jo contesto: no mare..., van dir que no nevaria a Catalunya (= àrea metropolitana i zona d'influència) i nosaltres vivim al Pirineu.

Us deixo algunes imatges acabadetes, acabadetes de fer (és el meu entreteniment des del sofà).


De Nevada Seu Des'09


De Nevada Seu Des'09


De Nevada Seu Des'09


De Nevada Seu Des'09

Neu per a estona.

Imatge
Fotos de la nevada d'ahir. Com a mínim puc fer fotos des de casa tot i que m'hauria agradat sortir per la Seu.

Així es veia el paisatge de darrera casa.


De Nevada Seu Des'09

La llevaneus de les Valls de Valira, nova de l'any passat, no aconseguia treure la neu que estava ben enganxada al terra.


De Nevada Seu Des'09

Això no són traces d'esquí, no. Són les marques de les roques dels cotxes. La neu era molt compacta.


De Nevada Seu Des'09

Tot el dia va nevar de valent, des de les 9 del matí fins ben entrat el vespre.


De Nevada Seu Des'09

El David va haver d'anar a buscar els nens a l'escola perquè l'autocar no podia pujar. Sort de l'excavadora que va poder netejar una miqueta el pas fins a casa. Ells són el cotxe del darrera.


De Nevada Seu Des'09
Aquest matí ja no nevava però la neu no havia marxat pas. Tot el dia ha estat molt boirós i també ha plogut una miqueta. Això ha fet que les fotos de la neu amb Sol no s'hagin pogut fer. Potser de…

Monosapiens

Monosapiens. Sí, sí, això és el que la Laia diu que tinc: la mare té Monosapiens. I és que el nom és complicat: Mononucleosi. Ara em toca repòs absolut i règim estricte, fantàstic per les dates a les que estem! Clar que tampoc em ve gens de gust un dinar d'aquells greixosos, ni torrons, ni res de tot això. El cos és savi i si el fetge no està per orgues ja no et deixa entrar aliments difícils de digerir. La malaltia del petó... Ja han començat les brometes, ja...: a qui has fet el petó? La resposta és contundent: tenint en compte l'estat en el que em trobo el petó li dec haver fet a un gripau!! I no devia ser cap príncep blau, més aviat un gripau babau.

Aquí la Seu està nevant de valent. Bé, això he pensat des del llit perquè la finestra del sostre està tota coberta de neu, i he suposat que continuava nevant. Ara he canviat d'ubicació, he canviat el llit pel sofà. Ara faig com la de l'Ikea: del llit al sofà, del sofà a la taula, de la taula al sofà i del sofà al llit. …

De Sant Jaume de Frontanya a Brusel·les.

Imatge
Sr. Puigcercós, ja heu madurat? Deieu els del vostre partit, fa poc de més de quatre mesos, que els que demanàvem la independència, ja, erem quatre immadurs, que ara encara no era l'hora. Ja no som quatre ganduls que cridem molt i no fem res (això també ho pregonaren a quatre vents)?
O potser vol aprofitar-se de la feina que estan fent els altres per esgarrapar quatre vots dels milers perduts? Li recordo que aquesta és la tasca que havien de fer vostès, els de la E i ens heu traït de mala manera. En aquesta foto m'hi sobra vostè.


13-D, anar a votar?

Diumenge és un dia important. 170 municipis tenen l'oportunitat de dir si volen formar part de l'Estat espanyol o prefereixen ser un Estat lliure. Bé, també poden dir la seva els que tant se'ls en fot amb el vot en blanc.

Quina lectura se'n farà de tot això? Dependrà molt del percentatge de participació. Aquesta consulta és un grau de democràcia, de llibertat, sense precedents però hi ha gent que ho menysprea. Considero que aquests actitud és un atac a la llibertat d'expressió. I aquests menyspreu es mostra des de diferents àmbits. Ho és amagar una nota de premsa de la PAUA (plataforma de l'Alt Urgell per a l'autodeterminació) dins els comentaris dels lectors d'una notícia de la Cerdanya, ho són les declaracions del president Montilla quan diu que ja sabrà que ha passat quan llegeixi les notícies el dilluns (recordo, president, que aquests 700.000 que votaran també el tenen com a president) i ho és quan en Víctor Amela, periodista que mira la tele, fa ce…

Apunts 3

Avui faré allò que faig de tant en tant, un popurri de coses. Hi ha algunes persones que em diuen que això els agrada més, suposo que els cansa tanta xerrameca! Ep, el de sempre, no obligo a ningú a llegir res!! Ara, després són capaços de llegir la trilogia del Larson que ja són ganes...

Bé, comencem:

1. Esquitxes a l'atac!! Aquest cap de setmana, les nenes del Sedis Esquitx van anar a Sabadell a jugar un torneig de bàsquet preinfantil amb alguns dels millors equips de Catalunya i Espanya. Van fer un bon paper i van quedar terceres. Aquests dies he vist el millor d'aquestes noietes. I és que quan juguen amb rivals del seu nivell treuen el bàsquet de veritat. Entenc que jugar amb els equips de Lleida preinfantils i guanyar sempre de més de 50 punts ha de ser desmotivador. Per això gaudeixen tant quan volten món i troben equips amb els que s'han de barallar per aconseguir alguna cosa. Davant d'elles va quedar un fabulós Granollers, amb unes adolescents que semblaven armar…

Yo soy aquel negrito del África tropical...

L'altre dia, el meu germà va penjar això al feisbuc. És un reportatge que va sortir a les notícies d'Intereconomía. Increïble com pot haver gent que distorsioni tant les informacions i, molt pitjor, que els altres se'ls creguin! Per un moment m'he remuntat a l'Àfrica tropical del "negrito" del Cola-cao.



El meu germà és una mica bèstia quan vol però té sentit comú i diu les coses tal com vénen. Us podeu imaginar què va dir que en faria ell del preservatiu, el micro i el "traseru" del periodista. Això sí, amb molt de sentiment... Potser no ho deixaríem anar amb tant detall però segur que a molts dels que heu vist el reportatge us ha passat pel cap.