Las veus dal Pamanu


Aquests dos últims dies hem mirat a TV3 "Les veus del Pamano". Ara em sap greu perquè no l'he llegit però quan tingui una estoneta segur que l'agafaré. M'agraden els llibres que toquen aquests temes. Aquesta série em venia molt de gust veure-la perquè són coses que em fan viure de més aprop el que varen passar els meus avis i revesavis, sobretot per aquí dalt. A tot arreu hi va haver guerra i postguerra però el tema dels maquis i les històries de revenges als pobles petits es va viure molt intensament aquí dalt, al Pirineu. 
Com que no he llegit el llibre, hi ha detalls de la sèrie que no sé si són detalls de l'escriptor o dels guionistes de la pel·lícula. Per exemple, la Seu no la deixen massa bé. Sembla el puticlub del Pirineu!! Només hi havia meuques i capellans en aquella època? Doncs què voleu que us diga... Un altre fet que em tenia prou estranyada és que en aquella època s'anés amb moto de Sort a la Seu com qui passa el Cantó avui dia. El meu avi és de Pallerols del Cantó i sempre ha dit que la casa dels seus avis, cal Bernadet, era a la plaça de davant l'església. Ell sempre em demana per la casa. Fa uns anys, la vàrem anar a buscar i ens van dir uns del poble que aquella casa va anar a terra quan el MOPU va fer la carretera. El meu avi sempre deia que anaven a comprar a la Seu amb burra i tardaven tot un dia. A Sort no hi anaven pas perquè no hi havia carretera. Jo no sé si vaig molt errada però segons el que a vegades encara explica, entre Sort i la Seu no s'hi podia anar per la carretera actual del Cantó, i menys amb moto anar i tornar com qui va a fer unes copes i torna al cap d'una estona. Aquest detall em va fer perdre una mica...
Si visqués a Barcelona potser no m'hagués fixat tant en un altre aspecte: la parla. Però sent aquí dalt i sabent com parlen els pallaresos i tot l'Alt Pirineu en general, ràpidament tots vàrem saltar, el Quim el primer. Ostres, aquell parlar que no és ni de Barcelona, no té neutres, i molt menys el parlar del Pallars. I més aquella època, on segur que els únics que havien de parlar barceloní eren el mestre i la seva dona, els altres de ben segur no havien sortit mai de la comarca. Només dos nens tenien una frase cadascú amb la parla del lloc. Per fer aquelles quatre paraules no calia, semblava que volguessin donar un toc d'exotisme, com quan a les pel·lícules americanes que passaven a la costa brava sortia un pescador dient una frase en català, o els mexicans parlant tres paraules en castellà a les pelis de l'oest. El detall dels dos nens exhibint un dialecte rural i exòtic em va molestar. Segur que ells ho van fer per donar un toc d'originalitat a la sèrie però, perdoneu, millor estalviar-s'ho i no fer el ridícul. Oh, i encara com deien Pamano i no Pamanu, clar que això és com els que diuen carrer Balmes o Sitges sense fer les neutres.  Ja sé que si doblessin la sèrie a un altre idioma això es perdria però és que ho hem d’estandarditzar tot? I la riquesa del llenguatge? No es podia haver aprofitat la sèrie per donar a conèixer un parlar tan nostre, tan o més català i originari que els de TV3 ( que tampoc és el de Barcelona)? O és que es considera un parlar de segona, de poble, de fireta...? Direu que els actors no eren pallaresos però això no és excusa. Els actors lleidatans o pirinencs bé que adapten el llenguatge estàndard. Un altre exemple, a Ventdelplà, la Marcel·la i el Ramiro bé que tenen aquell accent andalús que no és el seu i el fan prou bé, tan quan parlen castellà com català. 
Però quan s'ha de fer riure sí que l'imiten prou l'accent de les terres de Lleida, no? I, sinó, mireu Lo Cartanyà, l'actor és un paio que és capaç de parlar amb accent de Lleida, de Mallorca... 
Segur que per als productors això no era gens important, o potser creien que no enganxaria la sèrie amb un accent tan fora de la norma però crec que van perdre l'oportunitat de donar un toc de credibilitat i elegància a la producció. 
Després anem a Barcelona i els amics de tota la vida no paren de riure-se'n del Quim i la Laia pel parlar que tenen, fins i tot ho diuen de mi! Amb exemples com el de la sèrie no m'estranya que ens mirin com extraterrestres si la normalització de les variants dialectals no es respecte ni a casa nostra. 
Ara, la Laia és la primera que es fa un fart de riure quan sent algú dir Xila enlloc de Xile o el paio d'Acesa dels matins dir Pajejà o Jubragat. L'espera cada matí, a les vuit, i no n'hi deixa passar ni una. Qualsevol dia les farinetes aniran a parar a l'altre forat...

Comentaris

albert ha dit…
No puc fer altra cosa que estar totalment d'acord.
MARTELL DE REUS ha dit…
Tens raó, jo vaig llegir el Pamano i estava frisos de veure l'adaptació televisiva i el fet que els personatges no empressin el dialecte pallarés em va decebre.

De totes maneres millor que hagin fet l'adaptació de les Veus del Pamano que no pas d'alguna novela de Fernando Sánchez Dragó, que a TV3 encara en serien capaços!!!
http://ossul.blogspot.com/2009/11/las-veus-dal-pamanu.html
Núria ha dit…
Ostres! He posat el mateix títol que en Marc Serrano! Ell encara l'ha forçat més amb l'accent a la e de Véus. El Jordi Dalmau també juga amb el títol, Les veus del Besòs. Això deu ser que en vàrem treure tots plegats la mateixa impressió...
Anònim ha dit…
Sóc un seguidor del teu bloc el vaig descobrir per casualitat, com que el meu fill juga a bàsquet no sé com va ser vaig fer cap aquí.
Per lo que dius que els teus amics se'n riuen quan senten parlar el català de Lleida.
Els pots dir que a Barcelona prouta feina tenen a conservar el fet de sentir parlar en català, no cal que se'n riguin d'altri que ells ja tenen prouta feina.
Moisès ha dit…
Collons no sé perquè m'ha sortit anònim, el meu nom és Moisès
Núria ha dit…
Moisès, benvingut. A casa compartim accents sense cap problema. Els nens parlen un alturgellenc d'aquells ben arrelats i el David i jo encara mantenim l'accent barceloní, més el David que jo. Jo mai he menyspreuat la parla d'altres indrets de Catalunya i no entès tampoc perquè la gent se ne'n fot. Ep, tants uns com els altres. A mi també em molesta que em diguin que parlo amb la A i més perquè és totalment fals. Jo no parlo amb la A, jo faig neutres, cosa que cada cop es perd més i em molesta moltíssim sentir a la tele actors i presentadors obviant les neutres, amb la dolçor que dónen a les paraules! Ara, tothom té el dret a parlar el que li han ensenyat a casa i l'entorn on s'ha criat però ningú té dret a riure's de ningú per això.
A mi em fa molta ràbia que aquests amics es mofin de l'accent dels meus fills i del meu (perquè ara ja no sé què parlo...) quan ells parlen un català brut i malalt. Tinc una amiga d'origen andalús que sempre em diu que voldria parlar el català tan bé com jo. I tampoc sóc pura en aquest aspecte...
Joana ha dit…
No la vaig veure, a mi em cansa una mica el tema, al revés que a tu i a més no vull veure sèries que continuen. Això que anaven de la Seu a Sort com qui res, passa a moltes sèries i pelis, travessen Barcelona en hora punta en un no res, que ni de nit, ja deixant de banda que llavors no tenien les motos que es tenen ara!
Pel que fa al tema de la parla i l'accent ja he desistit, de vegades, prefereixo sentir que cada actor parla amb el seu, d'on sigui, que no que vulguin semblar d'un lloc concret.
A mi el noi d'Acesa també em posa dels nervis, no hi haurà gent que sap dir Pallejà ben dit que ha de parlar un que un diu malament!
Dieu de fer o no fer les neutres, no és més que un forma dialectal més, el que més mal fa són com el noi d'Acesa i les s sordes i soneres i les z. No em vull estendre en això, ja faré una entrada meva sobre el tema.
Ignasi Revés ha dit…
Esperem que la Tv3 prengui nota tant dels elogis com de les crítiques. Tant de bo la propera sèrie, en la qüestió dialectal, sigui millor...
Núria ha dit…
Joana, si els actors són bons, i ho eren, han de poder parlar en qualsevol variant i posar-hi els accents que sigui. Veure aquells paisatges i aquells pobles on ningú parlava pallarès era, com a mínim, xocant.
Del paio d'Acesa, encara ningú ha creat un grup al Facebook que es digui "jo també odio el parlar del noi d'Acesa"?. Qui no sàpigui de què parlem, escolteu RAC1 a les 8 del matí, cap a i 10 més o menys, fan el trànsit i la trepitjada que li fot aquest mestre a la llengua és increïble. Algun dia s'hi esforça però a mesura que avança el comunicat es relaxa i va tornant al seu dialecte particular.

Ignasi, sí, tan de bo TV3 en prengui nota...
li ha dit…
En vaig poder veure molt poc (operaven l'Alba el dimarts)però és el primer que em va "emprenyar". Si la qüestió de les variants dialectals a TV3 estigués normalitzada, possiblement no li hauria donat tanta importància. Però és que resulta que al nostre país no hi ha periodistes que vulguin conduir un telenotícies o qualsevol altre programa i que siguin nord-occidentals o pallaresos o tortosins...)Es fa difícil de creure!

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...